Després d'anys de negociacions parlamentàries i institucionals, el desembre de 2023 es va tancar el Pacte Europeu de Migració i Asil entre el Consell de la UE i el Parlament Europeu, un conjunt de reglaments comunitaris que han generat un fort debat acadèmic, social i polític per la seva aplicació i les conseqüències que poden tenir per a les persones migrants.

L'entrada en vigor el pròxim 16 de juny continua generant una gran preocupació entre entitats com Irídia, Novact, Algorace i Amnistia Internacional, que aquest dijous han ofert una roda de premsa conjunta per expressar la seva inquietud tant per l’aplicació del pacte com per la tramitació d’un nou reglament europeu de deportació. Tot plegat arriba en un moment crític per a milers de migrants que resideixen a Espanya i que es troben en un buit legal arran del procés de regularització extraordinària.

Les entitats convocants han advertit sobre diversos riscos greus per als drets humans derivats de la nova normativa europea. Entre les principals preocupacions assenyalen l’increment dels internaments i les deportacions, l’extensió del perfilament racial, l’ús d’eines d’intel·ligència artificial en el control migratori i les limitacions en l’accés al dret d’asil. També han denunciat la manca de transparència de les institucions espanyoles a l’hora d’explicar com es preveu implementar aquesta normativa.

Irídia alerta de "manca de transparència en la implementació del pacte"

La portaveu de polítiques migratòries i fronteres d'Irídia, Maite Daniela Lo Coco, ha alertat d'un "debilitament del sistema de drets humans" amb la imminent aplicació d'aquest pacte migratori i d'asil, amb el reglament de deportacions en elaboració i especialment amb la declaració de Chisinau, adoptada pel Consell de Ministres del Consell d'Europa i que endureix el discurs contra els fluxos migratoris.

"És preocupant, perquè parla de la limitació de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans", assegura la portaveu, qui alerta que en cas de no protegir el dret d'asil, s'està condemnant als migrants a tornar a llocs on patiràn "tortura i maltractament".

Lo Coco ha centrat les reivindicacions en quatre punts principals: manca de transparència en la implementació del pacte, preocupacions en matèria de drets humans, l'impacte d'aquestes normatives en persones migrants i racialitzades i l'opacitat per part de l'administració en la seva comunicació.

Novact: "Exigim al govern espanyol que es comprometi a cumplir amb el pacte de la forma més garantista possible"

Sobre l'elaboració i el contingut del nou pacte europeu de migració i asil (o PEMA), la portaveu de Novact, Clara Calderó, ha criticat que el pacte se centra "en la mobilitat cap a Europa per les vies irregulars" i tracta de forma "insuficient i marginal" les vies legals i segures.

En la mateixa línia que la portaveu d'Irídia, Calderó parla d'una regressió que afecta l'estat de dret, i pregunta a les institucions sobre la seva implementació, passant la pilota a les autonomies perquè demanin informació sobre la seva aplicació.

Exigeix que la implementació del reglament requereix "la participació activa i efectiva de la societat civil", puntualitzant que "el govern ha deixat d'escoltar", motiu pel qual demana a l'executiu espanyol que "es comprometi a complir amb el pacte de la forma més garantista possible".

AI: "Que els estats demanin més deixa entreveure un canvi polític a Europa"

La portaveu de l'oficina europea d'Amnistia Internacional, Olivia Sundberg, s'ha mostrat preocupada per l'actitud dels estats membres de la Unió Europea, que assegura, "feien propostes per modernitzar el pacte l'endemà d'aprovar-lo", i avisa: "Que els estats demanin més, deixa entreveure un canvi polític a Europa".

Sundberg assegura que el reglament de retorn obre la porta a "perfilament racial, vulneracions de drets humans, return hubs, limbos administratius i detencions il·legals". Per aquest motiu, lamenta i es mostra preocupada pels països que donen impuls a aquestes iniciatives.

Algorace: "S'utilitza la tecnologia per fer les fronteres més infranquejables, forçant rutes més perilloses, en canvi de reforçar canals segurs"

Youssef M. Ouled, portaveu d'Algorace, una eina contra l'ús racista de la IA, lamenta que "s'utilitza la tecnologia per fer les fronteres més infranquejables, forçant rutes més perilloses, en canvi de reforçar canals segurs".

L'ús de la IA per la gestió migratòria, segons Ouled, és tota una amenaça per als drets humans, motiu pel qual urgeix "confrontació a tots els nivells de la societat".