Israel últimament ha estat protagonista de moltes portades arreu del món. El motiu? La seva eficaç campanya de vacunació contra la Covid-19. Les dosis van començar a administrar-se el 19 de desembre i, en poc més d’un mes, ja és el país amb un percentatge més alt de població vacunada segons el llistat elaborat per Our World in Data. El segueixen els Emirats Àrabs i el Regne Unit. Mentre Espanya, per exemple, ocupa la vint-i-dosena posició. Però la campanya de vacunació israeliana també té una cara fosca: no inclou als 5 milions de palestins que viuen sota l’ocupació a Cisjordània o sota el bloqueig a Gaza.

En plena tercera ona de la pandèmia, Israel supera ja les 200.000 inoculacions diàries. Aquestes xifres són especialment espectaculars en un moment com l’actual, on el subministrament de les vacunes és un problema per a molts països. Les raons per què els retards en la distribució de les vacunes de Pfizer no estan afectant el pla de vacunació israelià són diversos. Israel ha signat un acord amb la farmacèutica segons el qual s’ha compromès a cedir dades mèdiques de les persones immunitzades. A més, un alt càrrec israelià va revelar a Reuters que el seu govern estava pagant al voltant de 24 euros per dosi, el doble del que suposadament paga la Unió Europea. 

Ara mateix, la meitat de la població israeliana ja ha rebut com a mínim la primera dosi de la injecció de Pfizer-BioNTech. “Israel està duent a terme una vacunació molt exitosa i realment està fent un esforç logístic increïble. Però està deixant de banda a la població palestina veïna, que encara no té accés a cap vacuna”, ha explicat Gerald Rockenschaub, cap de l’oficina de l’OMS als territoris palestins ocupats, en declaracions al Diari de Barcelona. 

Benjamin Netanyahu es va trobar amb el milionèsim ciutadà a rebre la vacuna. EFE

Què passa amb la població de Gaza i Cisjordània?

El pla de vacunació israelià només inclou a les persones amb nacionalitat o ciutadania israeliana. És a dir, que les persones palestines que viuen a Cisjordània i la Franja de Gaza en queden fora. Sí que inclou, però, als colons israelians que viuen en territori ocupat. Davant d’aquesta situació, l’Autoritat Palestina (AP) està intentant aconseguir accés a les vacunes i dissenyar un pla de distribució propi. 

En aquest sentit, el Ministeri de Salut de l’AP treballa conjuntament amb l’OMS. “El que intentem és treballar amb el ministeri perquè els palestins puguin rebre vacunes a través de COVAX, un mecanisme de solidaritat global que vol garantir un accés equitatiu a les vacunes contra la Covid-19. Esperem que les primeres dosis arribin ben aviat, en principi aquest febrer”, explica Rockenschaub.

Per ara, COVAX ha confirmat a l’AP que els faran arribar sense cap cost vacunes per immunitzar el 20% de la seva població. Aquestes dosis es destinaran als grups de prioritat i risc elevat. A més, ha demanat comprar més vacunes a través del mateix COVAX per cobrir un 40% addicional de la seva població. 

#COVAX has signed an agreement with Pfizer/BioNTech for up to 40M doses of its #COVID19 vaccine.
We also expect to distribute almost 150M doses of the AstraZeneca/Oxford vaccine in the 1/4 of 2021, once the vaccine is listed for emergency use by @WHO. https://t.co/yx3FFl9bv8

— Tedros Adhanom Ghebreyesus (@DrTedros) January 23, 2021

Paral·lelament, l’AP manté negociacions directes amb empreses farmacèutiques i altres països. El Ministeri de Salut ha indicat que ha encarregat dos milions de dosis a Astra Zeneca, que haurien d’arribar a finals de febrer.  També està negociant amb Rússia i la Xina per obtenir més subministraments. 

Tot això implica que la vacunació no ha començat encara i que, com a mínim, fins al març no s’administraran les primeres dosis. A més, el repte que afronta l’AP és complex. “El sistema palestí de salut pública és feble. A Gaza no hi ha instal·lacions frigorífiques per conservar la vacuna i a Cisjordània només n’hi ha una. Fins i tot si els palestins rebessin totes les vacunes que necessiten demà, seria molt difícil organitzar una campanya efectiva que arribés a prou palestins per aconseguir la immunitat de grup amb rapidesa”, explica al DdB Yara Asi, experta en medicina global i desenvolupament. 

Problemes de fons 

Tot això ocorre en un moment en què la situació als territoris controlats per l’AP és extremadament crítica. “La pandèmia ha aprofundit els gravíssims problemes de fons que hi ha a Cisjordània i Gaza. A part de l'ocupació que cada dia assetja, confisca terres i mata a joves palestins, s'ha agreujat la situació econòmica, social i política”, explica al Diari Juani Rishmawi, coordinadora de projectes a l’organització no governamental Health Work Comitees. 

Ara mateix a Cisjordània hi ha registrats aproximadament uns 130.000 casos de coronavirus i a Gaza se n’han comptabilitzat uns 49.000. Aquesta situació tensa el sistema sanitari de l’AP, ja de per si molt fràgil. La situació és especialment dura a Gaza. “A causa del bloqueig que exerceix Israel sobre Gaza els hospitals no tenen els recursos necessaris per a poder fer front a una situació sanitària normal, amb la qual cosa moltíssim menys a una pandèmia”, explica al DdB Raquel Martí, directora executiva de l’UNRWA a Espanya. Gaza només compta amb 90 llits d’UCI, la meitat dels quals estan ocupats, i uns 100 respiradors per a una població de 2 milions de persones. 

Con la capacidad de los hospitales disminuyendo debido al creciente número de casos de #COVID19 y al ya frágil sistema de salud, las posibilidades de supervivencia de los pacientes con coronavirus con enfermedades crónicas en la franja de #Gaza son escasas. pic.twitter.com/UaKfJIXdGt

— UNRWA España (@UNRWA_es) January 27, 2021

Martí recorda, a més, que a això cal sumar-hi que la mitjana diària d’electricitat a Gaza és de 14 hores. “Els hospitals es mantenen amb generadors i amb combustible, però el combustible també escasseja dins de la franja de Gaza”, assenyala. A més, estem parlant d'una zona on la densitat de població arriba de mitjana a les 5.000 persones per km², pel que és gairebé impossible exigir respectar les distàncies de seguretat. 

A Cisjordània la situació també és complexa. El 67% dels llits d'UCI estan ocupats i, arran del deute, els hospitals palestins tenen enormes dificultats per a pagar els salaris al personal sanitari i cobrir les necessitats bàsiques d'un hospital. Per a Martí, un problema afegit a Cisjordània són les demolicions de cases palestines. “L'any passat Israel es va comprometre a paralitzar les demolicions durant la pandèmia, però precisament ha fet el contrari. En un any ha demolit gairebé 900 infraestructures palestines i gairebé 1000 persones s'han quedat al carrer sense llar”, explica.

A més, els diversos confinaments decretats per l’AP tant a Gaza com a Cisjordània també han afectat l’economia. “El Banc Mundial estima que els territoris palestins podrien perdre fins al 35% del PIB a causa dels bloquejos. La vida de les persones ha empitjorat molt: hi ha més atur, més pobresa i més inseguretat alimentària”, assegura Asi.

Una responsabilitat oblidada

Cisjordània i Gaza no són un Estat propi i viuen sota els efectes de l’ocupació israeliana. És per això que l'ONU ha emès un comunicat on exigeix a Israel que garanteixi l’accés a la vacuna per a la població palestina. Davant aquestes crítiques, el ministre de sanitat d’Israel  va assenyalar en una entrevista a la BBC que els Acords d'Oslo "diuen clarament que els palestins han d'encarregar-se de la seva pròpia salut". 

As #COVID19 cases rise in #Palestine, the UN says #Israel is responsible for providing #Palestinians access to vaccines, but #Israeli health minister says "We can look into the Oslo agreements where it says loud and clear that Palestinians have to take care of their own health." pic.twitter.com/GF5PDXzhXh

— Inside Arabia (@InsideArabia) January 29, 2021

Per a Martí i Asi això no té cap sentit. Les dues expertes coincideixen en afirmar que els Acords d’Oslo no estan per sobre el dret internacional. “En cap de les disposicions d'Oslo, la responsabilitat d’administrar vacunes d'emergència en un escenari epidèmic no recau  totalment en l'AP. De fet, no pot, ja que l’AP no controla la seva economia ni les seves fronteres”, assenyala Asi. A més, afegeix, “aquells que vulguin argumentar que Oslo fa responsable a l’AP de gestionar les vacunes, per què no han qüestionat cap de les altres disposicions d’Oslo que estaven destinades a proporcionar als palestins un control o autonomia que Israel mai no ha permès?” .

Per a Martí el que compta és que en aquest cas és la convenció de Ginebra. Aquesta assenyala que “l’obligació de la potència ocupant és mantenir a la població ocupada i garantir les seves necessitats bàsiques”, explica. A més, recorda que la convenció especifica que s’han d’aplicar “les mesures profilàctiques i preventives necessàries per a combatre la propagació de malalties contagioses i epidèmies”.

Amb tot, per ara Israel no s’ha plantejat ampliar la vacunació a la població de Gaza i Cisjordània, però ha assegurat que facilitarà l’entrada de les vacunes encarregades per l’AP.  Al cap i a la fi, Israel també té interès a immunitzar la població de Gaza i Cisjordània. Segons Rockenschaub, és important tenir en compte que més de 140.000 palestins es desplacen cada  dia a Israel per treballar. D’aquesta manera, assegura, “serà molt difícil aconseguir una immunitat real per a la població israeliana si els palestins queden fora d’aquest esforç”.