Panteres Grogues reivindica a Montjuïc un esport lliure d’LGTBI-fòbia - Diari de Barcelona
Aquest divendres, la muntanya de Montjuïc es converteix en el punt de trobada de l’esport i la reivindicació social. Coincidint amb el Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia a l’esport, el club Panteres Grogues organitza una jornada que busca combinar l’activitat física amb la denúncia de les discriminacions que encara persisteixen a les pistes.
“Montjuïc és un escenari molt potent perquè representa esport i ciutat, i volem omplir-lo d’un missatge clar: l’esport ha de ser per a tothom”, explica Alberto Martín, president de l’entitat. Sota el lema Juguem juntes, juguem lliure, la jornada oferirà activitats participatives i exhibicions, però Martín adverteix que es tracta sobretot d’un “acte simbòlic” per recordar que els terrenys de joc encara no són espais plenament lliures de discriminació.
La realitat de l’autocensura
Malgrat que Barcelona es projecta com una ciutat referent en drets, des del club alerten que l’LGTBI-fòbia persisteix de formes subtils. “Moltes persones encara gestionen silencis, autocensura o por a comentaris i actituds hostils, especialment en entorns competitius o molt masculinitzats”, assenyala Martín. El president defineix el lema de la jornada com una aspiració clara: el dret a viure l’esport “sense haver de negociar qui ets”.
Aquesta necessitat de disposar d’un refugi segur és el que ha convertit Panteres Grogues en una entitat en plena “maduresa i expansió”, amb prop de 30 seccions esportives. Nascut el 1994, el club no només combat l’LGTBI-fòbia: també lluita contra barreres invisibles com la vergonya, l’edat o la por de no encaixar.
“És un espai lliure de prejudicis, no només homòfobs, sinó també dels prejudicis personals relacionats amb l’edat”, explica Pau Bover, entrenador de la secció de patinatge. Des de la direcció tècnica, destaca que el club ofereix una oportunitat a persones adultes per aprendre o reprendre una disciplina “sense vergonya”.
“A vegades pensem: ‘Ho hauria d’haver fet fa temps, ara ja no té sentit començar’, i aquí és un espai lliure d’aquestes sensacions”, relata Bover. L’objectiu és oferir una base tècnica tant a qui vol recuperar una passió com a qui comença de zero: “Et dona oportunitats per tirar endavant amb allò que sempre t’ha fet il·lusió i mai has provat”.
Reconnectar amb l'esport des de l'adultesa LGTBI
Aquesta filosofia pren forma en històries com les de la Marta i la Mònica, alumnes de patinatge que han superat, precisament, aquesta barrera de l’edat. La Marta, que havia patinat tota la vida, es va trobar als 30 anys sense opcions: o competició federada o nivell escolar. “Buscant per internet em va sortir Panteres”, explica. Ara descriu la seva experiència com una “sensació de llibertat” on pot expressar la seva identitat “sense pressions”.
Un sentiment compartit per la Mònica, que després de 40 anys patinant sobre gel es va sentir “frustrada” de no trobar espais pensats per a persones adultes. Tot i el repte que implica fer esport a una edat més avançada, assegura que l’experiència “se sent fantàstica” i destaca el “molt bon ambient” del club, que recomana “amb els ulls tancats”.
L’entitat, que ja supera els 13.000 seguidors a Instagram, viu amb “responsabilitat” el fet de ser un referent per a molta gent jove que busca pertinença. Tot i això, l’exposició pública també té un cost. Malgrat que l’entorn és majoritàriament respectuós, Martín reconeix que en les darreres setmanes han viscut episodis vinculats a “actituds que qüestionaven l’expressió no normativa d’una persona sòcia”. “No normalitzem l’odi: moderem, denunciem quan cal i protegim la comunitat”, assegura.
De cara al futur immediat, el club prepara la quinzena edició del Donasport, prevista el pròxim març, amb l’objectiu de continuar trencant el sostre de vidre de les dones i les identitats dissidents. Però la gran batalla burocràtica continua sent la de les persones trans. “Les normatives sovint van per darrere de la realitat social”, lamenta Martín, que denuncia els processos “feixucs” de les federacions i alerta del risc que l’esport esdevingui “un espai d’exclusió administrativa”.
Una comunitat d’acollida
Davant la pregunta de si un club específic és una forma d’autosegregació, el president és contundent: “No és segregació, és creació d’espais segurs i d’empoderament”. Per a aquelles persones que acaben d’arribar a Barcelona i dubten si apuntar-s’hi, el missatge és clar: “Que ho facin sense pensar-s’ho gaire. Ningú arriba sabent-ho tot ni coneixent ningú: l’esport és l’excusa per crear vincles”.






