Quan el papa Lleó XIV beneeixi la torre de Jesús de la Sagrada Família, el pròxim dimecres 10 de juny, farà exactament 144 anys, 2 mesos i 22 dies de la col·locació de la primera pedra del cèlebre temple expiatori. El 19 de març de 1882 s’escrivia la primera pàgina d’un projecte impulsat per l’Associació de Devots de Sant Josep, del qual Gaudí encara no en formava part.

El genial arquitecte no en va assumir les regnes fins un any després, i en fer-ho, va capgirar el disseny neogòtic original del diocesà Francisco de Paula del Villar, per convertir-lo en l’obra universal que, prop d’un segle i mig després, comença a lluir gairebé com ell la va imaginar. Amb tot, el seu final es projecta encara per d’aquí a una dècada, l’any 2036.

L’any 1881, l’associació Devots de Sant Josep compra una parcel·la de terreny de 12.800 m² entre els carrers de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca per construir-hi un temple. Un temple expiatori i alhora dedicat a les figures de la família de Jesucrist, la primera pedra del qual col·locaria el 19 de març (Sant Josep) de l’any següent el bisbe Urquinaona.

Originalment, havia de ser una construcció d’estil neogòtic, com marcaven els canons de l’època, i l’arquitecte encarregat era el diocesà Francisco de Paula del Villar. Això no obstant, un any després, Antoni Gaudí n’assumeix la direcció, després de la destitució de del Villar per desavinences amb l’associació. L’arquitecte modernista va reorientar de dalt a baix el projecte, i va imaginar l’obra colossal que avui visiten prop de 5 milions de persones anualment (4,8 milions l’any passat, segons la Junta Constructora del temple).

Abans del tombant de segle, el projecte faria encara un altre gir: la Sagrada Família passa a mans de la diòcesi de Barcelona i es constitueix la Junta Constructora, que encara avui gestiona les obres del temple. Una junta presidida pel bisbe o l’arquebisbe de cada època (actualment, per l’arquebisbe Joan Josep Omella), tot i que amb vocals i patrons de la societat civil.

Tot el que Gaudí va veure en vida

Del temple que avui coneixem Antoni Gaudí tan sols va poder testimoniar la construcció de la capella de Sant Josep -a la cripta- (1885), la façana de l’absis (1894), el portal del Roser (1899), les escoles (1909) i la façana del Naixement, concretament fins a la coronació del campanar dedicat a l’apòstol Bernabé (la primera torre que es va construir, el 1925). L’any següent va ser víctima d’un tràgic accident amb un tramvia a la Gran Via de les Corts, a Barcelona, que li acabaria provocant la mort tres dies després, el 10 de juny de 1926. Gaudí va ser enterrat a la capella del Carme de la cripta de la Sagrada Família.

Des d’aquell moment assumeix l’obra el seu deixeble Domènec Sugranyes. La seva etapa estarà marcada, sobretot, per l’incendi provocat l’any 1936 al temple per un grup anarquista (després de l’alçament nacional i l’inici de la Guerra Civil), que va cremar la cripta on hi havia el taller de Gaudí. En l’incendi es van perdre plànols, dibuixos, fotografies originals i es van esmicolar part de les maquetes de guix a escala que havia deixat l’arquitecte.

Herència i primera col·lecta de fons

L’arquitecte Francesc de Paula Quintana, col·laborador de Gaudí els darrers anys de la seva vida, va recompondre algunes de les maquetes malmeses, que han servit com a models per poder continuar amb l’obra “segons la idea original de Gaudí”, com relata la Junta Constructora del temple. Fins a mitjans del segle XX els treballs continuen amb els fonaments de la façana de la Passió, es construeix l’escalinata de la façana del Naixement (que s’il·lumina per primera vegada), i s’hi col·loca -el 1958- el conjunt escultòric que representa la Sagrada Família, obra de Jaume Busquets.

En aquells anys es va organitzar també la primera col·lecta per pagar les obres del temple. Tal com recorden sovint els gestors del temple, la Sagrada Família, com a temple expiatori, s’ha construït des dels seus inicis “exclusivament gràcies a donatius i aportacions de milers de persones al llarg d’aquests anys”.

El temple pren forma i rep la visita de Joan Pau II

A mitjans dels setanta, la Sagrada Família comença a tenir la fesomia que avui la fa reconeixible, per bé que en un estadi molt embrionari. Les imatges històriques de l’any 1976 mostren un temple ja amb les façanes del Naixement i de la Passió acabades i amb els seus campanars, i l’inici de les façanes de les naus laterals.

El papa Joan Pau II va ser testimoni d’aquest moment constructiu, encara sense la nau central del temple coberta, quan va visitar Barcelona l’any 1982 -exactament un segle després de l’inici de les obres-, i va fer parada al temple, on va resar l’àngelus davant de la façana del Naixement.

A mitjans dels anys vuitanta es van començar a construir ja els fonaments de totes les naus, les columnes, les voltes i les façanes de la nau principal, els transseptes, el creuer i l’absis (unes obres que acabaran, en conjunt, l’any 2010). El 1986 es va encarregar a Josep Maria Subirachs els grups escultòrics emblemàtics de la façana de la Passió.

Segle XXI

L’últim quart de segle les obres han fet una accelerada important impulsada pels ingressos que ha generat el turisme internacional, que ha crescut exponencialment. Hi ha contribuït també la declaració de la façana del Naixement i la Cripta com a Patrimoni Mundial de la UNESCO, l’any 2005.

El 2010 és l’any de la visita del papa Benet XVI, simbòlicament encara més important que l’anterior pel que fa al temple, ja que Ratzinger el dedica al culte i el converteix en basílica menor. Dos anys després es produeix el darrer relleu -fins a la data- en la direcció de les obres de construcció: l’arquitecte Jordi Faulí succeeix Jordi Bonet com a coordinador.

L’última dècada ha estat la de la construcció de les grans torres de la Sagrada Família, les torres centrals: les dels quatre Evangelistes (Marc, Lluc, Joan i Mateu), la torre de la Verge Maria, i la més alta de totes, la de Jesucrist. Tot plegat, amb un parèntesi important i obligat per la pandèmia del coronavirus.

La pandèmia atura les obres i endarrereix les previsions

La covid-19 va aturar les obres totalment el març de l’any 2020, just quan les torres de Jesucrist i la Mare de Déu acabaven de superar l’alçària de les torres de les façanes de la Passió i el Naixement- i fins al mes d’octubre del mateix any.

A causa d'aquesta aturada i de la caiguda d’ingressos dels anys immediatament posteriors per l’impacte de la covid en el turisme internacional, la Junta Constructora va anunciar que els plans per acabar la Sagrada Família l’any 2026 no es complirien, com així ha estat.

L’any 2021 marca una nova fita, la culminació de la torre de la Mare de Déu, que és coronada amb un estel de 9 puntes que il·lumina la nit de Barcelona. És la segona torre més alta del temple amb 138 metres d’alçada. Entre 2022 i 2023 finalitzen el conjunt de les quatre torres dels Evangelistes. I la darrera fita constructiva, ja aquest 2026, és la finalització de la torre més alta del temple, la torre de Jesucrist, de 172,6 metres coronats per una gran creu blanca l’últim braç de la qual es col·loca el dia 20 de febrer.

Així, la Sagrada Família esdevé l'edifici més alt de la ciutat de Barcelona. Aquesta és, justament, la torre que serà beneïda la setmana vinent pel papa Lleó XIV, qui també oficiarà una missa a l’interior del temple.

2036, l’últim horitzó

El darrer desafiament constructiu del temple és la façana de la Glòria. El projecte original de Gaudí contemplava una llarga escalinata que, si es du a terme, implicarà la demolició d’un tram important d’habitatges a l’illa de cases per sota del carrer Mallorca, on s’aixeca aquesta façana.

Segons ha manifestat recentment la Junta Constructora, es veu “a prop” un acord amb l’Ajuntament de Barcelona sobre el pla urbanístic que ha de permetre precisament aquesta operació, i que contemplaria l’expropiació i recol·locació dels veïns en una altra zona “dins del mateix Districte” de l’Eixample.

En aquest sentit, el passat mes de febrer la Junta va anunciar que treballa amb la previsió d’enllestir aquesta façana, i per tant el darrer dels treballs “verticals” del temple, l’any 2036. Aquest no serà estrictament el punt final de la Sagrada Família, perquè restaran tasques menors d’elements decoratius, però amb tot, sí el principi del final, 154 anys després de la col·locació de la primera pedra.