Els 51 parcs de l'àrea metropolitana de Barcelona tenen gairebé 30.000 arbres, que absorbeixen cada any un total de 132 tones de diòxid de carboni i on viuen prop de 200 espècies d'ocells, un nombre que ha crescut en els dos últims anys, segons un estudi de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L'estudi acredita que, a més de contribuir a reduir la contaminació atmosfèrica i depurar la qualitat de l'aire, la presència d'un parc metropolità fa baixar 1,3 ºC la temperatura i ajuda a reduir l'efecte d'illa de calor que es produeix a les ciutats.

El treball ha analitzat els indicadors socioambientals dels parcs metropolitans a partir de les dades de l'any 2020, que són el conjunt de beneficis que ofereixen els espais verds a la ciutat i a les persones tant en l'àmbit social (passeig, oci, salut...) com ambiental (regulació de la temperatura, infiltració d'aigües pluvials, millora de la qualitat de l'aire).

En concret, l'estudi ha analitzat 32 indicadors de 7 aspectes diferents: característiques generals, ecologia, residus, qualitat ambiental, aigua, energia i ús públic. Entre els resultats de treball destaca que més d'1,4 milions de persones tenen a 15 minuts caminant un parc metropolità, en els quals viuen un total de 195 espècies d'ocells, i que hi ha parcs on la temperatura baixa més de 3ºC, encara que la mitjana és d'1,3ºC.

Altres dades de l'estudi indiquen que el nombre d'arbres s'ha incrementat un 4% en dos anys, de manera que el 2018 hi havia 27.848, mentre que el 2020 se'n comptabilitzaven fins a 28.913, degut bàsicament al fet que ha crescut la xarxa de parcs metropolitans. Aquest augment de la cobertura arbòria també explicaria l'increment de la biodiversitat: el 2018 es van observar 181 espècies d'ocells, mentre que el 2020 aquesta xifra va augmentar fins a 195.

L'estudi constata que la quantitat de residus recollits als parcs ha disminuït un 30% en dos anys: de 0,83 quilos per metre quadrat el 2018 a 0,64 el 2020. També el consum d'aigua ha descendit significativament en el conjunt de la xarxa de parcs metropolitans gràcies a la implementació progressiva de la telegestió en el reg, així com a les millores constants a les instal·lacions i a l'increment de superfície dels prats florits. El 2018, el consum d'aigua era de 934 metres cúbics per cada hectàrees, mentre que e 2020 aquesta xifra va ser de 862 m3/ha.

Reducció també del consum energètic

Una circumstància similar ha succeït amb l'ús d'energia: malgrat la incorporació de 3 parcs (parcs de l'Ermita, de la Costeta i Jardins de la Font del Rector) i l'ampliació de 9 parcs en dos anys (Can Lluc, Solana, Pinetons, Torrent de la Font i Turó de l'Enric, Masot, Llacuna, Calamot, Canal de la Infanta i Castell), el consum total energètic ha disminuït un 7 %. Segons l'estudi, el 2018 els parcs van tenir un consum energètic de 2.065.997 kWh, mentre que el 2020 va ser d'1.950.407 kWh.

Aquesta reducció, segons els autors de l'informe, es deu a l'optimització energètica, basada en la implementació progressiva d'il·luminat LED i la telegestió, que permet controlar l'horari de funcionament i detectar i resoldre avaries.

Segons ha explicat el coordinador del Servei de Promoció i Conservació de l'Espai Públic de l'AMB, Jordi Bordanove, la comparativa d'aquests indicadors "són un instrument molt útil per avaluar l'estat dels parcs, ja que ofereixen dades quantitatives que permeten observar l'evolució dels serveis al llarg del temps i poder definir objectius i projectar polítiques de gestió per millorar-los".

Bordanove ha qualificat d'"eficient" la gestió dels parcs metropolitans perquè, entre altres coses, han reduït el consum d'aigua i energia i han augmentat de cobertura arbòria, que permet implantar refugis climàtics o augmentar la captació de contaminants.