El Parlament Europeu ha votat aquest dijous a favor del reglament de retorns que permetrà, entre altres coses, crear a tercers països centres per a migrants que hagin de ser repatriats, agilitzar les deportacions i endurir la política migratòria. Amb 389 vots a favor, 206 en contra i 32 abstencions, els eurodiputats han aprovat la creació d'aquesta normativa nova, que introdueix la possibilitat que els estats membres puguin deportar migrants als anomenats "centres de retorn" a tercers països, sempre que s'hagi subscrit prèviament un acord i es respecti el principi de no devolució.

Se segueix així el polèmic model impulsat per Itàlia, país que pateix una gran pressió migratòria des del Mediterrani i que el 2024 va construir centres de retorn a Albània per enviar-hi migrants. En aquests centres, els països tercers estaran obligats a respectar els drets humans i no estarà permès l'internament de menors no acompanyats.

Cooperació i augment de l'internament

A més, s'exigeix ​​als migrants "cooperar activament" en el procés de retorn i, si no ho fan, es podran imposar sancions que van des de la retirada de prestacions socials i permisos de treball, fins a sancions penals que inclouen l'empresonament.

També es permet la detenció de migrants basant-se en el risc de fuga i altres motius de seguretat, amb un període d'internament que pot durar fins a un màxim de 12 mesos, amb la possibilitat de prorrogar-lo durant un any més si hi hagués falta de cooperació o retards en la tramitació de la documentació.

Per a migrants considerats un risc per a la seguretat pública o nacional, es preveu una expulsió prioritària, i podran ser reclosos a les presons —separats de presos comuns— i enfrontar-se a prohibicions d'entrada indefinides. A l'hora d'apel·lar una decisió de retorn davant un jutge, el reglament preveu que no es paralitzi automàticament l'execució de l'expulsió tret que l'autoritat judicial així ho decideixi a petició del migrant.

Pel que fa a la tipificació del delicte d'estada il·legal en un país, aquesta quedarà a càrrec de cada estat membre, mentre que la detenció de migrants en domicilis —el que es va denominar com l'ICE europeu— ha estat finalment eliminat del text del Parlament després de les negociacions.

Rebuig de l'esquerra

El text aprovat ha estat rebutjat pels socialdemòcrates, verds i d'esquerres, que han denunciat que la iniciativa no està alineada amb un enfocament europeu, sinó que mostra un gir a l'extrema dreta per part dels populars.

Poc després que l'expedient es votés en comissió parlamentària, s'ha revelat que els negociadors popular, ultraconservador i dels dos grups d'ultradreta havien creat un grup de WhatsApp per redactar esmenes i coordinar posicions de cara al vot, fet que demostra una cooperació molt més estreta que la que fins ara s'havia conegut entre el PP europeu i els partits afectats pel cordó sanitari. 

"El resultat d'aquest expedient confirma les nostres preocupacions. El que veiem no és un enfocament europeu equilibrat sinó un gir polític impulsat pel desig del PPE d'alinear-se amb l'extrema dreta", ha dit Ana Catarina Mendes, vicepresidenta del Grup Socialistes i Demòcrates a l'Eurocambra.

Aquests grups han apuntat, a més, que el text fomenta la detenció "massiva i indefinida per motius purament administratius" i han criticat la creació dels centres de retorn a tercers països on "és probable que siguin objecte de detenció perllongada i arbitrària que conduirà inevitablement a violacions dels drets fonamentals".

Davant d'aquestes preocupacions, fonts del PP europeu han assenyalat que els tercers països hauran de passar un seguit de filtres abans que se'ls permeti acollir aquests centres, així com l'existència d'una previsió de conseqüències per a qui no les compleixin. Les mateixes fonts han defensat que el Reglament de Retorn, malgrat no ser una directiva, és un dels “punts essencials de la política migratòria” de la UE. 

Aquesta tarda tindrà lloc el primer diàleg a tres de negociació entre la Comissió Europea, el Consell de la UE i el Parlament Europeu, l'equip negociador del qual dirigirà Malik Azmani (Renovar Europa) en unes converses que els populars esperen que siguin "relativament ràpides", ja que els compromisos adquirits a l'Eurocambra "són molt propers al text de la Comissió".