Si afinem bé l’oïda en una classe, al bar, al transport públic... segurament podrem arreplegar algun random, cringe o chill, entre d’altres.  La llengua es reinventa, i en l’argot juvenil, ara més que mai. La irrupció de les xarxes socials ha incidit en el nostre parlar i ens ha portat un munt de termes nous. El problema és que gran part del contingut que consumim els joves és en anglès o en castellà, cosa que dificulta la creació de paraules pròpies en català dins del codi col·loquial i juvenil. En tot cas, això no vol dir que l’argot dels joves no pugui reinventar-se també en la nostra llengua.

Primer de tot, potser ens preguntem d’on neix la necessitat d’elaborar un vocabulari propi. Xavier Mas Craviotto, coautor del llibre Petem-ho! Manual de català per a boomers i millenials, i un dels creadors del portal Com ho diria, juntament amb els seus companys Clara Soler i Gerard Viladomat, ens aclareix que “no és una decisió conscient”. 

Explica que “l’argot juvenil, com tot argot, constitueix una manera de parlar pròpia d’un grup que permet als membres que en formen part identificar-se entre si i tenir uns referents comuns”. Els joves volen diferenciar-se de la resta, i el llenguatge és la manera més directa per fer-ho. Segons Mas, “la naturalesa de l’argot juvenil és ser inintel·ligible fora d’aquest grup”.

La confecció d’un repertori lèxic fet a mida ofereix al jovent una forma de distingir-se i mostrar una identitat construïda avui, en gran part, a través de les xarxes socials. Precisament d’aquí emergeixen la immensa majoria de paraules: estalquejar, ghosting, beef...  Si ens hi fixem, una proporció important són anglicismes, que guanyen als castellanismes, per la porta globalitzadora que són les xarxes. 

Aquest fet va cridar l’atenció als impulsors de Com ho diria, que van crear aquest portal el 2016 per recollir les paraules i expressions més esteses dins l’argot juvenil. Xavier Mas explica que “les paraules més recents que hem detectat i entrat a la web venen gairebé totes de l’anglès i no pas del castellà”. Per això, diu, “cal potenciar l’espai de creativitat que té el català”.

Agents digitals per revifar la llengua

Un dels espais on es pot jugar més creativament amb la llengua són les xarxes socials. Un clar exemple d’això és el Tro de Ponent (@eltrodeponent), —Marc Miranda— que a través de la plataforma X ha creat gairebé un codi propi fent servir paraules que adapta d’esferes molt lligades a la cultura pop. En els seus tuits hi podem trobar coses com “yassificar”, “krisseig”, “tossina”... Per fer-ho, estira d’una originalitat i creativitat superlatives. És una pràctica que ja va començar a fer quan estudiava Traducció, i li surt de manera natural: “Crec que ser traductor ja em predisposa molt a jugar amb la llengua, ja ho feia durant la carrera i penso que bec una mica del friquisme lingüístic”.

 N’hi ha d’altres que aposten per reivindicar expressions no tan lligades a la cultura pop, sinó més pròpies del català d’abans, que per alguna raó hem oblidat però que val la pena recuperar. Marc Solé (@marcsssole) es va llançar recentment a fer vídeos, i a Instagram tot just ha arribat als 10.000 seguidors. “Soc un friqui nostàlgic o viejoven, perquè parlo de coses que ja estan condemnades o enterrades. Però crec que és una manera que la gent tingui interès per allò que expliques”, admet. Una de les seves propostes, per exemple, és recuperar paraules del català d’antes, com diu ell.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Marc Solé (@marcsssole)

Fer aquests vídeos li va sortir com una resposta “natural”, diu, en veure que parlar 24 hores en català a Barcelona es convertia en un autèntic repte. “El fet que no pugui parlar 24 hores seguides en la meva llengua materna és un símptoma d’un colonialisme silenciós”, sentencia. En trobar-se aquesta situació es va preguntar què hi podia fer ell, i es va dir: “Doncs ara mateix l’únic que és a la meva mà és un telèfon on hi ha una càmera que em grava”.

Referents a les xarxes, també lingüístics

Segons Xavier Mas, és molt important “que hi hagi contingut en català per crear referents, també lingüístics”. En aquest sentit, Marc Solé explica com el seu públic majoritari és “catalanoparlant de sempre” i, tot i que també arriba a gent que vol aprendre el català, el més normal és que el seu públic sigui aquell que parla la mateixa llengua. “Jo, si m’apareixen vídeos d’una persona parlant en turc, si no tinc interès a aprendre turc, no me’l miraré.  Per tant, el primer públic que impactarem és un públic que connecti, i la manera com connecta és a través de l’idioma”, assegura. A més, ressalta la importància de fer contingut atractiu i de manera natural: “Soc conscient que a les xarxes, tu pots divulgar o ensenyar, però, si no entretens, no et mira ni el tato”. 

Tot i que estem en "un bon moment" pel que fa a creadors de contingut en català, Xavier Mas considera que "sempre està bé que n’hi hagi més, i que facin contingut de tots els temes imaginables” I afegeix: “Si hi ha mancances de contingut, els usuaris el buscaran en altres llengües, com el castellà o l’anglès”. En aquesta línia, Solé reivindica: “Crec que hi ha grans creadors de contingut catalanoparlants que a les seves xarxes no parlen català, pel motiu que sigui, i que no són conscients que tenen una gran responsabilitat, alhora que un gran poder, per normalitzar la llengua catalana”.

"L’argot anirà sorgint a mesura que vagin sorgint també espais de forma orgànica, no només de forma incentivada"

D’altra banda, Marc Miranda opina que “cometem l’error, a l’esfera catalanoparlant, de posar el focus tot el dia en allò que fan creadors de contingut que ja són famosos, o en plataformes de creació de contingut que ja estan finançades”, quan “tenim molts comptes d’Instagram que fan shitposting i brainrot en català que són graciosíssims. I a TikTok, igual, tenim creadors que no tenen tanta tirada i no estan tan institucionalitzats, que ho fan molt bé”. I és que “l’argot anirà sorgint a mesura que vagin sorgint també espais de forma orgànica, no només de forma incentivada”.

Amenaça per a la llengua?

Mentrestant, però, l’argot dels joves d’avui fa perillar la nostra llengua? Segons Mas, en principi no hauria de ser així, perquè “una llengua és sana i completa precisament quan pot desenvolupar-se sense problemes en qualsevol registre i situació comunicativa i té recursos per fer-ho”. Per això, cal que perdem la por de transgredir la llengua i a desfer-nos de fronteres rígides. “És cert que en l’argot juvenil i el col·loquial en general el parlant no s’autoimposa cotilles. A més, hi ha un component de joc i d’espontaneïtat, i això fa que inevitablement hi hagi més permeabilitat a manlleus, però això també passa en llengües hegemòniques com el francès o el castellà, que són plenes d’anglicismes, per exemple”, subratlla.

En aquest sentit, Miranda afirma que “les xarxes tenen un impacte molt directe, són una via d’entrada de barbarismes, d’anglicismes i d’errors en general”. Pensa que hauríem de lluitar especialment contra els barbarismes tot i que puntualitza que “les xarxes socials no s’han inventat aquest problema sinó que l’han agreujat bevent directament de la tradició dels mitjans de comunicació de no cuidar la llengua”. 

Proposa que a les xarxes, com en els mitjans, “hi hauria d’haver una figura que s’encarregui de corregir els creadors de contingut que són finançats amb diners públics, sense que sigui vist com un acte de pedanteria o de repel·lència. Molt sovint la correcció lingüística, i més en català, es percep interessadament com un atac perquè parlar bé en català es veu com una cosa elitista i que no interpel·la”.

Es tracta, per tant, d’evitar la intromissió d’aquestes altres llengües perquè no afectin l’estructura interna de la nostra, perquè, això “ja és més problemàtic”, encara que “no passa només amb l’argot juvenil, sinó amb el conjunt de la llengua”, recorda Mas. “No hem d’oblidar que el català és una llengua minoritzada, i hem de vetllar perquè l’espai de creativitat de la nostra llengua no quedi supeditat al que fan en castellà o a l’anglès. El català és una llengua extraordinàriament creativa, i per culpa d’aquesta dependència sovint no s’exploten prou els recursos propis”. 

"El català és una llengua extraordinàriament creativa, i per culpa d’aquesta dependència sovint no s’exploten prou els recursos propis"

Tant Marc Miranda com Marc Solé han provat de fer precisament això, tot i que de maneres diferents: el primer, més lligat a la cultura pop, molt pròpia dels millenials, i el segon, d’una manera més “nostàlgica”, fent difusió de mots que han quedat enterrats. Sobre si hi ha alguna paraula estesa entre el jovent que no els acabi de fer gràcia, Xavier Mas ens confessa: “El bro em fa una mica de rabieta, potser per esgotament, perquè de vegades sents grups de joves que no paren de dir-s’ho els uns als altres a cada frase”. 

Precisament el Marc Solé va dedicar un vídeo a aquesta expressió, —un dels que ha tingut més visualitzacions— en què proposa alternatives catalanes per dir-ho, com xec o mestre. Per la seva banda, Solé comenta que està una mica cansat de l’expressió literal, que es fa servir a tot arreu i tothora fins al punt que ha perdut el seu significat literal.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Marc Solé (@marcsssole)

Treure el català de la vitrina

Potser ens preguntem com ho podem fer perquè el català s’actualitzi i els joves el puguin parlar plenament sense que això impliqui perdre la genuïnitat de la llengua. Són dues coses, però, que no han de ser contradictòries. “No establiria una dicotomia entre genuïnitat i argot juvenil, perquè d’argots juvenils n’hi ha molts. No té res a veure l’argot juvenil que es fa servir a Barcelona amb el que es fa servir a Olot, per exemple”, diu Mas.

També passa que “es confon sovint genuïnitat amb normativa, i són dues coses completament diferents. Dir aiga, istiu o dugues pot no ser normatiu, però és genuïníssim”. El jove autor pensa que “encara preval una perspectiva molt normativista de la llengua, i la dicotomia correcte-incorrecte encara està molt arrelada. Això fa que sovint tinguem por de transgredir, jugar amb la llengua, estireganyar-la, deformar-la. Si volem argot juvenil genuí, ens cal despullar-nos d’aquesta concepció tan rígida i monolítica de la llengua”. 

"Si volem argot juvenil genuí, ens cal despullar-nos d’aquesta concepció tan rígida i monolítica de la llengua"

El Tro de Ponent és del mateix parer, tot i que entén aquesta manera de pensar, perquè “en una llengua minoritzada, el que t’ensenyen és un model lingüístic molt basat en la norma, en l’ortografia, la gramàtica, en fer les coses molt bé perquè si no ‘ai, que la llengua desapareix’”. Per això, creu que el que necessita el català són “parlants que la facin viure cada dia, que s’inventin coses i que hi juguin”. 

Per la seva banda, Marc Solé anima a tot aquell que s’ho estigui plantejant a fer vídeos en català,  a jugar-hi, també. “Jo vaig estar dos mesos pensant a fer coses fins que un dia vaig agafar el telèfon, em vaig gravar, vaig editar-ho i ho vaig publicar. El primer vídeo no va funcionar, el segon tampoc, però potser el tercer ja sí. És qüestió de posar-s’hi. És l’única manera”.

Xavier Mas ho té clar: “Cal treure el català de la vitrina, deixar de patir per si una paraula surt o no al diccionari i perdre la por de jugar amb la nostra llengua”. Aquesta afirmació l'aprova rotundament Marc Miranda: “M’adono que en francès, per exemple, els joves de París, sobretot aquells de barris marginalitzats i que són de rerefons migrat, en les últimes dècades han jugat moltíssim amb el francès, s’han fet el seu propi argot”, mentre que a Catalunya “encara tenim molta por de jugar amb el català”. 

La qüestió, conclou, és que es deixi “aquest espai genuí, una mica lliure, perquè tothom pugui inventar-se les coses que li donin la gana en català. Serà una comunitat més petita o menys, però farà servir el català, s’ho estarà passant bé en la nostra llengua, l’estarà enriquint, se l’estimarà més, se l’estarà fent més seva”.