Les enquestes d'intenció de vot a Israel oscil·len entre donar un tímid avantatge al bloc del primer ministre, Benjamin Netanyahu, o al del seu rival, Gadi Eisenkot, però cap suma la majoria per formar govern. Perquè els números surtin, un petit sector polític al qual els israelians rebutgen rotundament pot ser crucial: els partits àrabs.

El conservador Raam (o Llista Àrab Unida) i l'esquerrana Llista Conjunta, les principals formacions àrabs d'Israel, arribaran a les eleccions del 27 d'octubre després que la Comissió Electoral Central intentés excloure-les. Va ser el Suprem, el passat 2 d'octubre, qui va revertir la decisió i va donar llum verda a la seva participació.

"Els àrabs palestins d'Israel suposen entorn del 20% de la població. Però en aquestes eleccions són una força política molt estratègica perquè la societat jueva israeliana està dividida en dues parts similars", explica el president del partit àrab Balad, Sami Abu Shehadeh, en un acte aquesta setmana de presentació de la Llista Conjunta a Tel Aviv.

El Suprem va excloure Abu Shehadeh de les eleccions, ratificant el veto de la Comissió Electoral, basat en el fet que el polític va escriure un article després dels atacs del 7 d'octubre de 2023 en els quals els va qualificar com un "esdeveniment històric".

Una mitjana de les enquestes d'intenció de vot de les tres principals cadenes de televisió, recollit pel diari Haaretz, empata en 52 escons a les coalicions que podrien formar Netanyahu i Eisenkot. El Parlament israelià compta amb 120 seients i la majoria s'aconsegueix amb 61, la qual cosa fa que els 16 escons aliens a les coalicions siguin crucials.

Segons la mitjana, entre vuit i nou escons serien per a la Llista Conjunta i, entre cinc i sis, per a Raam.

Partits palestins en un sistema israelià

La població que Israel denomina com a "àrabs", palestins que després de la formació de l'estat israelià van quedar en el seu territori, és un 21,1% del total, segons l'Oficina Central d'Estadístiques. No obstant això, l'electorat àrab ronda el 17% de la població, ja que els ciutadans de Jerusalem Est no poden votar a les generals.

L'electorat àrab tendeix a l'abstenció, encara que es mobilitza en comicis importants. Si el 2021 van votar un 44,6% dels electors, enl2022 ho van fer el 53,2%, xifra que va continuar sent molt inferior al total nacional, del 70%.

"És possible que vegem un increment de la participació", diu la politòloga de la Universitat Hebrea Gayil Talshir, que no preveu un augment dràstic.

La majoria dels àrabs israelians vota a partits àrabs (més del 80%), que posen sobre la taula les seves principals preocupacions: la criminalitat en les seves comunitats i l'economia, segons les enquestes de l'Institut per a la Democràcia d'Israel.

Raam i la Llista Conjunta

Raam, liderat per Mansur Abbas, és islamista i derivat dels Germans Musulmans. Encara que accepta Israel com a estat jueu, dona suport a la creació d'un estat palestí. El seu major nínxol de vot és el beduí (habitualment classes baixes i més religioses), diu Talshir, encara que també capta suports d'algunes classes mitjanes despolititzades que busquen integrar-se en la societat israeliana.

La Llista Conjunta conjumina tres partits de l'esquerra, defensors de la solució dels dos Estats, el retorn dels refugiats palestins i la igualtat de drets a Israel: Jadash, comunista i que inclou a candidats jueus; Taal, secular; i Balad, nacionalista àrab.

Capten els vots sobretot en ciutats amb població àrab i jueva del nord de l'Israel i de barris palestins de Tel Aviv, així com de la comunitat de palestins cristians, explica l'analista Michael Milshtein en un article per a la Universitat de Reichmann.

A Raam i la Llista Conjunta els diferencia l'enfocament en la participació política: mentre la primera vol influir en les decisions des de qualsevol govern, inclòs un de dretes, la segona secundaria des de fora a l'oposició a Netanyahu.

 Arma llancívola de Netanyahu i exclosos per l'oposició

"Eisenkot no té Govern sense els partits àrabs", escrivia aquest diumenge Netanyahu a la xarxa social X. El primer ministre israelià utilitza recurrentment el suport de les formacions àrabs com a element dissuasiu per al vot a l'oposició. En resposta, els líders de l'oposició (excepte el socialdemòcrata Yair Golan) rebutgen de moment un possible pacte amb els àrabs.

En una entrevista al setembre, Eisenkot va assegurar que cap formació àrab complia els seus requisits per unir-se a una coalició, per la qual cosa no serien part del seu Executiu. No va dir res de rebre suport extern.

"Tenim llibertat d'acció total, sense límits, per a reemplaçar al Govern de Netanyahu, i usarem totes les eines a la nostra disposició", va dir aquest dissabte el líder de Jadash, Yúsef Yabarín, oferint a l'oposició una xarxa de seguretat.