Fa un mes, Patrick Radden Keefe va tornar a les llibreries amb el seu nou títol El fill de l’oligarca, una de les novetats més esperades, publicada en català per Edicions del Periscopi i en castellà per Seix Barral. El periodista i escriptor s’endinsa aquesta vegada en la història d’en Zac Brettler, un jove londinenc que es fa passar pel fill d’un oligarca de l’Europa de l’Est i acaba morint en circumstàncies misterioses. “Potser va pensar que, si volia arribar al cim, la manera més fàcil d’aconseguir-ho era mentint”, reflexiona l’autor, “i no crec que sigui una coincidència, els estafadors que aconsegueixen arribar al capdamunt són les figures que defineixen la nostra època”.

La nit del 29 de novembre del 2019, les càmeres de seguretat de l’MI6 capten el caminar erràtic de Zac Brettler, un jove de dinou anys, per la balconada d’un edifici de luxe a la riba del Tàmesi. A quarts de tres de la matinada, cau a l’aigua i la policia tanca el cas considerant aquella mort com un suïcidi. Els seus pares, però, no accepten mai la versió oficial i impulsen una investigació que acaba revelant una història tan fascinant com inquietant.

Durant anys, en Zac s’havia construït una identitat falsa i havia aconseguit convèncer membres de les altes esferes londinenques que era el fill d’un oligarca de l’Europa de l’Est. Aquella impostura el va introduir en un món de magnats, intermediaris, estafadors i fortunes opaques.

Amb aquesta premissa comença El fill de l’oligarca, el darrer llibre de l’escriptor i periodista de The New Yorker Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976), conegut per títols com Caps de serp, Canalles, No diguis res o L’imperi del dolor. En aquesta ocasió, l’autor s’endinsa en una exploració sobre les identitats digitals, els mecanismes del poder, la corrupció al segle XXI i els riscos associats a una societat obsessionada amb l’estatus i l’aparença.

Keefe ha visitat aquesta setmana la capital catalana on, precisament, va escriure bona part del llibre durant la seva residència al CCCB, ara fa dos anys. El periodista també participa aquest dissabte a la Biennal de Pensament en una conversa amb Judit Carrera, per parlar sobre l’ecosistema d’ambició, impostura, diners opacs i la violència del Londres ocult.

La confiança dels lectors

El fill de l’oligarca —que neix d’un extens primer article periodístic de Keefe— narra un episodi real que beu directament de fonts tan properes com els mateixos pares del jove mort. De fet, el periodista reconeix que el llibre no hauria estat possible sense “les incomptables hores de conversa” que va mantenir amb la Rachelle i en Matthew Brettler al llarg de més de dos anys. Un nivell d’accés informatiu “poc habitual” que li van permetre estructurar una història que sempre ha buscat que fos “objectiva”.

“Quan dic això no vull dir que em vulgui convertir en una màquina ni rebaixar la meva temperatura emocional fins al punt de deixar de sentir res”, sosté, “sinó que miro de ser permeable”. L’autor estructura el llibre en quatre parts diferenciades en les quals dona veu a tota mena de personatges que ajuden a fer un retrat del que va passar. També compta amb un epíleg i una nota sobre les fonts, “molt important” per al periodista.

En aquest sentit, considera que actualment hi ha un “malestar creixent” respecte a l’entorn informatiu amb uns consumidors que busquen tocar “una cosa sòlida” en què poder confiar. “Aquí és on entra en joc el bon periodisme”, subratlla, “a les notes mostro la feina que s’ha fet perquè vegin el procés i puguin confiar en mi”. Un valor clau per a qualsevol mitjà de comunicació que ha de treballar per “guanyar-se la confiança” dia a dia.

De fet, la investigació que recull Keefe continua generant preguntes i admet que hi ha gent que s’ha posat en contacte amb ell per fer-li arribar més pistes. “Jo la passo a altres periodistes de Londres”, reconeix, “perquè no es tracta de competidors ni primícies, sinó de tenir una visió més col·laborativa”.

La ciutat que es va “empassar” en Zac

La darrera aposta de Keefe és la història d’uns pares que lluiten per saber com i per què va morir el seu fill, però també qui va ser mentre era viu. Un jove de setze anys que, com molts altres nois i noies, es va desmarcar de les certeses a les quals s’havien agafat els adults de les generacions anteriors. “Les xarxes socials acceleren aquesta idea que tot és una mena de tot o res”, insisteix, “és una cosa, a la vegada, molt masculina i la història d’en Zac connecta amb l’auge de les criptomònades, els jocs de línia o els mercats de predicció”.

Si bé el seu és un cas “molt extrem”, Keefe defensa que hi pot haver molts joves que ara mateix es trobin en una mena de precarietat i que els costi imaginar-se un futur. “En aquestes situacions la gent es deixa seduir molt fàcilment per una mena d’esquemes que els prometen un enriquiment ràpid a través d’avatars amorals o immorals com els que en Zac admirava”, conclou.

La ciutat de Londres també juga un paper clau en descriure la caiguda d’un jove que ho tenia tot a favor. “Una família que l’estimava, una educació costosa, intel·ligència, atractiu i carisma”, detalla, “i malgrat això el desig de ser fill d’un oligarca”, una ambició “estranya” per a un jove. “Per a mi està força clar que hi ha certs noms que tenen una responsabilitat real en la mort d’en Zac encara que no l’empenyessin des del balcó, però a nivell més profund, sempre he tingut la sensació que Londres, d’alguna manera, es va empassar en Zac”.

Un triomf per a la no-ficció

Des de la seva sortida, la recepció d’El fill de l’oligarca ha sigut d’allò més bona, especialment en anglès. Tot i això, Keefe recorda que mai se sap ben bé què passarà quan s’escriu un llibre i que ell ho va fer de la millor manera que va poder. Per això celebra que se li acostin persones que no llegeixen habitualment, o bé que només llegeixen ficció, per dir que els ha agradat. “N’estic orgullós”, reconeix, “saber que arriba a la gent és una sensació meravellosa”.

Actualment, Keefe es troba immers en la gira de promoció d’aquest darrer títol, però quan s’acabi ja té l’agenda plena. Una de les coses que farà serà anar fins a Sud-àfrica per escriure un article per The New Yorker sobre el llegat de l'apartheid. També es troba en la fase inicial d’un nou llibre del qual no pot avançar gaire cosa, però que tracta sobre Guatemala, on també anirà en un futur.