El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat, durant la intervenció al congrés World in Progress de Barcelona, que el Consell de Ministres aprovarà dimarts un nou paquet d'ajudes per a les víctimes de l’accident ferroviari d’Urda, a Toledo. Sánchez ha aprofitat la participació en el fòrum per reivindicar la importància dels serveis públics, defensar la situació econòmica espanyola i advertir dels perills que amenacen el futur d’Europa, especialment l’auge de l’extrema dreta.

Un nou paquet d’ajudes per a les víctimes d’Urda

"Darrere de cadascuna d’aquestes vides hi ha un nom i desenes de famílies trencades per un accident que mai hauria d’haver passat", ha lamentat el president espanyol, que ha traslladat el compromís d’acompanyar les famílies en el dol i la recerca de respostes. Sánchez ha assegurat que els investigadors treballaran per esclarir els fets de manera "transparent, rigorosa i exhaustiva" i ha situat, com una de les principals prioritats de l’executiu, recuperar la confiança ciutadana en l’alta velocitat "com més aviat millor i costi el que costi".

En aquest sentit, ha anunciat l'aprovació d'un paquet d'ajudes similar al que es va posar en marxa després de l'accident d'Adamuz. El decret inclourà quatre mesures: duplicar la quantia de l'assegurança obligatòria de viatgers, establir un mecanisme per anticipar indemnitzacions, crear un procediment específic d'incapacitat temporal i habilitar oficines d'atenció integral per als afectats.

Sánchez també ha volgut reconèixer la tasca dels serveis d'emergències, els cossos policials i el personal sanitari, destacant especialment l'actuació d'un guàrdia civil que va salvar una vida en un dels vagons accidentats. "Quan tot es trenca, allò que ens uneix és el que és de tots", ha reflexionat el president, que ha defensat la necessitat de reforçar la inversió pública com a garantia de protecció col·lectiva.

Un món amenaçat per les guerres i la competència entre potències

Deixant enrere la tragèdia ferroviària, Sánchez ha centrat el seu discurs en els reptes internacionals, recordant l’obra El món d'ahir, de Stefan Zweig, per advertir que "el progrés no es pot donar per descomptat". El president ha identificat tres grans amenaces: el retorn de les guerres, la creixent competència entre els Estats Units i la Xina i la disputa pels recursos naturals i energètics.

Davant d’aquest escenari, ha insistit que Europa necessita més autonomia estratègica, fortalesa i unitat, tot i reconèixer les dificultats per assolir aquests objectius amb l’actual panorama polític europeu.

Pel que fa a Espanya, Sánchez ha reivindicat les polítiques econòmiques del seu govern i ha destacat que el PIB ha crescut un 2,7 % interanual durant el tercer trimestre. També ha defensat la transició energètica impulsada en els darrers anys i la possibilitat de continuar creixent i reduint el dèficit públic sense aplicar retallades. Malgrat això, ha reconegut que l’accés a l’habitatge i l'augment del cost de la vida continuen sent dos dels principals reptes pendents.

L’extrema dreta, una amenaça per al projecte europeu

El tram final de la intervenció l’ha marcat la crítica contundent a l’auge dels moviments ultradretans. "La internacional ultradretana teixeix aliances per destruir Europa des de dins", ha advertit Sánchez, que ha acusat aquestes formacions de voler dividir els estats membres i afeblir la capacitat d’actuació de la Unió Europea.

El president també ha carregat contra els partits de dreta tradicional que decideixen pactar amb l’extrema dreta, advertint que aquests acords contribueixen a normalitzar-ne els discursos. En contraposició, ha destacat les posicions de dirigents europeus conservadors com Donald Tusk i Friedrich Merz, que, segons ha defensat, comparteixen la necessitat d’establir límits davant d'aquests moviments.

Sánchez ha alertat, a més, de la influència de la intel·ligència artificial i els algoritmes en el debat polític i de la normalització dels discursos d’odi. En aquest context, ha reivindicat la independència política espanyola amb una declaració contundent: "Espanya es lidera des d'Espanya, no des de Washington o Tel-Aviv, però tampoc des de Moscou o Buenos Aires".

Finalment, ha defensat una Europa oberta a possibles noves adhesions, sense descartar un hipotètic retorn del Regne Unit, i ha rebutjat que la regulació sigui un obstacle per al creixement europeu. "El que pot debilitar Europa és renunciar als nostres valors", ha conclòs i ha insistit que la unitat europea no pot construir-se a costa dels principis que la defineixen.