La Penya ha patit una derrota dura i inoportuna aquest dissabte al Palau Olímpic de Badalona. L’equip de Dani Miret va caure amb contundència contra l’UCAM Múrcia (67-89) i ha vist com s’aturava la ratxa de sis victòries consecutives a la Lliga Endesa, la segona millor del campionat fins ara. Enmig de l’exigència europea i amb el segon partit dels quarts de final de la Basketball Champions League contra l’AEK a tocar, la Penya va oferir una versió curta de físic, de recursos i d’encert davant un rival directe molt més sòlid i consistent.

L’escenari tampoc no ajudava. Els verd-i-negres arribaven al duel després de la derrota a Atenes i amb diverses baixes sensibles. A les absències ja conegudes d’Ante Tomic, Simon Birgander i Guillem Vives s’hi va afegir a última hora la de Cameron Hunt, màxim anotador de l’equip. Una baixa que va deixar el Joventut sense una de les seves principals vies de producció ofensiva. L’UCAM també venia marcat per Europa, però va saber competir molt millor un partit que feia olor de desgast, contacte i ofici.

Un partit que s'escapava poc a poc

La primera meitat va marcar el to de tot el vespre. El partit va arrencar amb poca anotació i molt poc ritme, però l’UCAM hi va trobar ràpidament una escletxa des del triple.

Jonah Radebaugh va ser el primer a encendre’s i va castigar la defensa badalonina amb tres triples gairebé consecutius que van començar a donar forma a l’avantatge visitant. A la Penya, Adam Hanga va assumir responsabilitats en atac amb agressivitat cap a cistella i Mihailo Ruzic va tornar a deixar detalls de talent, però l’equip no va tenir continuïtat ni fluïdesa. El 15-18 del final del primer quart encara mantenia la sensació d’un partit obert.

Michael Ruzic llençant per sobre de Devontae Cacok en el primer quart

El problema va arribar després. Al segon quart, l’UCAM va començar a dominar allà on sovint es decideixen els partits grisos: al rebot ofensiu, al contacte i a les segones opcions. Sense Tomic ni Birgander, el Joventut va patir moltíssim dins la pintura, i el conjunt murcià ho va detectar de seguida. Cada pilota dividida semblava seva, cada rebot llarg també.

A més, la Penya no trobava respostes en atac. Ricky Rubio i Jabari Parker van intentar activar l’equip, però entre la falta d’encert i la incomoditat general, els de Miret es van anar enfonsant fins arribar al descans amb un preocupant 30-45.

Sense cames, sense rebot i sense triple

La segona part no va portar cap reacció real. L’UCAM va sortir amb la mateixa idea i la mateixa duresa, i va acabar de trencar el partit amb una superioritat molt clara en els dos costats de la pista. La Penya va continuar sense controlar el rebot defensiu, va seguir concedint segones oportunitats i tampoc no va trobar la manera d’obrir el camp amb encert exterior. El marcador es va anar obrint fins a convertir-se en una superioritat sense discussió.

Les xifres expliquen perfectament el que es va veure a pista. El Joventut va tancar el partit amb un pobre 4 de 19 en triples, mentre que l’UCAM va signar un 13 de 29 des del perímetre. A sota l’anella, els murcians també van imposar-se amb claredat i van acabar castigant la Penya amb 17 rebots ofensius, una dada que resumeix bona part del duel.

Radebaugh, amb cinc triples i una actuació molt completa, va ser el gran nom del partit, mentre que a la Penya Ruzic va ser el més fiable durant bona part del vespre i Ricky va intentar sostenir l’equip en alguns trams del segon temps. Però va ser massa poc per a un Joventut desconnectat, imprecís i físicament superat.

Amb el partit resolt, els últims segons encara van servir perquè Dani Miret donés minuts als joves Mauri i Niebla, una imatge que també deixava entreveure on té ara mateix el cap el vestidor: dimarts, contra l’AEK, en un partit a vida o mort per seguir somiant a Europa.

Un Olímpic encès amb l’arbitratge

Tot plegat es va jugar, a més, en un ambient cada vegada més tens amb l’arbitratge. El Palau Olímpic es va anar escalfant a mesura que avançava el partit, especialment en diverses accions de contacte a la pintura i en algunes decisions que la grada va interpretar com a permissives amb la duresa de l’UCAM. El moment de màxima tensió va arribar al segon quart, quan Ricky Rubio va ser sancionat amb una tècnica després de protestar ostensiblement una acció en què reclamava falta.

L’afició verd-i-negra va respondre amb xiulets i crits contra els col·legiats Rafael Serrano, Javier Torres i Andrés Fernández, i el malestar es va mantenir fins al descans i al final del partit. Tot i això, la sensació general va ser que la indignació arbitral va acabar sent més un símptoma de la frustració del Joventut que no pas l’explicació principal de la derrota.

"No hem de parlar dels àrbitres"

A la roda de premsa posterior, Dani Miret va evitar alimentar la polèmica amb els àrbitres. Preguntat pel Diari de Barcelona sobre si les decisions arbitrals havien acabat condicionant la frustració del seu equip, el tècnic verd-i-negre va optar per treure ferro a la qüestió: “No hem de parlar dels àrbitres. Ens hem frustrat. Són coses que poden passar quan jugues amb un equip tan ofensiu”.

Miret sí que va admetre que el Joventut havia estat “lluny del 100%” i va assenyalar clarament el rebot com un dels factors que havien desequilibrat el partit. També va remarcar que la situació física de l’equip pesa, especialment en una setmana d’aquesta exigència, i va deixar oberta la porta a una possible presència de Cameron Hunt dimarts, tot i reconèixer que la seva baixa preocupa. El missatge, en qualsevol cas, va ser clar: el d’aquest dissabte i el de l’AEK són partits de naturalesa completament diferent.

Sito Alonso, per la seva banda, va celebrar la solidesa del seu equip, va posar en valor l’actitud competitiva dels seus jugadors i fins i tot va tenir paraules d’elogi per al Joventut, a qui va desitjar sort de cara al duel europeu de dimarts.

Però abans de pensar en l’AEK, la Penya s’emporta una advertència. La derrota no només talla una bona dinàmica a la lliga; també exposa els límits d’un equip que, quan no pot córrer, no domina el rebot i no troba encert, queda massa exposat.

Dimarts, a Badalona, tocarà demostrar que aquest cop ha estat només una aturada. I no pas un senyal d’alarma.