Després de tres àlbums i unes 130 cançons publicades, el grup lleidatà Sexenni ha anunciat al concert de la Mercè d'enguany una aturada indefinida.

Enmig de l'estat de nervis, el productor i baixista del grup Pep Saula atén el Diari de Barcelona per explicar la decisió i fer una repassada dels set anys de trajectòria del grup.

Heu anunciat una aturada indefinida. Serà per sempre?
No, no ho crec pas. És una notícia trista, però crèiem que és necessària per poder continuar endavant. Vam voler apostar per una aturada per no caure en la monotonia. I indefinida perquè penso que tard o d’hora tornarem a estar junts per fer més cançons i més col·laboracions. 

El concert de comiat serà a la sala Apolo el 15 de gener. Teniu previst fer-ne un altre a Lleida, a casa vostra?
Sí, el concert de comiat el 15 de gener és a Barcelona. Òbviament, hem d’acomiadar-nos de Lleida perquè és casa nostra. A Lleida farem un concert de Nadal al qual vam participar altres anys, però ens agradaria que fos una tradició nostra més. 

Quin balanç feu d'aquests últims anys?
Vam començar a l’institut fent provatures de com serien les cançons i al final, el 2019 va sortir el primer àlbum. A partir d’allà, hem arribat a fer 40 concerts en un any. És una bogeria.

Quin va ser el vostre primer concert?
A Lleida. Se'n va fer molta difusió, però la nostra actuació no va de ser de les millors, érem joves i no sabíem ben bé com fer-ho. Érem una mica ‘patates’. No és que ara siguem uns pros, però hem millorat molt. 

“Penso que tard o d’hora tornarem a estar junts per fer més cançons i més col·laboracions”

Quin és el concert que teniu gravat a la memòria? I el més especial?
El concert de la sala Apolo aquest any al març, veure milers de persones va ser èpic. Un dels més especials és quan vam acompanyar el grup Manel perquè ho deixaven i va ser una sensació maca, indescriptible. 

Per què és especial tocar a les festes majors com ara la Mercè?
Les festes majors a Catalunya tenen un encant que no tenen altres llocs, més a casa nostra que som tan festers. Recordo quan amb els pares anàvem a les festes majors, aquell espai rumbero i que et feia ballar. A més, que uns nanos de Lleida puguin tocar a la Mercè és un regal increïble i ho gaudim molt. No ens ho acabem de creure que hem pogut estar per LA festa major i tornem a repetir enguany. Estem molt i molt contents. Gràcies, Barcelona!

Quins són els grups catalans que us han influenciat més a l’hora de compondre? 
Nosaltres hem crescut envoltats de festes majors quan érem petits i no tan joves, i en tenim diferents. Som hereus de Txarango perquè ens ha influenciat molt i Manel, que sempre ens ha agradat. Altres artistes catalans com els Tyets ens han ajudat i ens hem inspirat en ells. Fins i tot fem una col·laboració amb els de Mataró. 

“Òbviament hem d’acomiadar-nos de Lleida perquè és casa nostra”

Què és el més difícil per a uns cantants joves com vosaltres?
Viure econòmicament de la música. No ens podem queixar de com ens està anant la carrera musical, però ens agradaria que el treball fos més reconegut. Pensa que dintre del grup tenim enginyers aeroespacials o físics i han de combinar una feina que t’exigeix molt com és la científica i la musical per pertànyer a un grup de música.

Quina és la cançó del vostre repertori que t’agrada molt i potser a la resta del grup no tant?
En general, anem en sintonia de quines cançons ens agraden i quines no tant. Però per mi, una joia seria El club de la sisena hora de l’àlbum Joc de nens del 2025. Sembla un tema ximple, però és molt bonic.

El vostre nou single Malalt de somnis parla d’odissees i tragèdies gregues… Com ara quines?
Tenim moltes aventures a explicar i alguna tragèdia també, per què no dir-ho. Recordo una vegada que la furgoneta no arrencava i teníem un concert en poca estona, estàvem tots preocupats pel temps, no sé ni com però vam arribar. 

Com definiries Sexenni amb una paraula?
Doncs jo la definiria amb la paraula amics. Sí, vam començar el projecte sent amics i encara que fem una aturada indefinida mai deixarem de ser-ho. Com deien els Manolos: “amics per sempre”.