Hi ha persones que parlen amb passió de la seva feina. En Pepe Nieto ha estat 40 anys fent de florista a la Lloveras Barceló, una botiga que sembla un laberint floral. Aquesta setmana, en Pepe es jubila i el seu nom corre pels carrers del barri de Sants, sobretot entre la gent gran, que són els qui més li han comprat plantes i flors, tot i que les modes van canviant… En Pepe m’assegura que quan jo vaig néixer ell va portar-me un ram a l’hospital. No acabem de perfilar l’anècdota, han passat molts anys, però li asseguro que recordo els rams de roses que han decorat el menjador de casa cada any pel meu aniversari. Comencem l’entrevista i just entra una dona, la Juana, una veïna que amb alegria ve a acomiadar-se d'en Pepe. Ell saluda amb estima la senyora i ara sí, es disposa a explicar com és viure dia a dia entre plantes i flors.

Com va començar a ser florista?
Jo era ebenista especialista en mobles antics i fuster, però quan tenia 22 anys a causa d’un accident de trànsit em van donar la minusvalidesa. La meva mare tenia una peixateria al poble, a Castejón de Navarra, i vaig ajudar-la un temps amb la idea de quedar-me la botiga. Però el meu sogre treballava aquí i va insistir que vingués a Barcelona, ja que tenia molta amistat amb la família Barceló, els propietaris de la botiga. Vaig venir expressament a treballar el Sant Jordi del 1982 i aquí m’he quedat.

Com va ser l’adaptació?
A part d’aprendre català, havia d’estudiar tot el món de les plantes. Vaig començar a llegir sobre elles, les seves malalties… I a fer alguna cosa artística. Per sort, la gent del barri de Sants em va tractar fenomenal. Ara em coneix tothom. A vegades es reien de com parlava… Però ara ja és com si estigués a casa. 

De seguida li va interessar?
Sí, però a mi el que més m’agrada és parlar amb les persones. Encerto perquè sé què volen. Això supera el fet de ser un bon florista. A més, he après del Josep Ramon, el meu company...

Part de la teva feina es basa a aconsellar, no? Quins trucs té?
S’ha d’explicar amb senzillesa, com si fos el més normal del món i sobretot, no s’ha d’enganyar ningú. 

"A mi el que més m’agrada és parlar amb les persones. Encerto perquè sé què volen els clients"

Quins rams recorda amb més il·lusió?
Il·lusió no perquè jo no soc de reis, però he fet rams a tota la família reial i n’he entregat a les princeses. Em va fer gràcia perquè un dia un cotxe va aparcar aquí i va recollir un ram que era per a la reina i després vaig veure a la tele com el passejava a la mà. També he adornat la casa al tenor Josep Carreras. I una vegada, li vaig fer un ram al Jordi Pujol. Vaig entrar al Pati dels Tarongers i quan vaig anar a entregar-li, es va posar a riure amb el meu català… Però em va dir que parlés en castellà, que no passava res. 

En què pensava quan veia que els seus rams els portava gent famosa?
En la importància de la botiga. És una referència del barri. Sempre he pensat que la Lloveras Barceló és com una bota de vi, perquè vas traient vi vell, però sempre has d'afegir-ne de nou i el que entra es converteix en vi bo. El mateix passa amb qui entra a treballar aquí.

"He adornat la casa al tenor Josep Carreras i una vegada li vaig fer un ram al Jordi Pujol"

Quin públic teniu?
Veïns del barri. Fins i tot qui va marxar a viure fora segueix venint per afecte. Però avui dia tot això ha canviat. Els joves són els que més compren ara i no tant la gent gran. Hi ha un altre concepte, els joves no són tan tiquismiquis. Compren la planta per amor i els és igual com estigui. La gent que venia abans era molt senyorial…

Per què creu que la gent jove compra flors ara?
Les plantes sempre han tingut una categoria. Els joves no demanen que es tallin les fulles que, per exemple, es fan malbé quan es posa la planta a una bossa… Antigament, no es podia vendre si estava així, veníem plantes amb tres fulles quan en tenien cinc! La gent d'ara és menys exigent amb les coses naturals. Jo ho veig bé perquè no estan fetes a màquina les flors… [explica mentre retoca les fulles de la planta que ens acompanya]

Pepe, quina planta és aquesta?
És una Calathea, està perfecta, però veus, té una fulla que es podria treure potser… i aquí tenim Espatifilio i Anturio.

"Hi ha un altre concepte ara, els joves no són tan tiquismiquis"

Té plantes preferides?
No he tingut temps de pensar quina és la meva planta o flor preferida. Hi ha un parell de plantes com la Sansevieria o la Zamioculcas que m’agraden per l’aspecte i són les que tinc a casa. Però les plantes són totes maques, des de les Kèntia, que són les senyores de les cases, ja que són elegants, fins al tronc del Brasil, també molt maco.

Parla de les plantes com si fossin persones…
Sí, per això m’és fàcil que la gent ho entengui, perquè jo parlo de cor, explico les coses com si fossin per mi.

Com està vivint el final?
Aquestes últimes setmanes la gent ha vingut a acomiadar-se, m’han fet regals… Els aprecio molt. Espero no tenir gaire ansietat avui… Potser a la nit em poso a plorar [riu].

"La gent és menys exigent amb les coses naturals. Jo ho veig bé perquè no estan fetes a màquina les flors"

Com encara la jubilació?
Tinc unes quantes motos antigues. La meva passió és restaurar-les. Aquest dijous marxo a fer una volta durant 11 dies amb uns amics per Espanya, amb una moto dels 70. També m’agrada arreglar els tocadiscos anglesos. Tinc molts discos, més de 100, per no dir milers. 

Ha tingut una feina agraïda…
Sí, a part que és maco, el millor són els clients. La gent que ve a comprar flors i plantes tenen una sensibilitat diferent respecte a qui no li agrada. Gràcies a la botiga he conegut molta gent i m’agrada molt parlar amb ells.

Ara que ho deixa... Li queda alguna cosa pendent?
No, perquè sempre he pogut fer el que volia. Si alguna vegada m’he enfadat amb un client m’han respectat els companys. Ho he fet tot, no em queda res per fer.

Quin serà l’últim ram que prepararà?
Els últims que faré són un encàrrec per la senyora Montserrat Porxas i un altre per l’Anna Cerdà… Ja el tinc fet, mira. Em falta enganxar-lo. És una composició formada per una rotllana d’alzina surera, flors oloroses, canyella, dues pomes i flors seques. Amb motius tardorencs en motiu del Nadal. El ve a buscar avui.