Com diu la dita catalana: per carnaval tot s’hi val, menys fer mal. Diversos ajuntaments de la comarca de l’Alt Penedès s'han pres tan seriosament aquesta frase feta, que han començat a desenvolupar mesures per incentivar un carnaval lliure de sexisme. La iniciativa va sorgir fa cinc anys com una recomanació a Santa Margarida i els Monjos, però a finals del 2019 l’Ajuntament d’aquest municipi va incloure-la com a element condicionant dins les bases generals de les rues de carnestoltes. Així i tot, aquest no ha estat el seu fi de trajecte, ja que altres municipis s’han anat sumant amb els anys,
cosa que ha generat dubtes entre els mateixos ajuntaments i polèmica entre les agrupacions carnavalesques.

En un principi, la mesura aplicada pel consistori de Santa Margarida i els Monjos només contemplava potenciar la sensibilització de les carrosses mitjançant un augment de subvencions a aquelles que seguissin les noves directrius. Cinc anys més tard, la proposta ha passat de fer servir incentius com a mètode dissuasiu, a amonestar a aquells que no s'hi adhereixin. Així ho ha fet l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès en establir que només aquelles carrosses que compleixin amb la normativa rebran les subvencions pertinents.

De totes maneres, encara no hi ha un protocol consensuat entre tots els municipis participants, que ja són cinc: Santa Margarida i els Monjos, Vilafranca del Penedès, Olèrdola, Sant Martí Sarroca i Castellví de la Marca. Es preveu que el protocol estigui enllestit per al Carnaval de 2025 i, segons l’alcaldessa de Sant Martí, Sònia Jansà, té com a objectiu “unificar els criteris” per evitar “perjudicar i confondre” els participants de les carrosses, que actualment es troben amb normatives diferents a cada ajuntament.

Segons Jansà, amb aquestes directrius es vol arribar a una vertadera “conscienciació social” que sembri el precedent per no haver d’implementar aquest tipus de supervisió en els paràmetres de subvencions. Per tant, es busca que, per pròpia voluntat, siguin les carrosses les que optin per no fer servir aquestes músiques.

Aquesta situació ha comportat controvèrsia entre els participants de les rues de carnaval a la comarca. Molts entenen la necessitat d’aquest tipus de mesures, però alhora creuen que hi ha punts a millorar. Tanmateix, no són els únics amb interrogants. Els Ajuntaments també tenen dubtes: “Com discriminem el que és sexista del que no ho és? Això és complicat, sobretot si no tens recursos”, opina l’alcaldessa de Sant Martí.

L'organització carnavalística de les Llunàtiques afirmen que des de la seva carrossa estan d’acord amb totes les iniciatives que suposin acabar amb la “cosificació de la dona com a objecte sexual”. Tot i això, consideren que aquesta mesura s’hauria d’extrapolar a altres esdeveniments del municipi, ja que no veuen la coherència en què només s’apliqui a les rues de carnaval. També adverteixen que hi ha “altres problemàtiques socials” presents en les cançons que no han entrat dins d’aquest filtre, com l’apologia a l’alcoholisme o les drogues.

D'altra banda, Montse Rioja, una de les organitzadores de la carrossa dels Xelolo’s, també diu que enten la iniciativa, però creu que no té sentit censurar només aquestes cançons per carnaval. A més, considera que el patró de selecció és molt subjectiu, “a vegades no veig sexisme on ells si ho
veuen”. Ella considera que no és bona idea utilitzar les subvencions com una arma dissuasiva i adverteix que amb tantes dificultats “hi haurà més d’un grup que acabarà plegant”.

Neus Dols, de la carrossa Els Totxos, assegura estar d’acord amb la iniciativa, perquè hi ha “cançons intolerables”, però reconeix que la forma en què s’ha plantejat els dificulta el treball a l'hora de trobar música més actual. Ella explica l’esforç i el temps que implica fer una carrossa i apel·la a l'Ajuntament perquè empatitzi amb els organitzadors de les rues. A més, reclama que es donin més “facilitats” i “flexibilitat” perquè, segons ella, amb els criteris actuals “acabaran cremant a la gent”.

Pel que fa a Esplai Carnavalístic, Raimon Gatell comenta que des de la seva agrupació han fet servir recursos tècnics per adequar-se, silenciant les parts de la cançó amb contingut sexista o substituint la veu per sons de trompeta. Així i tot, lamenta que no en tots els municipis s’hi val, ja que a Vilafranca del Penedès neguen aquesta possibilitat i, per això, demana que tots els pobles tinguin els mateixos criteris.

Des dels ajuntaments defensen que la iniciativa busca contribuir a l’erradicació del sexisme al Carnaval, però els experts ho posen en dubte. Segons la psicòloga social especialitzada en temes de violència de gènere Gemma Altell “prohibir no ha sigut mai una qüestió que hagi canviat actituds i comportaments en les poblacions”. “Els canvis que provenen de la mateixa gent sempre són millor que les imposicions des de dalt”, opina. Ella posa el focus en “l’esperit crític” i explica que “és millor fer preguntes que donar respostes”, és a dir, potenciar la reflexió de “per què t’agrada aquesta cançó? O què creus que està dient sobre les dones aquesta cançó?”. Tal com defensa Altell, les noves mesures s’estan gestant des d’una mirada molt “puritana”, qualificant la situació “d'adults jutjant els codis de generacions més joves”. És per això que adverteix dels perills de monopolitzar el discurs: “Potser no estem ni entenent els codis”.