Amb tantes estrenes d’obres que competeixen per quina és la més alternativa, o el musical de format més espectacular, Pel davant i pel darrera les guanya a totes amb la simplicitat d’una sola tècnica: menys és més si el “més” conté un ordre en el desordre.

Pel davant i pel darrera celebra el 40è aniversari amb una producció al Teatre Borràs, que es pot veure fins a l’11 de gener del 2026. Una adaptació de Paco Mir genera expectatives, i aquesta, com era d’esperar de Mir, no decep gens. L’obra utilitza els elements més elementals del teatre: humor físic i malentesos per explicar una història sense una gran trama per canviar el món, però que segur que canvia el dia dels espectadors. Especialment d’aquells que ploraven tant de riure que omplien els silencis transitoris.

Pel davant i pel darrera presenta una companyia de teatre a punt d’estrenar una comèdia britànica en què ningú confia. I l’estrena acaba essent el que s’espera: un desastre, però un desastre que els espectadors podran veure des del backstage. Tot plegat es converteix en un gran caos de relacions sentimentals, portes obertes i tancades, i actors amunt i avall —de vegades, involuntàriament.

Estrenada el 1982 al Lyric Theatre de Londres i representada a més de 50 països, Pel davant i pel darrera ha estat traduïda a 28 idiomes i adaptada per als escenaris de Broadway, el West End i fins i tot per al cinema. A Barcelona, des que el 1985 es va estrenar la primera versió en català al Teatre Condal, quatre muntatges posteriors —als teatres Victòria i Goya (1996) i al Teatre Borràs (2002, 2010 i 2018)— han convertit aquesta comèdia en una obra de referència.

Un ball de 105 minuts

Els actors ballen una coreografia constant: entrant, sortint, obrint i tancant portes, on un petit pas en fals pot trencar la dinàmica sencera de l’obra de 105 minuts. Aquí es veu la professionalitat dels actors, en la seguretat de cada moviment, en l'encavalcament del diàleg amb la certesa que cada frase es transmet com i quan toca.

Octavi Pujades, en la seva línia de carismàtic protagonista, s’atreveix a sortir de personatges sense defectes, per arribar a llançar-se de cap —literalment— escales avall. Meritxell Huertas demostra el seu pas per La Cubana a cada frase, i Rocío Madrid es desfà de la seva imatge de presentadora de televisió per ensenyar al món que també pot actuar, robant els riures de tot el teatre. Per aquest motiu, Agnès Busquets pot quedar petita. Qualsevol persona que ha crescut amb ella veient Polònia sap que no li falta talent, però el personatge que interpreta no li permet destacar.

Després dels aplaudiments i les tres reverències —una d’elles per darrere—, una bandera de Palestina ha presidit l’escenari, i el públic l’ha rebut amb ovacions. Pel davant i pel darrera és una obra de teatre de debò. Cal admetre que és un humor que potser fa més gràcia als teus pares que a tu, però si t’agrada el teatre, la gaudiràs tant com ells, perquè et fascinarà la coordinació de tot l’equip.