No és poca cosa que després de 20 anys es torni a obrir el fossat del TNC. I que millor que fer-ho de la mà de la producció d'Ànima, un musical de gran format, en català, i de gran qualitat que ha obert la temporada del TNC a la Sala Gran. L'ovació que va rebre la nit de l'estrena i tota la platea a peu dret van ser la prova que és la candidata ideal per agafar el relleu de grans companyies com Dagoll Dagom.

La indústria de les pel·lícules d'animació dels grans estudis nord-americans de finals dels anys trenta és el punt de partida que serveix per explicar la història de la Greta, la protagonista d’Ànima, una noia que deixa la seva família per anar a Los Angeles i perseguir el seu gran somni: treballar com a animadora de dibuixos als estudis Disney. 

És en aquest entorn que descobreix que, com a dona, haurà de demostrar que mereix ocupar un lloc que fins aleshores havia estat reservat només per als homes. I així, encaixant aquests cops, la Greta lluitarà fins al final enmig d'una època convulsa que marcarà un abans i un després en els professionals de l'animació de principis del segle xx.

Escena del musical Ànima / David Ruano

Tot i ser una obra de nova creació, té l’essència dels musicals clàssics. La música, a càrrec d’Adrià Barbosa i Abel Garriga, és un homenatge clar a l’època amb tocs de swing que, no només fa avançar la història, sinó que et permet conèixer més a fons els desitjos de cada personatge. El talent dels 16 actors és espectacular. Recordeu-ne els noms! Conduïts per Blanca Bardagil, Oriol Burés i Víctor G. Casademunt, ballen en coreografies perfectament sincronitzades, però sense perdre el punt d'espontaneïtat que fa que l'espectacle sembli fresc i viu. 

A més, en una obra en què la música juga un paper tan central, és verdaderament un luxe poder gaudir-ne en directe. L'orquestra formada per 10 músics omple el fossat del Nacional, i fa que la història cobri vida de forma més vibrant. Les cançons són totes inèdites i tot plegat fa recordar la potència del teatre musical en el seu estat més pur, un gènere que feia molt de temps que no teníem a casa nostra.

Paula Malia, que interpreta a la protagonista, lluitant per trobar el seu espai en el món de l'animació / David Ruano

Ànima és un recordatori que, encara que ens fem grans, la màgia dels musicals no desapareix. No sé si van ser els llums, el ball, la música en directe, o la combinació de tot alhora, però de sobte ja no era una adulta asseguda en una butaca, sinó aquella nena petita que descobria el teatre per primera vegada anant-hi amb l’escola. Sens dubte, una de les grans apostes de la temporada. Un espectacle que, com els dibuixos animats que tant fascinen la Greta, té ànima pròpia.