Les revolucions i guerres capgiren per complet els estats i són capaces de canviar les fronteres dels mapes, però com les viuen els habitants d’aquests països?

L’Iran és un país amb moltíssima història,hereu de l'imperi persa. Una de les fites que el marca el des de les últimes dècades del segle XX fins encara ara és la Revolució Islàmica de 1979, que va acabar amb l’abolició de la monarquia i l’establiment d’un règim teocràtic totalitari.

Aquest dijous ens despertàvem amb la notícia que la novel·lista gràfica franco-iraniana Marjane Satrapi ha mort als 56 anys. L'obra va mostrar la vida de les dones durant la Revolució Islàmica i el subseqüent règim teocràtic dictatorial. Un dels treballs cabdal de Satrapi és Persèpolis, que el 2007 va adaptar al cinema amb Vincent Paronnaud. Amb aquesta pel·lícula vam iniciar la sèrie Geopolítica i Crispetes, que difonem a través de les xarxes socials del Diari de Barcelona. 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Diari de Barcelona (@diaridebcn)

Persèpolis segueix la vida de la petita Marjane, una jove que viu a Teheran amb els seus pares i la seva àvia durant els últims anys del règim del Xa. La cinta narra, a través dels ulls de la jove, la caiguda del Xa, l’establiment de la República Islàmica i la guerra contra l’Iraq. 

Aquesta pel·lícula destaca en 3 aspectes:

Primer, fa un retrat de la població iraniana: amb les seves inquietuds, desitjos de llibertat i escapisme de la realitat.

Després, fa una reflexió de l’oposició al Xa: tenim una imatge de l’oposició abans i després de la revolució a través de la família de la Marjane. Entenem de prop la fúria cap al Xa i observem els projectes d’estat de futur d’aquestes persones de primera mà. També, a partir del personatge de l’oncle Anouche veiem l'actitud naïf amb la qual alguns intel·lectuals van rebre la República Islàmica. 

I finalment denúncia a la repressió del règim islamista: escenificacions de la brutal repressió a la població iraniana, especialment les polítiques contra la llibertat de les dones i la prohibició de tot que ve d’Occident.

També la part més personal i autobiogràfica ens mostra les preguntes ideològiques de la Marjane, com dubta de la seva fe en viure l’execució d’Anouche, la por per dir que ve de l’Iran quan viu a Viena, i la depressió que travessa quan torna a Teheran. 

Ara que l’Iran torna a estar en el punt de mira, Persèpolis és una pel·lícula imprescindible. No només per la imatge de la societat iraniana durant la revolució i el règim dels aiatol·làs, sinó també per la mirada personal que Marjane Satrapi ens ofereix i per la fantàstica animació.