[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 16 de juliol 2020

La temptació de fer política la tingué Joan Mañé i Flaquer i aconseguí que Antoni Brusi Ferrer acceptés anar introduint el comentari d’actualitat al Diario de Barcelona fins a acabar donant suport a la Unió Liberal, creat el 1854. Li donà suport, però no en fou pas un òrgan oficial ni depenent.

En un sistema electoral de vot restringit a un percentatge mínim de ciutadans (l’anomenat vot censatari, segons les propietats i les rendes), els partits no eren pas les organitzacions estructurades d’avui dia. Eren la confluència de personalitats, provinents, en aquest cas, dels sectors més oberts del partit moderat i dels més prudents del partit progressista. El general Leopoldo O’Donnell, líder de la Unió Liberal, va presidir el govern espanyol del 1858 al 1863.

Entorn de Brusi i Mañé s’aplegaren un grup de personalitats catalanes liderat pel jurista Manuel Duran i Bas. Un d’ells, el també jurista Francesc Permanyer i Tuyets, el qual ja havia estat alcalde de Barcelona i diputat al Congrés, fou ministre d’Ultramar l’any 1863 en un gabinet posterior a la crisi de la Unió Liberal.

Francesc Permanyer i Tuyets, ministre d’Ultramar, l’any 1863, representant del grup liberal català liderat per Manuel Duran i Bas amb el suport del Diario de Barcelona

En aquest moment, Mañé també sucumbí a la temptació personal de dirigir un diari de Madrid, però hi durà ben pocs dies. Allà perdia la independència que tenia a Barcelona.

Mañé ho explicaria en unes memòries publicades l’any 1892, en el centenari del Diario de Barcelona. Era un dels primers dies com a director de La Época i va rebre un sobre amb un comunicat del govern que no va voler publicar i el va llençar a la paperera.

De seguida, un redactor li va fer notar la inconveniència d’aquest acte i el disgust que provocaria. Acostumat als plens poders que li donava Brusi, Mañé no va voler haver de discutir coses que eren de la seva competència com a director i va tornar a casa davant la sorpresa general.

Monàrquic, conservador i catòlic, catalanista a la manera d'abans que el catalanisme polític, el Diario de Barcelona de Brusi i Mañé vetllà sempre per la seva independència periodística.

— El més vist —
- Comentaris -
- Etiquetes -
— Hi té a veure —
— El més vist —