Núvols Meravellosos és la novetat de Petits Plaers, una col·lecció que publica uns llibres mida bossa que no ocupen gens i que són ideals per llegir al transport públic o endur-se'ls de vacances. Després de llegir Bon dia, tristesa, T’agrada Brahms? i Un cert somriure —totes tres publicades per Viena Edicions— tenia clar que l’obra no em decebria. De fet, vaig acabar Un cert somriure amb la promesa de llegir almenys una altra obra de Françoise Sagan. He complert.

A Núvols Meravellosos, fins ara inèdit en català, el que veiem són dues persones amb molts diners i sense res a fer excepte maltractar-se emocionalment. L’Alan és un jove estatunidenc, ric i atractiu, que es casa amb la Josée, una bonica jove francesa. A ella se li fa molt feixuc el matrimoni perquè la gelosia, l’alcoholisme i les dinàmiques tòxiques a les quals el seu marit l’arrossega, cada vegada són més presents en la relació.

La Josée s’adona que l’amor obsessiu del seu home l’està esgotant i després de dos anys es planteja deslliurar-se'n abans no sigui massa tard. La sensació d'asfíxia que produeix la seva relació esgota fins i tot el lector, però es tracta d’un amor i d’uns sentiments tan ben escrits que, lluny de voler abandonar la lectura, ens empeny a llegir més.

No hem d'oblidar que aquesta obra es va escriure l'any 1961, i tot i això, avui en dia podem entendre els matisos emocionals i les complexitats de les relacions humanes tal com ens les va descriure l'autora. I no només això, sinó que ens transporta a París, en un ambient d'intel·lectuals i artistes. 

Françoise Sagan és la reina de verbalitzar els sentiments d’una forma senzilla i pura, i si a això li sumem que l’obra està servida en una magnífica traducció de Josep Maria Pinto, té tots els ingredients per ser un d'aquells llibres que t'endús a la platja per llegir a estones perquè és entretingut, i que alhora té una trama ben simple i que no requereix molta atenció.

De fet, Sagan escriu sempre sobre desamors, sobre homes que estimen, però mai prou intensament o com ens agradaria, i aquesta és la mena de contingut que de vegades una necessita. Els seus relats tenen un ritme lleuger que fa que entrin molt bé. Us la recomano a tots aquells a qui us agrada intercalar llibres petits amb altres de més grossos o als que esteu en un període d’abstèmia lectora i us ve de gust reprendre l’hàbit.