Emoció, neguit i expectació. Aquesta ha estat la barreja d’emocions que s’ha fet notar aquest dimecres al migdia a la plaça de Santa Maria de l’Abadia de Montserrat, símbol d’espiritualitat i identitat catalana. “Visca el Papa!”, han aclamat els prop de 8.000 feligresos que es concentraven —alguns des de primera hora del matí— als peus del monestir. El sant pare ha arribat al Mirador dels Apòstols pocs minuts abans de les dotze del migdia, des d’on ha iniciat un recorregut amb el papamòbil fins a l’entrada de l’abadia.

Amb altres clams d’adoració, com “Visca Crist Rei”, que s’han anat sentint al llarg del matí, o el característic cant del Virolai, la feligresia ha rebut el sant pare alegrement fins a arribar a la plaça i entrar a l’atri. Envoltades per les serres de la muntanya de Montserrat i clarianes de sol que s’han deixat veure en un dia que ha començat emboirat a l’abadia, centenars de pancartes i banderes del Vaticà s’alçaven i onejaven entre la multitud. 

Milers de feligresos als peus del monestir de Montserrat

Un aplec de fidels de totes les edats, però especialment jove, que ha escoltat i aplaudit les paraules del sant pare des de fora del monestir, en un ambient festiu. “Estic content de poder estar als peus de la Moreneta per encomanar-li, ple de confiança en la seva intercessió maternal, el meu servei petrí i la missió de l’Església en el món que clama demanant justícia i pau”, ha destacat el sant pare, rere la pregària del Sant Rosari.

Cloure el mil·lenari

A dins, prop de 800 alumnes d’escoles cristianes han rebut Lleó XIV, acompanyats de l’Abat de Montserrat, Manel Gasch, que li ha donat la benvinguda amb unes paraules que han travessat la importància de l’abadia com a monestir mil·lenari: “En aquest lloc hem vist la benedicció de Déu en el cor dels seus fidels, testimoniem la unió de l’estabilitat dels monjos benedictins i del pas dels pelegrins”.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Diari de Barcelona (@diaridebcn)

De fet, la peregrinació ha culminat al mateix temps els actes del Mil·lenari de la fundació del monestir benedictí. L’efemèride es va celebrar el 2025, mil anys després que un grup de monjos de Ripoll enviats per l’abat Oliba construissin un cenobi benedictí al costat d’una petita ermita dedicada a la Mare de Déu, donant pas al monestir de Montserrat. 

Una figura religiosa amb la qual el sant pare fa anys que manté un vincle especial. Quan era missioner al Perú, havia estat director d’una parròquia dedicada a Montserrat i, abans de ser elegit pontífex, ja havia visitat el monestir l’any 2013. Ara, 13 anys més tard, s’ha convertit en el segon pontífex a visitar Montserrat, després que Joan Pau II ho fes l’any 1982.

El Virolai i clams d’unió a l’uníson

Després de la pregària del Sant Rosari i les paraules de Lleó XIV, la jornada ha pres un caire encara més emotiu amb el cant del Virolai, aquest cop sí, interpretat per l’Escolania de Montserrat. Des de fora, milers de feligresos han acompanyat la reconeguda lletra, alçats i, alguns dels quals, amb la mà al pit. 

“Visca el Papa i Visca la Moreneta!” o “Papa León, te queremos un montón” han estat alguns dels clams que han exclamat, a l’espera que el sant pare sortís al balcó de la plaça Santa Maria. Des d’allà, el pontífex s’ha adreçat a la feligresia, amb un missatge esperançador. “Gràcies a Catalunya per acollir tanta gent d’altres països i integrar-los a tots en una gran família”, ha destacat el papa Lleó XIV, tot agraïnt als fidels que han peregrinat al llarg dels anys per Montserrat. “La fe dona vida i dona esperança”, ha reiterat el pontífex.

Amb les mans i la mirada alçada cap al balcó —emulant el lema de la visita del Papa, “Alça la Mirada”— els fidels han despedit el pontífex, que tot seguit dinarà amb els monjos de l’abadia per desplaçar-se més tard cap a l’església de Sant Agustí, al Raval. De mica en mica, s’ha anat desallotjant al seu torn la plaça, plena a vessar. Com en el pas per altres punts del viatge papal, la visita de Lleó XIV a Montserrat ha estat envoltada per fortes mesures de seguretat. De fet, la feligresia només hi ha pogut accedit mitjançant l’aeri o el cremallera, i amb una reserva prèvia que els acreditava per seguir el pontífex en directe.