La trajectòria de Pilar Cruz, directora del festival Art Nou, travessa la recerca, el comissariat i la gestió cultural. Ha treballat amb institucions, galeries, festivals, universitats i projectes independents, una experiència diversa que ara aplica al festival d’art emergent, que connecta artistes, espais, galeries, institucions i centres universitaris.

En la seva 15a edició, Art Nou ha duplicat el nombre d’espais, entre els quals s'inclou l'Alzueta Gallery, i el d'artistes participants. Cruz defensa un model que entén el festival com una “finestra” cap a la creació jove en tots els seus sentits i com una primera porta d’entrada al món professional per a molts artistes. Alhora, assenyala les dificultats derivades de la precarietat, l’accés a l’habitatge i la manca d’espais de treball, i reivindica la necessitat de construir comunitat dins de l’escena artística. 

 Obres de la col·lecció 'Primera pedra' de Jordi Clotet Saló a Alzueta Gallery / Guiomar Sanz

La seva trajectòria combina la recerca, el comissariat i la gestió cultural. Com han influït aquestes tres dimensions en la seva manera de dirigir Art Nou?
Crec que Art Nou és un ecosistema que requereix moltes aproximacions. D’una banda, cal fer un mapatge del context jove i, de l’altra, tenir sensibilitat cap a totes les dimensions que pot adquirir la creació. No parlem només de pintura o d’art conceptual, sinó de totes les formes de creació contemporània que desenvolupen els joves artistes. La meva trajectòria, que ve de diversos àmbits, m’ha aportat una mirada inclusiva cap a tota classe de manifestacions artístiques que tenen lloc a la ciutat.

Quin paper ha de tenir un festival com Art Nou dins l’escena de l’art contemporani català?
Crec que ha de ser un aglutinant de l’escena jove a Catalunya. Tot i que el festival té lloc a Barcelona i a l’Hospitalet, engloba pràctiques i artistes que no viuen estrictament a la ciutat. És una finestra cap a la creació jove en tots els seus sentits: des dels estudis d’artistes fins a les universitats, les galeries, les institucions i els espais independents.

Parla d’Art Nou com una “finestra”, què vol mostrar?
La idea és mostrar tot el que està passant al voltant de la creació jove i posar en relació realitats que sovint treballen de manera més separada.

“Per a molts artistes és la primera experiència dins d’una galeria”

Un dels papers d’Art Nou és facilitar el primer contacte entre els artistes i el món professional?
Aquesta és una de les coses que considero fonamentals i que, a més, és una característica molt singular d’Art Nou. Per a molts dels artistes que hi participen, és la primera experiència dins d’una galeria o una de les primeres aproximacions al món expositiu i professional. És una manera de donar una primera oportunitat perquè comencin a mostrar la seva feina i a establir vincles i relacions. Alguns artistes ja tenen un cert recorregut, però molts encara no han treballat amb galeries. Art Nou pot ser un bon moment per començar a establir aquests lligams.

Per què heu optat per aquest model en lloc d’una selecció curatorial directa?
Des del festival no seleccionem directament els artistes, sinó els espais. Són els espais participants els que proposen els seus artistes i les seves exposicions. Això em sembla molt més interessant que establir un criteri curatorial únic o que un comitè d’experts seleccioni els artistes. Jo em dedico a la curadoria i, evidentment, tinc els meus propis criteris, però no crec que sigui interessant que fos jo mateixa o un comitè qui seleccionés els artistes, perquè segurament deixaríem fora del radar molta gent que comença a treballar.

Què aporta que siguin els espais els que facin aquesta selecció?
Cada espai coneix el seu context i proposa artistes que encaixen amb la seva línia de treball. Cada espai es dedica a un tipus d’experiències artístiques, d’artistes o de producció, i per això és més enriquidor que cadascun pugui reflectir la seva pròpia personalitat. D’aquesta manera, el festival acaba sent una mostra del que passa a la ciutat no només pel que fa als artistes, sinó també pel que fa al seu context.

Quin paper té la direcció d’Art Nou en aquest procés?
Jo faig un mapatge dels nous espais que van sorgint a la ciutat. Quan detecto projectes que treballen amb art emergent o que poden tenir-hi una vinculació, els convido a participar. Aquest any hem arribat als 49 espais, entre universitats, institucions, galeries i espais independents, i cadascun ha fet la seva pròpia selecció.

I la curadoria del festival on apareix?
Les úniques propostes que es comissarien directament des d’Art Nou són la inauguració i la clausura. En el cas de la inauguració, hem treballat amb un artista que havia estat resident a Hangar. M’interessava establir sinergies amb estructures i projectes de la ciutat. La clausura l’hem comissariat conjuntament amb una plataforma de suport a les arts de la performance i les arts vives.  

“Les condicions d’existència dins del sector artístic són molt precàries”

Quins són els principals reptes als quals s’enfronten actualment els artistes emergents?
Els reptes dels artistes emergents no són tan diferents dels que afronta bona part de la societat, tot i que tenen algunes particularitats. La qüestió de l’habitatge i dels lloguers els afecta moltíssim, especialment als artistes joves. I no em refereixo només a l’habitatge, sinó als espais vitals: llocs on poder treballar, pintar, crear i existir. A les dificultats per trobar espais s’hi afegeixen els salaris baixos i les condicions precàries. Les condicions d’existència dins del sector cultural, i especialment dins de l’àmbit artístic, són molt precàries. En aquest sentit, Art Nou pot oferir, dins de les seves possibilitats, un petit gra de sorra perquè el pas entre el món acadèmic i el professional es produeixi d’una manera una mica més suau.

 Espai d'Alzueta Gallery, seleccionada per Cruz, reservat per guardar peces / Guiomar Sanz

Enguany, Art Nou celebra 15 anys. Com ha evolucionat el projecte des que n’ha assumit la direcció?
Quan vaig entrar a la direcció, l’any passat, el meu primer objectiu era mantenir i consolidar el que ja existia. Però també volia fer créixer el festival en diferents sentits: pressupost, participació i capacitat d’aglutinar l’art jove de la ciutat.

Ho ha aconseguit?
Aquest any, coincidint amb el 15è aniversari, hem duplicat el nombre d’espais i d’artistes participants. Per a mi, això representa aquesta voluntat de creixement, però sempre d’una manera sostenible, consolidant els suports econòmics i de patrocini i, alhora, generant més oportunitats per als artistes. M’agradaria que hi hagués més premis, més adquisicions, més intercanvis i més col·laboracions.

Una de les línies que vol reforçar és la relació amb les universitats?
Sí, és una de les línies que més m’interessa consolidar. Ja hi havia un interès a treballar amb les universitats, però aquest any volia reforçar i augmentar aquesta participació. Especialment en aquests moments finals de carrera, quan els estudiants ja estan produint els seus treballs finals, és interessant que el context professional de la ciutat pugui conèixer la seva feina. Són artistes que comencen a participar en la conversa pública sobre l’art de la ciutat, i em sembla interessant que siguin presents al festival. M’agradaria consolidar aquesta participació de les universitats i que l’any que ve hi poguessin ser presents totes.

I més enllà de les universitats, quines altres línies de creixement contempla?
Crec que hem de continuar avançant en la professionalització, generant cada vegada més oportunitats i visibilitat per als artistes. Seria interessant ampliar el programa de TFG i TFM, sumar més patrocinadors, adquisicions i premis. Seria interessant fer un salt cap a una certa internacionalització —o, si més no, obrir-nos a altres territoris de l’estat— mitjançant intercanvis amb altres festivals o entitats. La idea seria generar més adquisicions, més intercanvis i més oportunitats.

Tot això requereix, però, més recursos.
Sí, per això el creixement ha de ser sostenible. Aquest any hem duplicat els participants i hem reforçat una mica la part de patrocini. Però de cara als pròxims anys hem de consolidar els suports econòmics i de patrocini, com també les col·laboracions i les sinergies. És una feina que requereix temps. Per això hem d’anar avançant a poc a poc.

 Obres de la col·lecció 'Primera pedra', de Jordi Clotet Saló a Alzueta Gallery / Guiomar Sanz

“La força està en el que és generacional i en la comunitat”

Per acabar, quin consell donaria a una artista que participa per primera vegada a Art Nou?
Que s’ho prengui amb alegria, compromís i interès. Nosaltres podem oferir visibilitat, suport i comunicació, però també és important que l’artista activi les seves pròpies xarxes. Que intenti conèixer altres artistes, que participi en les activitats del festival i que no es quedi només en la seva exposició. Perquè cal fer comunitat. Jo crec fermament en la força de les comunitats i no en la força de l’individualisme. La força està en el que és generacional i en la comunitat.

I com es construeix aquesta comunitat?
Movent-se. Coneixent altres artistes, les galeries i els comissaris, que també formen part d’aquest ecosistema. Cal anar fent xarxa. I, sobretot, no desanimar-se. Aquesta és una carrera de llarg recorregut. Hi ha alts i baixos, però cal continuar.