Per a qui és del Carmel, la plaça de l'Esvoranc no és mai només una plaça. És el lloc on el 27 de gener de 2005 el terra es va obrir sota el barri i on, més de dues dècades després, encara conviuen una obra acabada, uns aparells de gimnàstica nous i una urbanització definitiva que no arriba. La imatge actual resumeix bé la paradoxa: les administracions poden enumerar actuacions concretes, algunes necessàries i positives, però encara no poden donar una data per tancar la transformació de l'espai.

L'esvoranc, provocat per l'esfondrament del túnel de maniobres de la prolongació de l'L5, no va causar víctimes perquè els primers moviments de terres havien permès desallotjar els edificis més exposats. Això no en rebaixa l'impacte: més d'un miler de persones van haver d'abandonar casa seva, diversos blocs van acabar enderrocats i moltes famílies van passar mesos —algunes, anys— fora del barri. També va desencadenar una crisi política de primer ordre i unes diligències judicials que van acabar arxivades.

Frank Pebrett, veí del Carmel, periodista i activista cultural, tenia 16 anys quan va passar. Aleshores va formar part de Veïns Solidaris del Carmel, un grup juvenil que va acompanyar les famílies afectades i les mobilitzacions veïnals. Avui continua reclamant que la plaça deixi de ser provisional. "Podem entendre que una actuació urbanística necessiti temps, que hi hagi condicionants tècnics o que un projecte depengui d'un altre. El que no podem normalitzar és que la provisionalitat duri 21 anys", sosté al DdB.

Un bomber inspecciona la zona dels edificis enderrocats al barri del Carmel el 27 de gener del 2005. Foto: Albert Bertran/ACN

De l'emergència a l'obertura de l'L5

En una resposta escrita al Diari de Barcelona, l'Ajuntament situa les primeres actuacions en la gestió de  les conseqüències directes de l'emergència: "Garantir la seguretat dels edificis, consolidar el terreny, rehabilitar els habitatges afectats, reallotjar les famílies desplaçades i completar les obres de prolongació de l'L5 del metro".

L'estació del Carmel va entrar en funcionament el juliol de 2010. Paral·lelament, l'espai afectat per l'esfondrament es va habilitar com una plaça provisional, una situació que s'ha mantingut mentre es definien i executaven les actuacions urbanístiques posteriors.

Pebrett considera que la càrrega històrica de l'indret obliga a fer-ne un seguiment específic. "La plaça de l'Esvoranc no es pot gestionar com si fos un espai públic més", afirma. La seva posició posa l'accent en la durada de la provisionalitat; la resposta municipal, en canvi, detalla les actuacions completades i l'ordre tècnic previst per a les que falten.

Un full de ruta dividit en tres fases

El consistori explica: "El 2017 es va formalitzar un conveni entre l'Ajuntament de Barcelona i l'INCASÒL per ordenar la transformació definitiva de la zona afectada". El document establia tres fases consecutives: la construcció d'un edifici d'habitatge protegit a càrrec de l'INCASÒL; l'adequació d'un equipament municipal als baixos de l'immoble, i la reurbanització definitiva de la plaça a càrrec de l'Ajuntament un cop finalitzades les dues actuacions anteriors.

La primera fase va començar el setembre de 2023 i va acabar el setembre de 2025. L'edifici del passatge de Calafell, 6, inclou 15 habitatges de lloguer assequible i un local en planta baixa. El Consorci de l'Habitatge va sortejar els pisos el novembre de 2025. "Tan bon punt s'habilitin tots els subministraments a l'edifici, es formalitzaran els contractes de lloguer", afirma l'Ajuntament a aquest diari.

La segona fase correspon a l'equipament municipal que ha d'acollir el Centre Infantil La Torre, actualment situat en un pis del carrer de la Conca de Tremp, 22. Segons la resposta escrita del consistori: "Un cop finalitzada la primera fase, es procedirà a la redacció del projecte de construcció i adequació de l'equipament municipal i, posteriorment, a la seva aprovació, licitació i execució".

L'Ajuntament justifica aquest ordre en la resposta al DdB: "Aquesta seqüència d'actuacions permetrà executar la reurbanització de la plaça un cop finalitzin les obres de l'edifici i de l'equipament municipal, evitant així haver d'intervenir posteriorment sobre una obra de reurbanització ja executada". El projecte de la plaça va ser aprovat tècnicament el 2019 i el 2024 es va presentar amb un pressupost d'1,2 milions d'euros i una previsió de 10 mesos d'obres. La resposta municipal no concreta, però, el calendari de redacció, licitació i execució de l'equipament ni la data d'inici de la reurbanització.

Pebrett contraposa l'estat de les dues actuacions: "En 2018 se'ns va explicar que primer es construiria l'edifici d'habitatge públic i després arribaria la urbanització definitiva. L'edifici ja està acabat. La plaça, no". El veí demana que es faci públic l'estat administratiu del projecte, el pressupost, la data de licitació i una previsió d'inici i finalització de les obres.

Actuacions provisionals mentre arriba la reforma

En el marc del Pla de Manteniment Integral del Carmel 2026, s'han renovat els aparells de gimnàstica i el paviment de la plaça provisional. L'Ajuntament precisa: "Aquesta actuació de manteniment no modifica ni substitueix el projecte de reurbanització definitiva de la plaça".

El consistori atribueix la intervenció al desgast derivat de l'ús i del pas del temps. Pebrett no qüestiona que l'espai es mantingui en condicions mentre continuï obert, però considera que les millores provisionals haurien d'anar acompanyades d'informació sobre la reforma definitiva. "No qüestiono que, mentre aquest espai continuï sent provisional, hagi d'estar cuidat i el puguin gaudir els veïns. El que qüestiono és que es torni a condicionar la provisionalitat sense explicar quan s'acaba", assenyala.

Els aparells anteriors havien desaparegut durant les obres del nou edifici i ara se n'han instal·lat de nous. Per a l'Ajuntament, es tracta d'una actuació de manteniment separada del projecte definitiu; per a Pebrett, la nova intervenció evidencia la necessitat d'acompanyar la gestió quotidiana de l'espai amb un calendari global.

Estat actual de la plaça de l'Esvoranc

Un nom oficial i un futur element de memòria

La Ponència del Nomenclàtor va aprovar oficialment l'any 2025 la denominació de plaça de l'Esvoranc, el nom que el veïnat havia popularitzat durant els anys anteriors. L'oficialització va incorporar al nomenclàtor de la ciutat una referència directa als fets de 2005.

Pebrett ha presentat al Districte la proposta Esquerda: un monòlit d'acer amb una esquerda il·luminada, la frase "Del dolor d'un esvoranc a l'esperança de la força col·lectiva" i un codi QR per consultar fotografies, documents i testimonis. La iniciativa vol representar tant l'impacte de l'esfondrament com la resposta solidària del barri.

L'activista subratlla que la proposta està oberta a canvis. "Es pot modificar, enriquir o plantejar-ne un de millor. Això no va de qui firma la idea; l'important és que la memòria hi sigui", afirma. També diferencia entre el dret dels afectats directes a passar pàgina i la preservació pública de la memòria dels fets.

En aquest sentit, l'Ajuntament confirma al DdB que, "un cop finalitzada la remodelació, la plaça incorporarà un element commemoratiu específic destinat a recordar els fets de l'esvoranc i a preservar-ne la memòria històrica". El consistori hi afegeix: "El disseny i les característiques d'aquest element es treballaran amb el veïnat". La resposta no concreta encara el mecanisme de participació ni el calendari, i Pebrett afirma que no ha rebut una contestació específica a la proposta registrada.

El seguiment veïnal, més de dues dècades després

En els mesos posteriors a l'esvoranc, l'Associació de Veïns i Veïnes del Carmel, Carmel Comerç, Veïns Solidaris i altres col·lectius van participar en les mobilitzacions i en l'acompanyament de les famílies. Amb la resolució de les situacions més urgents, la reivindicació sobre el futur de l'espai va perdre continuïtat. Actualment, l'antiga associació veïnal ja no existeix i no hi ha cap entitat dedicada específicament al seguiment de la plaça.

Un grup de veïns del Carmel mainfestant-se a les portes del Parlament. Foto: Xavier Alsinet/ACN

Pebrett considera que aquesta situació no hauria d'afectar la continuïtat dels projectes públics. "Que no hi hagi una entitat trucant cada setmana a la porta del Districte no pot significar que els compromisos de l'Administració prescriguin", afirma. El periodista i activista explica que ha decidit reprendre la reivindicació sense pretendre substituir cap entitat ni presentar-la com una iniciativa individual.

Quan tenia 16 anys, ell i els seus companys de Veïns Solidaris es van comprometre a acompanyar els afectats fins al final del procés. "Evidentment, imaginava que aquell 'fins al final' arribaria molt abans", recorda ara.

El calendari de la plaça, encara per concretar

La transformació de l'entorn ha avançat de manera gradual: es va gestionar l'emergència, es va completar la prolongació del metro, s'ha construït l'edifici d'habitatge assequible i s'ha oficialitzat el nom de la plaça. Les actuacions pendents són l'adequació de l'equipament municipal, la reurbanització definitiva i la definició de l'element commemoratiu.

L'Ajuntament defensa que executar les fases de manera consecutiva evita haver d'aixecar una plaça ja urbanitzada per completar després l'equipament. Pebrett centra la seva demanda en la publicació de terminis i en la participació del veïnat. Les dues fonts coincideixen que la configuració definitiva encara no està completada, tot i que situen l'èmfasi en aspectes diferents del procés.

La resposta municipal estableix quin serà el següent pas —la redacció del projecte de l'equipament—, però no n'indica la data. Tampoc fixa un horitzó per a la licitació de la plaça ni per al procés participatiu sobre el memorial. El pròxim 27 de gener hauran passat 22 anys de l'esvoranc. L'evolució del projecte dependrà ara de la tramitació de la segona fase i del calendari que concreti l'Ajuntament.