La Pléyade, el valor de conèixer qui entra per la porta - Diari de Barcelona
Resistents
La Pléyade, el valor de conèixer qui entra per la porta
Fundada el 1969 per José Muñoz Gispert, la llibreria ha sobreviscut 57 anys sense perdre el vincle amb els lectors de Sarrià-Sant Gervasi
“Jo et conec”, li diuen de vegades a la Mercè Leal els clients que entren a la llibreria Pléyade. Ella, però, no sempre els reconeix a primera vista. Els recorda de petits, quan venien amb els pares a comprar llibres. Ara són adults, alguns hi entren amb els fills i, amb el pas dels anys, també han començat a arribar-hi els nets. La Mercè els ha vist créixer des de darrere del taulell, on treballa des del novembre del 1989.
“Aquí som molt de barri, llavors tothom ens coneix”, explica. En aquesta frase es concentra bona part de la història de la Pléyade: la d’una llibreria que ha vist canviar els seus lectors, els hàbits de consum i el món editorial, però que continua trobant en el tracte personal una de les seves principals raons de ser. Aquí, vendre llibres no consisteix només a omplir una bossa, sinó també a recordar qui els compra, interessar-se per com està i intentar trobar la lectura que li pot agradar.
Aquest vincle amb els lectors és el fil que uneix les diferents etapes de la llibreria. Des que José Muñoz Gispert la va fundar, el 1969, fins a l’actualitat, la Pléyade ha canviat de mans i ha hagut d’adaptar-se a les transformacions del sector. El nom, Pléyade, coincideix amb el de La Pléiade, un grup de poetes francesos del segle XVI que reivindicava la llengua i la literatura pròpies. Tot i aquesta coincidència, no consta que el nom de la llibreria s’escollís expressament per aquesta referència literària. El que sí que ha marcat la seva trajectòria és la relació quotidiana amb els llibres i amb les persones que els busquen.
Dels primers anys al relleu de la llibreria
Quan va obrir les portes, la Pléyade ocupava només una meitat del local actual. A més de llibres, venia discos i altres productes, en una època en què les llibreries podien reunir una oferta més variada. El fundador, José Muñoz Gispert, era un gran lector. Després de patir problemes greus de visió, amb despreniments de retina que van afectar la seva vista, va decidir obrir una llibreria, un negoci que li permetia mantenir-se a prop d’allò que més li agradava: llegir.
La Mercè, que va conèixer Muñoz quan va començar a treballar-hi, el recorda com un home amb una cultura literària extraordinària. “Era un mag de la lectura. S’ho havia llegit tot”, comenta amb un somriure. El seu record connecta el present de la botiga amb aquells primers anys, quan el fundador encara n’era el principal responsable.
Amb el temps, però, la llibreria va passar per diferents mans. Muñoz va deixar el negoci quan es va voler jubilar i, posteriorment, el Salvi Rosich se’n va fer càrrec fins que la Carolina Moreno en va assumir el relleu. La Pléyade ha anat canviant al llarg dels anys, però ha mantingut la voluntat de continuar sent una llibreria de proximitat.
Avui, la Carolina està al capdavant de l’establiment, acompanyada de la Mercè i de la Maria Bou. Cadascuna forma part del present de la llibreria, tot i que la trajectòria de la Mercè li permet mirar enrere i recordar bona part de la seva història. La continuïtat del negoci, tanmateix, no depèn només de conservar els llibres als prestatges, sinó també de mantenir la confiança d’una clientela que, en molts casos, fa dècades que hi entra.
37 anys darrere del taulell
La Mercè no va arribar a la Pléyade amb la idea de convertir-se en una de les treballadores amb més trajectòria. Va trobar l’oferta de feina a La Vanguardia, quan els anuncis als diaris encara eren una via habitual per buscar feina. En aquell moment treballava en una altra llibreria, al Prat de Llobregat. Es va presentar a la Pléyade un dissabte a la tarda i la van contractar a prova durant uns mesos. Després, va passar a ser fixa.
Des d’aleshores, ha vist com la clientela es renovava sense desaparèixer del tot. Les cares canvien, però les famílies sovint continuen vinculades a la botiga. Els infants que hi venien fa dècades amb els pares ara hi tornen pel seu compte i alguns, fins i tot, hi porten els fills o els nets. El temps passa, però la llibreria continua formant part dels seus hàbits.
Aquest coneixement mutu es manifesta en gestos que poden semblar petits. Si un client ha tingut un problema familiar o s’ha trencat una cama, és possible que la pròxima vegada que entri algú li pregunti com està. No es tracta només de recordar què compra cadascú, sinó també de saber, encara que sigui parcialment, les circumstàncies de la seva vida. “Conèixer les persones que entren és una experiència agradable”, explica la Mercè.
Continuar una història sense perdre la confiança
Quan la Carolina va assumir la llibreria, el seu principal repte no era aprendre a fer comandes o gestionar els llibres que arribaven. Aquestes tasques formen part de qualsevol negoci del sector. El que realment li preocupava era conservar una relació que altres persones havien construït durant dècades. “Mantenir la confiança d’una clientela que ha vingut durant dècades i que continuï mantenint la mateixa confiança en demanar-te i deixar-se recomanar era el repte més gran”, destaca.
La Carolina havia estudiat literatura i havia treballat més de 20 anys com a traductora literària. També havia fet de professora al grau d’Estudis Literaris de la Universitat de Barcelona i cursat un postgrau de llibreria a la mateixa universitat. Tenir una llibreria era una aspiració que arrossegava des de feia temps, però fer el pas significava canviar una feina més solitària, com la traducció, per un espai de contacte constant amb altres persones.
“La llibreria és un altre rol, un altre espai”, detalla. La seva formació literària li serveix per seleccionar i recomanar llibres, però la gestió del negoci també exigeix atendre els clients, organitzar les comandes i decidir quins títols poden trobar un lloc als prestatges. La feina combina, així, el coneixement literari amb les necessitats pràctiques d’un petit comerç. I és precisament en la tria dels llibres on aquesta combinació es fa més evident.
Entre les novetats i les recomanacions
La Carolina assegura que revisar les propostes dels distribuïdors pot ocupar des d’una hora fins a tres. No es tracta simplement d’escollir els llibres més venuts, sinó de trobar un equilibri entre les novetats que els clients demanaran segur i altres obres que destaquen per la qualitat literària. Els grans èxits editorials són necessaris: si acaba de sortir un llibre que tothom busca, la llibreria ha de procurar tenir-lo. Però limitar-se a aquests títols significaria renunciar a una part important de la seva feina: descobrir lectures que potser no tindran una gran campanya comercial, però que poden funcionar molt bé entre els lectors habituals.
Per això, la Carolina reivindica especialment les editorials petites i mitjanes, que sovint aposten per propostes menys previsibles. El repte és trobar novel·les ben escrites, amb personatges definits i una trama que atrapi, però que alhora tinguin alguna cosa diferent. Lectures que no siguin excessivament experimentals o difícils, però que tampoc es limitin a repetir fórmules conegudes.
A la Pléyade, els lectors busquen novel·les que estiguin ben escrites, que s’entenguin i que arribin al lector sense renunciar a una veu pròpia. Trobar aquest equilibri requereix criteri i coneixement, però també una relació estreta amb les persones que entren a la botiga.
“Els lectors d’aquí són gent que confien molt en el llibreter”, comenta la Carolina. Alguns clients no arriben amb un títol concret al cap, sinó amb una pregunta: què han llegit últimament les persones que hi treballen? quina novel·la els ha agradat? La recomanació no neix necessàriament d’una llista de vendes, sinó del criteri de qui coneix els llibres i, al mateix temps, coneix les persones a qui els proposa.
Aquesta confiança també permet descobrir obres que potser no tindrien tanta visibilitat en altres establiments. La selecció, per tant, no és només una qüestió d’espai als prestatges, sinó també de personalitat: cada llibre que s’hi incorpora forma part d’una aposta sobre els gustos i les inquietuds dels lectors. La feina del llibreter consisteix, en part, a saber què demana la gent, però també a atrevir-se a proposar-li alguna cosa que encara no coneix.
La feina que queda amagada
La imatge d’una llibreria acostuma a ser la dels prestatges plens de llibres, les novetats exposades i les persones que entren a buscar una lectura. Però una part important de la feina passa fora de la vista dels clients. Abans que un llibre arribi a les mans d’un lector, cal demanar-lo, rebre’l, registrar-lo i col·locar-lo. Després, també cal controlar si es ven o si s’ha de retornar al distribuïdor.
La Carolina apunta que molts exemplars arriben en dipòsit i que la llibreria disposa d’un termini aproximat de dos mesos per tornar-los. Si no ho fa a temps, els ha de pagar. Per això, controlar les devolucions i les comandes exigeix una organització constant. No n’hi ha prou amb triar bé els llibres: també cal calcular quants exemplars convé tenir, fer seguiment de les vendes i evitar que les novetats s’acumulin.
La gestió s’ha tornat més exigent en un context en què es publiquen cada vegada més títols. La Mercè recorda que el debat sobre l’excés de publicacions ja existia fa 10 o 15 anys i que, en lloc de disminuir, la quantitat de novetats ha continuat augmentant, amb algunes pauses. Per a una llibreria de dimensions reduïdes, això fa que la selecció sigui encara més important.
També han canviat els hàbits de consum de premsa. La Pléyade havia volgut incorporar aquesta oferta, però la venda de diaris ja no és la mateixa que abans. Alhora, l’aparició de grans superfícies i el temor que el llibre electrònic reduís les vendes van generar dubtes sobre el futur de les llibreries tradicionals.
La Mercè comenta, però, que la presència de la FNAC a prop no els ha perjudicat necessàriament. Considera que són models diferents: mentre que les grans superfícies ofereixen una altra manera de comprar, a la Pléyade el valor afegit és el tracte personal i la possibilitat de rebre una recomanació adaptada als gustos de cadascú. La continuïtat de la botiga es construeix, segons el seu testimoni, amb una feina quotidiana: anar a treballar, atendre la gent i mantenir el negoci en funcionament.
Una llibreria que també és punt de trobada
Més enllà de la venda de llibres, la Pléyade també ha estat vinculada a la vida literària del barri i de Barcelona. La Mercè recorda que José Muñoz, el primer propietari del negoci, explicava que Gabriel García Márquez i Mario Vargas Llosa havien coincidit a la llibreria quan tots dos vivien a la ciutat. Segons aquest record, alguns escriptors destacats de l’època vivien a prop de l’establiment i s’hi trobaven. Es tracta d’una història transmesa per la memòria del fundador, que forma part del relat que encara es conserva al voltant de la llibreria.
Aquelles trobades no han quedat del tot enrere. La Carolina relata que una clienta anomenada Margi, que també havia participat en aquelles reunions, continua visitant la botiga i recordant-les. La seva presència manté viu el record d’una etapa en què la llibreria també funcionava com un espai de trobada per a persones vinculades a la literatura.
Actualment, aquesta dimensió cultural es manté, especialment per Sant Jordi, quan la Pléyade organitza signatures de llibres amb autors vinculats al barri. Els escriptors hi porten les seves obres perquè els lectors les puguin comprar i conèixer de prop. Aquestes activitats ofereixen als autors locals un espai per arribar al públic, tant als lectors que ja els coneixen com a aquells que encara no han descobert la seva obra.
La Carolina voldria impulsar més iniciatives d’aquesta mena. Entre les idees que es planteja hi ha l’organització de clubs de lectura, tot i que reconeix que preparar activitats exigeix temps i dedicació. A més, les presentacions d’autors sovint atreuen persones que ja els coneixen o que formen part del seu entorn, i això fa necessari trobar fórmules que també despertin l’interès d’altres lectors.
Per a ella, una part important de la feina no consisteix només a vendre una novel·la, sinó a posar en contacte el lector amb una història i, de vegades, també amb la persona que l’ha escrita. La llibreria pot ser el lloc on algú descobreix un llibre, però també on coneix un autor, retroba un veí o reprèn una conversa que havia quedat pendent.
La Pléyade continua afrontant les exigències de qualsevol petit comerç: seleccionar les novetats, gestionar les comandes, controlar les devolucions i trobar temps per impulsar noves activitats. El sector ha canviat i també ho han fet les maneres de llegir i comprar. Malgrat això, hi ha una part de la feina que continua sent difícil de substituir: conèixer els clients, recordar les seves històries i saber què els pot agradar.
Potser per això alguns entren a la llibreria i diuen a la Mercè “jo et conec”. Perquè, al capdavall, a la Pléyade no només s’hi acumulen llibres i anys d’història. També s’hi acumulen les relacions que, generació rere generació, han fet que els lectors continuïn travessant la mateixa porta.
