El PNB sembla haver posat fi al seu suport al govern de Pedro Sánchez amb l'exigència de convocar eleccions aquest mateix any. Un gir estratègic derivat de la creixent incomoditat que li generen els casos judicials que envolten el PSOE, però també dels seus propis càlculs polítics a Euskadi.

Desgast polític

La incomoditat dels jeltzales com a socis parlamentaris del PSOE resulta evident i s'ha anat incrementant en les últimes setmanes amb les causes judicials que esquitxen els socialistes com a partit, i no únicament a alguns dels seus militants, com podia argumentar-se fins ara.

Malgrat que el PNB no contempla donar suport a una moció de censura, a la formació d'Aitor Esteban li preocupa el desgast de recolzar un executiu assetjat judicialment i sense capacitat per a sostenir la seva actuació en un marc pressupostari estable. No obstant això, aquest cost l'assumeix també el seu màxim oponent, EH Bildu, partit que s'ha convertit en un dels socis més lleials del govern socialista.

Eleccions municipals i forals

Però al cervell del PNB pesen, a més, altres càlculs. Els nacionalistes bascos han repetit aquesta setmana que Sánchez ha de convocar eleccions enguany. L'horitzó temporal no és innocent: la seva mirada està posada, fonamentalment, en el 23 de maig de 2027, dia en què el PNB es juga bona part del poder institucional a Euskadi.

EH Bildu els trepitgen els talons a les enquestes, per això els jeltzales prefereixen arribar a la cita de les eleccions municipals i forals sense interferències de la política nacional. La possibilitat que Sánchez faci coincidir les generals amb les locals, en un "superdiumenge electoral" al maig, es dibuixa com el pitjor escenari possible per al PNB.

Les dinàmiques electorals a Euskadi són molt diferents en funció de quins comicis se celebrin. Només cal repassar les dades de les últimes eleccions generals, el 23 de juliol de 2023. El PNB va obtenir 277.289 vots a Euskadi i va ser superat pel PSE-EE, que va guanyar els comicis amb 291.932.

Nou mesos després, el 21 d'abril de 2024, en les eleccions autonòmiques, els jeltzales es van imposar amb 372.456 vots, 95.167 vots més que en les generals. EH Bildu el va seguir amb 343.609 sufragis, 67.434 més que nou mesos abans. El PSE va aconseguir 150.752 sufragis en les autonòmiques de 2024, una pèrdua de 141.180 vots en tan sols nou mesos.

Les diputacions, un bastió de poder a Euskadi

Les dinàmiques de vot de les eleccions forals són similars a les de les autonòmiques. El PNB domina sondejos que reflecteixen que la puixança d'EH Bildu amenaça seriosament el seu poder a Àlaba i, sobretot, a Guipúscoa, on ja van guanyar els independentistes el 2023. El pacte PNB-PSE, que va necessitar el suport del PP, va evitar un nou govern foral abertzale.

Les diputacions forals representen un important bastió de poder a Euskadi, són autèntics governs que controlen les hisendes forals, la joia de la corona de l'autogovern basc.

Amb un repte semblant en joc, el PNB no vol encarar el maig de 2027 enmig d'una polarització entre el PSOE de Sánchez i el PP, amb Vox aguaitant, que deixaria els jeltzales en terra de ningú. Els d'Aitor Esteban volen una campanya neta d'ingerències en la qual el joc es reparteixi en la confrontació directa amb EH Bildu, el seu veritable rival polític.

Vox, línia vermella

Malgrat això, el PNB estreny, però no ofega. Ja ha aclarit que no donarà suport a una moció de censura, ja que, perquè tiri endavant, seria necessari alinear-se amb Vox, i suposaria un suïcidi electoral a Euskadi.

El PNB pot fer gestos al PP —partit amb el qual ja va pactar en el passat—, com el que va tenir el passat 4 de març a Bilbao, quan Aitor Esteban i la vicelehendakari Ibone Bengoetxea van assistir a un fòrum protagonitzat pel president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Però no es plantejaria arribar a acords amb els populars si van de bracet amb Vox, formació que representa una línia vermella infranquejable.

El PSE-EE, soci de govern

A més, els jeltzales miren de reüll al PSE-EE, amb qui governa les principals institucions basques: el govern basc, les tres diputacions i les tres capitals. Malgrat les discrepàncies que han aflorat en les últimes setmanes, els jeltzales no desitgen un enfonsament electoral dels socialistes bascos, que podria posar en escac aquesta aliança en alguna d'aquestes institucions i aplanar el camí a Bildu.

Transferències pendents

Com en altres ocasions, el PNB ha posat de nou de manifest la feblesa d'un govern al qual continua exigint que compleixi enguany amb les transferències pendents. Al juliol està prevista una nova reunió de la comissió bilateral i els jeltzales buscaran impulsar el traspàs de les matèries relacionades amb la Seguretat Social, la transferència més complicada i polèmica que queda pendent.

Text de Rafael Herrero