L'edifici més luxós de la Universitat Pompeu Fabra, segurament la més luxosa d'entre les públiques catalanes, ha sigut l'escenari escollit pel debat sobre universitats entre els quatre partits amb opcions de l'alcaldia de Barcelona. Un debat que d'entrada ja podia crear cert dubte: en polítiques universitàries o d'educació superior, els governs municipals no tenen competències.

Dit això, quin debat hi pot haver si la capacitat d'actuació del lloc al qual s'opta no tindrà uns efectes molt rellevants en la matèria? Segurament per això cap partit ha optat per portar-hi els caps de cartell. Els partits han optat perquè els representin figures destacades de la llista. Al cap i a la fi, haurien de respondre les preguntes d'autoritats de primera línia del país com són els rectors, a qui oficialment s'haurien de referir com a Rector o Rectora Magnífic o Magnífica. No han respost preguntes d'estudiants, a qui algun polític s'ha referit però que no han tingut veu ni participació en l'acte.

Hi han participat el tinent d'alcaldia Jordi Martí, per Barcelona en Comú; la tercera tinent d'alcaldia i substituta de Collboni al capdavant de l'àrea d'Economia, Laia Bonet, pel PSC; l'exconsellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, per Junts; i el regidor i número quatre de Maragall, Jordi Castellana, per ERC.

Oasi universitari

Tots quatre són potencials regidors de govern perquè segons la majoria d'enquestes la cursa està molt ajustada i pot donar un ple de l'ajuntament que obligui a pactes de govern o, si més no, d'investidura. I la cursa, que ja ha començat molt abans que ho facin les dues setmanes de campanya electoral oficial, ha anat donant mostres d'una tensió en augment que s'ha dissipat per complet a l'escenari de l'edifici Mercè Rodoreda, convertit en un oasi per al debat sobre un consens abstracte.

Però també s'han vist, de fons i gotes comptades, discrepàncies concretes. Jordi Castellana ha reivindicat i reforçat la importància de l'educació preescolar per reduir les desigualtats en l'educació, una mesura important per ERC també al govern català, i la necessitat de connectar la formació professional i les universitats. Victòria Alsina, per la seva banda, ha parlat de l'acolliment per a investigadors que fan estada a Barcelona i la importància d'acollir grans esdeveniments relacionats amb l'educació i la innovació. El representant dels comuns ha reivindicat l'actuació del seu predecessor al capdavant de cultura i actual ministre d'universitats, Joan Subirats, i ha afegit una constatació compartida amb el ministre: "Barcelona no serà plena sense cultura i ciència".

El consens i harmonia entre els candidats, que tots han celebrat, s'ha trencat momentàniament quan Laia Bonet ha recorregut a un dels grans punts d'enfrontament dins el govern municipal per marcar distància: "Per atraure talent, necessitem infraestructures que siguin capaces d’atraure talent i per això hem d'ampliar l'aeroport". Aquesta afirmació, lluny d'encendre el debat, ha passat força desapercebuda, com li passarà a aquest acte més pensat per a apropar els candidats a les autoritats universitàries que a aclarir discrepàncies.

Aproximacions

Els representants dels comuns, dels republicans i dels socialistes han mostrat certa proximitat. Bonet mirant Castellana quan es referia al govern català, Castellana lloant l'actuació d'un govern al qual Esquerra ha donat suport sovint i Martí entrant en un cos a cos, descafeïnat, però l'únic en l'hora i mitja que ha durat l'acte, amb Alsina. La de Junts havia donat importància a adjuntar la recerca i la innovació a la marca que projecta Barcelona arreu del món, però Martí l'ha contradit posant el valor de la transferència del coneixement en l'impacte en l'estructura econòmica i l'escala salarial per "predistribuir la riquesa": "La piràmide salarial d’una fàbrica és millor que la d’un hotel, ho sabem tots".

El tinent d'alcaldia dels comuns ha afegit una crítica als companys i al format del debat: "Podria explicar un llistat de projectes, però la base perquè el que vosaltres representeu tingui un impacte social passa perquè tinguem un model econòmic amb una estructura salarial més bona, i això és important". Castellana, en una altra intervenció, s'ha alineat en la preocupació pels factors estructurals que afecten la universitat i s'ho ha emportat al seu discurs: "La barrera d’entrada no és tant el preu, que també, sinó el que ha passat en els 18 anys previs a la universitat. I per això l'educació de 0 a 3 anys és fonamental i és competència municipal".

L'elefant a la sala

Totes les discrepàncies han estat tapades per una competició en la qual els representants polítics intentaven demostrar que sabien una llista més llarga de noms anglesos, projectes de recerca i investigació que es duen a terme a Barcelona. Un llistat de programes molt rellevants per a la ciutat i la marca Barcelona, un llistat que ha anat en consonància amb l'acte, les americanes elegants del públic i el sofisticat càtering d'abans i després.

Tornant al contingut de l'acte, tots els presents han intentat saltar per sobre del fet que l'ajuntament té poques competències en la matèria. Hi ha hagut un punt d'acord en l'agraïment a l'organització i la lloa a la tasca de les universitats. Tots han volgut intentar treure un somriure de les màximes autoritats universitàries i ho han amanit amb la constatació de la necessitat d'acompanyar des de la part sud de la plaça Sant Jaume aquesta tasca i les polítiques de les administracions que sí que tenen competències en la matèria.

L'urbanisme, oferir facilitats pels equipaments necessaris per a la recerca, la innovació i la transferència del coneixement —conceptes comuns en el discurs de tots els participants— ha estat un punt compartit.

Victòria Alsina ha insistit en la necessitat de la cooperació publicoprivada i ha remarcat que l'ajuntament, amb les competències que té, pot impulsar i finançar càtedres a les universitats públiques. Bonet ha remarcat que una premissa molt important ha de ser l'alineament de les tres administracions (govern espanyol, català i municipal) en aquesta matèria i ha reivindicat el canvi de paradigma del Zoo de Barcelona: "La columna vertebral és el coneixement". Martí apostava per la idea d'un campus universitari de tota Barcelona, un fet molt ambiciós que va en consonància al nivell que tots han coincidit d'assenyalar en els rànkings. Malgrat això, ha admès: “Quan gestiones saps que enunciar és molt fàcil, però posar-ho en acció és més complicat”.

El debat es resumeix amb una frase que ha emprat —buscant la connotació positiva en la constatació que ha estat un debat estèril i sense gaire connotacions polítiques per evitar riscos poques setmanes abans de les eleccions— el representant d'ERC: “Ens anem repetint i reiterant, que és una bona cosa”.

El mateix Castellana ha estat conscient de què significava parlar davant de rectors i rectores en un acte organitzat per una fundació, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, que té en el seu patronat, a més del govern, noms grossos com Fundació “laCaixa”, Esteve, IberCaja, Telefónica I+D, BBVA, Endesa i Irestal Group. Segurament per això, després de fer una broma innocent que no hauria desentonat en un altre acte, s'ha disculpat i ha començat la següent frase dient: “Tornant a la seriositat d’aquest acte...”.

I l'absència destacada? Els estudiants. En un públic vestit amb molta formalitat, els joves universitaris s'han pogut comptar amb els dits d'una mà i encara hi hauria dits per comptar algun repetidor d'edat avançada. Per tant, hi ha qui podria dubtar si era un acte sobre "universitats i ciutat", com proclamava el títol, o un acte per demostrar que guanyi qui guanyi les autoritats universitàries estaran acompanyades.

L'única menció als estudiants l'ha fet Jordi Martí. Quan es parlava de desigualtats, ha proposat als rectors "una trobada amb la darrera generació de Prometheus (un programa universitari que acompanya menors d'entorns desafavorits a la universitat), per escoltar qui ha fet el camí abans", escoltar qui avui no tenia ni veu ni vot en un debat a la universitat pública.