El rellotge marca les 10:30h del matí quan arribo al Passeig Reina Elisenda. Just davant l’estació de Ferrocarrils, un grup de 18 persones s’han reunit per seguir les passes de Gabriel Ferrater per la capital catalana. La Casa Golferichs, juntament amb la Casa Elizalde, ha organitzat un recorregut literari el 7 de maig a càrrec de la filòloga Maria Nunes, per commemorar els 100 anys del naixement i els 50 de la mort del poeta català.

Primera part: "La cançó idiota"

“Any trenta-vuit. / Havien prohibit la platja / i ens anàvem a banyar nus / lliscant per sota una alambrada”.

Ens acompanya un bon dia: fa sol, i corre una brisa suau i molt agraïda. La Maria ens explica que podríem passar-nos tot el dia seguint-li la pista a Ferrater, i que, per això, ens centrarem en els barris de Sarrià i Sant Gervasi. El primer poema que tria per a recitar-nos és "La cançó idiota", en què el poeta fa referència a la Guerra Civil i ens demostra la seva fixació amb les dates. 

El pis on va instal·lar-se la mare de Ferrater. 

Ens aturem davant el Mercat de Sarrià i, mentre la guia ens parla del suïcidi del pare de Ferrater, em fixo en el fet que tots els vianants que van passant per davant nostre s’aturen una estona a observar-nos, preguntant-se que estarem fent. No triguem gaire a marxar carrer avall a la recerca de la que va ser llar de Josep Vicenç Foix. 

Segona part: "Poema inacabat"

“Vós, mestre Foix, Josep Vicenç / ... / a vós que heu fet català el líric / vers de Bernat de Ventadorn, / us exposo aquest vers fosc”.

Foix va viure i va crear gran part de la seva obra poètica al número 9 del carrer de Setantí, on ara hi ha una placa en commemoració a l’artista. Ferrater i Foix van mantenir una relació molt intensa, ens explica la Maria, i només cal llegir un fragment del gran "Poema inacabat" per adonar-nos-en. 

Ambdós poetes es reunien els diumenges a la tarda a la casa de Setantí per a conversar sobre poesia i, tal com apunta un dels assistents, segurament per a beure whisky també. Foix va recordar-les com “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. 

Maria Nunes davant la placa que commemmorativa al domicili natal de Foix. 

La següent parada és el Foix de Sarrià, on ubiquem el domicili natal del poeta. La Maria ens continua parlant de la relació que va establir-se entre els dos artistes, i aprofita per a llegir-nos "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", poema amb què Foix va acomiadar-se del seu amic quan va suïcidar-se: “Deies —no ho deies tot!— / que aquella nit amb tremolor d’espiga / i navilis antics amb veles esquinçades / era una torre amb remolins de gralles”. 

Tercera part: "Floral"

“La primavera del cinquanta-dos, les noies / portaven bruses blanques i rebeques / verdes”. 

Prenem camí aleshores cap a la casa on va viure Ferrater: el segon pis del número 56 del Carrer Benet Mateu. La Maria exclama que hi hauria d’haver una placa en commemoració al poeta, aquí, i aleshores recita "Floral"; un vianant que passa per allà s’atura a escoltar-la bocabadat. És tota una sorpresa quan la filòloga confessa que la seva decisió de dur una brusa blanca i una jaqueta verda és totalment premeditada. És evident, però, l’allunyament en els versos de Ferrater: ara ja no sentim “el fresseig precipitat de flors i fulles”, només el passar dels cotxes. 

Just a la vorera de davant, relata la Maria, hi vivia José María Valverde, un dels primers a apreciar el talent del poeta català. Anys més tard, quan Valverde va renunciar a la càtedra d’Estètica a la Universitat de Barcelona en solidaritat amb els professors expulsats de la Universitat de Madrid per la dictadura franquista, Ferrater escrivia el poema "Per José María Valverde".

Continuem baixant fins a arribar a la contada amb el carrer Mestre Falls: anys enrere s’hi ubicava el Bar Carioca, el local que Ferrater va convertir en centre de reunions. La Maria ens ensenya una fotografia on veiem al poeta al bar i, encerclades amb color vermell, dues ampolles de ginebra Giró, la preferida de l’artista. 

Fotografia de Gabriel Ferrater al Bar Carioca, amb dues ampolles de ginebra a la prestatgeria. 

Abans de passar al següent punt de l’itinerari, la guia ens llegeix un fragment on Blai Bonet esmentava la presència de Ferrater al veïnat: “al barri més residencial de la ciutat, al carrer Benedicto Mateo,... A quaranta metres dels balcons amb veles plegables i moltes flors del pis de can Ferrater, hi havia tres pins tan alts com els edificis de pisos i tan antics com Sarrià”.

Quarta part: "Amistat del braç"

“El metro anava ple. Jo m’agafava / al barrot niquelat vora la porta. / Tenia el braç tibat, i tolerava / aquell pes tebi, persistent, a l’avantbraç”. 

No podem marxar de Sarrià sense visitar primer la casa on va viure Joan Vinyoli, al número 48 del Carrer de Castellnou. Vinyoli i Ferrater assitien sovint a les reunions que s’organitzaven a casa d’Eduard Valentí i que, en paraules del primer, “acabaven a hores petites; moltes vegades, havent begut més del compte”. 

Ens traslladem a Sant Gervasi amb ferrocarril, i aprofitem el trajecte per llegir més versos de la poesia de Ferrater: aquest cop, "Amistat del braç". “Aquest poema parla del metro, és molt adient en aquest moment”, diu la Maria. Quan arribem al nostre destí, reposem uns moments a la Plaça de Molina. 

Cinquena part: "Lorelei"

“Les pedres tèbies de lluna, / i a l'herba frisa el vent de mar. / Per una escala que s'enruna / pugen ella i un embriac”.

La filòloga ens parla aleshores d’Helena Valentí, filla de l’Eduard i el primer gran amor del poeta català. A més, va ser el desengany amorós amb Valentí el que va provocar que Ferrater comences a escriure poesia. La Maria ens recita el poema en què l’artista fa referència a la seva primera nit a Cadaqués amb la noia. Els versos són molt similars als que va escriure Heinrich Heine. 

Pla detall de la bossa de Maria Nunes, on s'hi pot llegir un fragment de "Cambra de tardor". 

Continuant la ruta, veiem de passada el carrer on vivia l’editor Carles Barral, a un pis que era habitual per a celebrar les reunions literàries de Ferrater i els seus col·legues. Aquestes tertúlies s’allargaven sovint i acabaven al Cristal City Bar, un bar convencional, però que incorporava també una llibreria. Lamentablement, ara hi ha una botiga de productes americans. 

Un dels membres que formava part d’aquest grup de poetes conegut com a Generació del 50 era José Agustín Goytisolo. El cèlebre escriptor va escriure un poema en referència al suïcidi de Ferrater titulat "Los auténticos motivos del caso" i que diu així: “Una noche cualquiera del pasado verano / quiso aquel hombre terminar con todo / … / ocurrió que era muy inteligente". Ambdós havien coincidit en aquestes reunions celebrades a casa de Barral. 

Sisena part: "Cambra de tardor"

“Sense enyor / se’ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d’olor de poma”. 

La ruta acaba al Passatge de Sant Felip, just davant de l’àtic on va viure Jill Jarrell, el segon amor de Ferrater. És un dels pocs carrers que encara conserva l’atmosfera de Sant Gervasi, diu la Maria. La guia ens llegeix aleshores "Cambra de tardor", un poema que considera perfecte com a tancament. 

L'àtic on vivia Jill Jarrell. 

La filòloga desitja que ens hagi agradat la visita, i el grup esclata en aplaudiments. Un home li comenta que l’itinerari se li ha fet molt curt, mentre un altre continua fent mencions del Crystal City Bar. La Maria diu aleshores que espera que la commemoració dels 100 anys del naixement de Ferrater i 50 de la seva mort serveixin per a rellegir al poeta català. I que les seves paraules no siguin un vers que, citant el "Poema inacabat", “de cap es llança / a una piscina que han buidat / o que invoca l’eternitat”.