Aquest és un llibre que fa olor de ginebra. De ginebra Giró, per ser concrets; la mateixa que prenia Gabriel Ferrater, en vas, de nit, mentre parlava de literatura amb qualsevol que se’l volgués escoltar. I tothom que ho feia, repetia: parlar amb ell devia ser, si més no, una experiència revolucionària. Ferrater, una de les figures més destacades de les lletres catalanes, va estar sempre rodejat d’una aura enigmàtica que va elevar-lo a la categoria de mite entre els qui el coneixien. 

De Ferrater vaig sentir parlar per primer cop a les classes de la Begoña Capllonch a la Universitat Pompeu Fabra. Els seus poemes em van fascinar: eren secs, aspres. I, tot i que la Begoña sempre ens deia que eludíssim la lectura biogràfica, no vaig poder evitar interessar-me per la vida d’aquell home que va acabar de consolidar-se en mite després del seu suïcidi. Un suïcidi que, de fet, ja havia anunciat: “no vull fer pudor de vell”.

Humanitzant el mite

A Vèncer la por, Jordi Amat va més enllà del mite i desentela els misteris que rodegen la figura de Ferrater: el despulla, explica les seves angoixes i la seva irregular rutina; el fa humà. I ho fa a base de pinzellades que desgranen a poc a poc tots els episodis que el convertiren en la persona que va acabar essent. El resultat és un magnífic retrat d’un home brillantíssim i amb molt de talent; un home que, sovint, alimentava el seu cos amb l’alcohol i el seu cor amb l’amor d’una noia jove. 

Tant de pes tenen les amants de Ferrater en el llibre publicat per Edicions 62, com realment van tenir-lo en la vida del poeta: Amat dedica un capítol sencer a Helena Valentí, i un altre a Jill Jarrell. De fet, la correspondència que van mantenir Ferrater i Jarrell ha estat especialment rellevant per a l’escriptura del llibre. L’autor s’ha servit sobretot de material epistolar per a disseccionar com va viure Ferrater els seus dies, incloent-hi les cartes inèdites conservades al Fons Ferrater. Una rigorosa investigació que queda perfectament plasmada en el resultat final.

Una biografia literària

Em penso que, sovint, el gènere biogràfic no és la primera opció dels lectors. Potser perquè se’l considera una lectura feixuga. Son els autors com Amat els qui demostren que la biografia també pot ser entretinguda, i pot enganxar-te tant com una novel·la de ficció, tot i que no hi hagi girs dramàtics a l’argument. L’escriptor ens presenta la vida de Ferrater com un relat de no-ficció molt literari; evidentment, també l’ajuda la intercalació de versos o cartes del poeta. 

Vèncer la por és el llibre perfecte per a llegir de nit, a la tènue llum d’una làmpada de sobretaula, per deixar que el món de Ferrater et vagi absorbent lentament. Jordi Amat ha escrit una biografia que fa que el poeta català cobri vida; sembla que en qualsevol moment hagi d’aparèixer per a convidar-te a un vas de ginebra i fer-te una lliçó improvisada de literatura.