Les joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya han estat decisives en les darreres setmanes. Després de la decisió d’ERC de votar “sí” a la investidura de Salvador Illa, faltava veure què faria la diputada del Jovent Republicà, Mar Besses. La decisió ha generat tensions internes i fins i tot hi ha hagut militants que han estripat el carnet, tot i que no ha estat un acte generalitzat. Un cop passat, valorem l’actualitat política i el futur del país amb el portaveu nacional, Pol Baldomà.

Com valora el Jovent Republicà la tornada esporàdica del president Carles Puigdemont?
Jo vull que torni, però té un problema: el poder judicial espanyol està podrit. La seva llibertat és essencial. Ara bé, jugadetes que generen desafecció amb l'objectiu de continuar lligats al processisme i a l'u d'octubre, no.

Per què no van voler ajornar el ple d'investidura?
Entenem que no vivím una situació normal, però l'acord ja estava fet i les majories són les majories. No volíem allargar-ho.

Volen acabar amb Junts?
No, això no va de destruir Junts. Al revés, els hauríeu de preguntar a ells. Segurament diran que no, però a mi no em fa aquesta sensació".

El Jovent Republicà tenia marge per saltar-se la disciplina de vot al ple d'investidura?
Teníem tot el marge del món i no teníem pressió per part d'ERC. Ens han respectat molt. Nosaltres des del 13 de maig fixem un marc: El PSC no ens agrada i ens preocupa molt que governin. D'allà sorgeix una altra reflexió: és la fi d'aquest moment del procés. Segurament en un altre context nosaltres hauríem votat que no, però interpretem com és el PSC i intentem que recuperi determinats consensos del catalanisme polític.

(...)
El "sí" dels Comuns no és el d'ERC. Són diferents. Qualsevol votació que aspiri a la majoria dels 68 diputats passa pel Jovent Republicà. Fins ara, ho hem fet en aspectes ideològics, però ho podem fer en aspectes estratègics. A veure com podem capgirar-ho.

Tindrà llibertat absoluta "l'escó 68"?
Quan estàvem al Govern, enteníem que ens havíem de menjar gripaus, com els pressupostos. Ara que estem a l'oposició, ERC serà més lliure i podrem incidir més dins del grup. Ens reservem la potestat a votar que no. 

Quines seran les conseqüències de votar que no?
L'objectiu és que no passi. Ara bé, si en algun moment no coincidim amb ERC, assumirem les conseqüències.

En l'acord amb el PSC s'ha pactat aprovar en el primer ple de la legislatura la creació de la Convenció Nacional per la Resolució del Conflicte Polític. Què és?
És una eina per desenvolupar allò que en algun moment se li havia dit Acord de Claredat. Com fixem les condicions per votar? A través d'aquest mecanisme ho podem fer. Com al Quebec o a Irlanda o, fins i tot, a Escòcia. Quan el PSC treu molts diputats, com és el cas, és important arrossegar-lo a aquests escenaris. Això era un marc que no existia abans.

Com són les relacions amb la Joventut Socialista de Catalunya i amb les Joventuts Ecosocialistes?
Amb els portaveus dels Comuns hem parlat, però no en profunditat. Amb la JSC no hi ha hagut interlocució, perquè nosaltres continuem treballant en el marc de la construcció nacional. Estem més centrats a teixir relacions amb la JNC, La Forja... No renunciarem a determinades millores socials i aquí pot existir de manera puntual certa col·laboració, però poc més.

L'altre dia Arran va atacar la Seu Nacional del Jovent Republicà...
Arran fa activisme d'agitació. En aquest país s'han investit a convergents amb els seus vots. En l'àmbit de polítiques socials, Junts està al nivell del PSC o més enllà. Jo ho entenc, però m'agradaria que no s'equivoquessin d'enemic. El nostre enemic és l'Estat espanyol. No fa cap favor atacant-nos entre nosaltres.

Què espereu del Congrés de renovació de la cúpula d'ERC del 30 de novembre?
Definir la nostra estratègia política. Definir com fem les coses i com les expliquem. Erigir-nos en el projecte de l'esquerra nacional i independentista de referència. Aquest és el gran repte que té el nostre espai polític.

Segons el Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil, un jove hauria de destinar el 92% del seu salari en viure sol. La situació és molt tensa, què pensen fer?
Aquí cal proposta política. Som els únics de l'Estat espanyol que hem fet polítiques de regulació en termes d'habitatge, ho vam fer la passada legislatura. No dona resultats immediatament, però amb el decret es van començar a veure coses. Un cop regulats els lloguers, hem de regular també els de temporada i seguir de prop la qüestió de l'expropiació, del parc d'habitatge públic.

El Moviment Socialista ha fet una penetració important en aquesta lluita.
Sí, però queden molts sindicats que intenten tenir una perspectiva més àmplia. S'ha instrumentalitzat el moviment de l'habitatge per respondre a interessos particulars. Hem d'aglutinar-ho en espais transversals i no en llocs fraccionats en contra.

Cal renovar lideratges en el moviment independentista?
Personalment, opino que a mesura que anem renovant l'estratègia és bo que es renovin lideratges. Però hem entès —fins i tot la CUP— que aquests relleus no es poden fer "pim-pam". És un procés que té etapes de transició.

Ara s'apropa l'11 de setembre, la Diada nacional de Catalunya. Com l'afronten?
És un dia molt important per reivindicar. Aquest any sumem entitats a l'11 S i la seva organització. És el que el país necessita. I és l'espai on hem de parlar de les necessitats de la nació: volem protegir el català, volem denunciar que estem infrafinançats... Hem d'explicar per què avui ser independentista és la millor resposta als reptes que tenim. Aquest any hem de plantejar molt el perquè de tot plegat.