El Palau Robert ha estat l’espai escollit pel Polònia per celebrar el seu 15è aniversari. L’exposició, que es troba al Pati de Carruatges de l’edifici, mostra a través de fotografies, vídeos  i peces d’attrezzo els grans moments de la política nacional de l’última dècada i mitja. Sota el títol de “Polònia QU1NZ5 anys”, la mostra homenatja els dos grans protagonistes del programa de TV3: els polítics que queden caricaturitzats i els actors que els hi donen vida. Queda palès que el Polònia ha creat ecosistema polític propi que, tal com explica al Diari de Barcelona el seu creador, Toni Soler, "ha fet país". 

Vista general de l’exposició dels 15 anys del Polònia, a l'entrada del Palau Robert.

Des de la seva estrena l’any 2006, el programa estrella d’humor de TV3 ha emès prop de 7.000 gags, que han donat vida a uns 900 personatges de l’esfera política catalana. Davant d’aquestes xifres gegantines -sempre acompanyades bones audiències-, el Polònia ha optat per preparar una exposició minimalista. Per inaugurar-la, s’ha celebrat un petit acte, en què han participat l’actual conseller d’economia, Jaume Giró, el director de TV3, Vicent Sanchis i tres dels artífexs del projecte: Toni Soler, Queco Novell i Agnès Busquets.

El vestit del famós musical “Mas Style” davant de la cronologia del Polònia.

Giró, qui ha encetat els parlaments, ha aprofitat l’ambient còmic del moment per criticar, amb una fina ironia, la resolució del Tribunal de Comptes. També ha tingut temps per dir que des que està en política pensa amb una “mirada Polònia”, ja que té la sensació que moltes de les reunions de govern podrien esdevenir gags del programa. 

A continuació han pujat a l’escenari Sanchis, Soler, Novell i Busquets. El director de TV3 ha començat bromejant amb Toni Soler, a qui li ha preguntat si volia “seguir vivint” després d’haver creat el programa. Entre l’esclat de riures del públic, el pare del Polònia no ha tingut problemes en admetre que no creu que faci “res més rellevant que el Polònia”. 

Queco Novell i Agnès Busquets, qui han encarnat personatges tan mítics com Puigdemont, Rajoy, Sánchez-Camacho i Ada Colau han admès que des que surten al Polònia els reconeixen molt pel carrer, fins i tot amb mascareta. També han confessat que, malgrat que mai han rebut cap mena de censura per part de ningú, en alguna ocasió sí que han rebut alguna mena de retret d’algun polític. 

Però Novell també ha recalcat que els polítics catalans tenen una “esquena molt gran”, ja que tenen “molta capacitat d’aguantar les punyalades” que els gags del Polònia els etziben. Al seu torn, Agnès Busquets ha lamentat que “el Polònia és una cosa de ‘tios’ perquè  política segueix sent una cosa de ‘tios’”.

Petita exposició d’alguns dels objectes i perruques més mítics del Polònia. 

“Tothom ens deia que l’humor polític era un avorriment; que la gent només coneixia Jordi Pujol”, explica Toni Soler. Tot i això, el temps i el suport sostingut del públic al llarg d’aquests 15 anys han demostrat just el contrari. “Vam veure que la política catalana donava molt per l’humor, i a més reforçava la singularitat de Catalunya”, diu Soler. Malgrat això, la crisi del coronavirus ha fet trontollar molta de la programació de TV3, i Polònia no n'ha estat una excepció.

L’actualitat política catalana -últimament frenètica- fa anar de corcoll guionistes i actors. Segons explica Agnès Busquets, dilluns escriuen els guions ràpid i corrents per tal que dimecres i dijous tot estigui llest per rodar llargues jornades d’sketchs, que comencen a les 5:45 del matí i que sovint s’allarguen gairebé 10 hores. Però res comparat a la tardor del 2017. “Ara fa 4 anys, quan tot eren dies històrics, passaven moltes coses el dijous i havíem de gravar la mateixa tarda; hi havia un punt de morbo, ens fotia ‘cigaleros’”, puntualitza amb sorna Queco Novell.

En primer pla, dues disfresses mítiques: la del follet del federalisme i l’Estatut de Catalunya.

La cirereta del pastís de l’acte ha estat quan Vicent Sanchis ha demanat a Soler, Busquets i Novell quin era el seu gag preferit. Toni Soler ha optat pel de la merda punxada en un pal, “que representava ‘el café para todos’”; Agnès Busquets s’ha decantat per l'harakiri del tripartit mentre que Queco Novell ha triat els musicals.

Un dels més recents el protagonitzava Manuel Valls, en què feien befa sobre que se n'anava de l'Ajuntament de Barcelona. Valls va tombar-s’hi d'esquena i va criticar-lo en una televisió francesa. “És un exemple del que no s’ha de fer mai, perquè se’t girarà sempre en contra; és l’efecte Streisand”, conclou Novell.