Molts ho recorden com un temps convuls, de felicitat periòdica i tristesa abrupta. Altres directament no ho recorden. L’adolescència és el despertar humà de coneixements i experiències, on la ment és del tot vulnerable als estímuls que la pertorben. CR#SH (tothom pot caure) és la resposta a totes les preguntes que sorgeixen durant aquests anys. Una resposta oberta en alguns casos, delicada i empàtica en tots ells.

La iniciativa neix d’una enquesta a 100 joves on es buscava què consideraven que era el pitjor de ser adolescent. La productora Mea Culpa, especialitzada en funcions educatives, va trobar l’oportunitat de crear una obra que apel·lés la realitat dels joves més enllà de les aules. La salut mental, la gran assignatura pendent de grans i petits, pren el protagonisme des de les experiències pseudotestimonials dels seus protagonistes.

Carla Vilaró, Gerard Franch i Alba Flor (Imatge promocional) / Marc Sirisi

Tres històries que narren l’autoexigència, la identitat sexual i la seguretat d’un mateix, entrellaçades en escenes tan inesperades com icòniques. El resultat és una expectació constant cap a l’imprevist de la rialla o l’emoció. Una frescura que traça una connexió amb tots els recorreguts vitals que hi tenen cabuda.

L’espectacle és la representació viva de l’adolescència en cos i ànima. Tant pel seu ritme frenètic a cavall entre la comèdia i el drama, com pel contingut real i proper que representa arribar a l’edat adulta al segle XXI. Una xerrada directa i tranquilitzadora que arriba a bon port lluny de caure en paternalismes i estereotips. La sensibilització és la bandera que s’alça en favor de l’autoconeixement i l’autoestima. A poc a poc i bona lletra, sense pretendre ser massa adults ni massa nens.

El que s’amaga entre bambalines

L’equip de CR#SH (tothom pot caure) parla amb el Diari de Barcelona per explicar-nos per què es va veure impulsat a iniciar aquest projecte i compartir la muntanya russa d’emocions que ha suposat fer-ho. 

“No partíem d’una idea inicial, però teníem molt clar que volíem partir des d’un punt honest” confessa el director de teatre Miquel Mas Fiol, a mesura que justifica que el procés de creació no segueix un mateix camí, sinó que és un constant “ara tornem enrere, ara tornem endavant”, permetent-los passar per racons desconeguts que amb un guió pautat no haguessin descobert.

Els actors Carla Vilaró, Gerard Franch i Alba Flor a la barra del teatre La Villarroel / RAÚL BARROSO

Ara bé, amb pautes guionitzades o sense, van “decidir parlar de salut mental des d’una perspectiva que no fos paternalista, carca o adoctrinadora; creant un espai de seguretat on es pugui sortir del tabú i es posi el focus en les coses que estan passant” observa l’actor Gerard Franch. Una òptica que s’aconsegueix a partir d’uns personatges que connecten, en menor o major mesura, amb històries i anècdotes que la majoria hem viscut. 

Independentment de la generació de la qual formem part, “la por al què diran, al què pensaran de mi, l’autoexigència o la falta d’autoestima és el que vivim tots”, se sincera l’actriu Carla Vilaró. I afegeix que aquest projecte ha suposat un treball conjunt on “cadascú ha fet la seva història i alhora hem viscut la dels altres i l’hem sentit nostra”.

Gerard Franch (Imatge d'escena) / Marc Sirisi

L’adolescència és una etapa on vivim moltes coses i amb molta intensitat, una etapa que, segons Mas Fiol, quasi mai tenim l’espai per recordar. Han volgut fer un lloc a aquest espai, amb la responsabilitat que això comporta, exposant històries que no conclouen i que, com a la vida real, deixen la finestra oberta.

D’històries n’hi ha moltes i els temes per abastar no són finits, però l’obra sí que ho és i “hi ha moltes coses que hem deixat al calaix, perquè tractem l’ansietat, l’autoestima i la sexualitat, que ja obren tot un món”, admet el director poc abans de matisar la intencionalitat darrere una obra emocionalment tan viva. “M’agrada que l’espectador no estigui còmode” admet entre riures, exposant el vincle que sorgeix entre el públic i els intèrprets quan cap dels dos es relaxa. Amplia que “és molt estimulant plantar-se en una situació divertida i després ficar-se en drama, jugant amb aquesta varietat de gènere”.

Carla Vilaró i Alba Flor (Imatge promocional) / Marc Sirisi

L’actriu Alba Flor reivindica que a CR#SH (tothom pot caure) “hi ha alguna cosa de present que els adolescents no poden evitar, perquè se sumen a aquesta bogeria i no els costa gens començar a fer comentaris i crits”. El perfil objectiu de l’obra s’oposa amb els públics més diversos i oberts, on “hi ha gent que recorda i reflexiona” i, per tant, “l’energia és una altra perquè es deixen tocar i emocionar”.

Gerard Franch conclou l’entrevista animant a “gaudir una estona sense jutjar” i convida a deixar fora les expectatives en un espectacle que, com la pròpia adolescència, “cadascú ho viu com ho viu. I és plenament vàlid”.