El nostre dia a dia està construït al voltant de privilegis tan normalitzats que, sovint, ni tan sols els reconeixem. Aquesta és la idea a partir de la qual neix Deixar fer, deixar passar, l’exposició del Centre Cívic Sant Andreu en el marc del Programa de Residències de Sant Andreu Contemporani i Fabra i Coats 2025. Els artistes Pol Pintó, Daniel Cao i Maria Kastillejof hi presenten les seves obres sobre la “norma” construïda des de l’experiència masculina, blanca i heterosexual del 16 de juliol al 19 de setembre. 

L’expressió francesa “Laissez faire et laissez passer, le monde va de lui même” (“Deixeu fer, deixeu passar, el món va sol”) és l’eix vertebrador de la mostra. Es va popularitzar al segle XVIII, en defensa de la llibertat absoluta en l’economia i de les polítiques de lliure mercat. L’exposició de Sant Andreu Contemporani dona la volta a aquesta visió naturalista i evidencia que la llibertat i el creixement econòmic es basen en estructures desiguals, dinàmiques extractivistes i pràctiques de control social.

El projecte de Pol Pintó concorda amb l’estil sobri de la sala. Tracta la numeració de les ciutats, un element quotidià en la societat actual que amaga tensions: la seva funció original era el reclutament militar, la recaptació d’impostos i la vigilància de la població. Quan es van implementar van generar un fort rebuig social, però, tal com indica l’equip curatorial, “avui ressona amb els sistemes de vigilància i la creixent militarització contemporània”. Entre plànols, materials de construcció i números, Pintó investiga i denuncia la història que hi ha darrere d’elements urbans com les façanes.

En l’obra de Daniel Cao, la vivacitat dels objectes i la imatge adquireixen una mica més de protagonisme. Se centra en els parcs i jardins, espais que percebem des de la neutralitat, però que condicionen certes dinàmiques socials i d’interacció amb el seu disseny. Com a solució, proposa la creació d’indrets virtuals amb el videojoc Animal Crossing per crear formes de relació entre usuaris més enllà de les estructures de poder, que ell mateix anomena “terraformacions queer“. Els espais verds, diapositives i esbossos de la seva part de l’exposició sorgeixen de l’artificialitat per conformar una alternativa útil a la vida real.

Amb la secció de Maria Kastillejof, els colors llampants i lluminosos cobren vida en contrast amb l’entorn de parets blanques. L’artista aborda el shanzhai, terme que designa la falsificació i imitació de productes a la Xina. Lluny d’unir-se a les crítiques, Kastillejof demostra que aquest fenomen té un potencial creatiu únic i, sobretot, capacitat de resistència i rebel·lió davant els monopolis de gran poder econòmic. Les peces de roba, dissenys i cartells propis de grans marques, però amb lletres xineses i símbols falsos, ofereixen un punt de vista innovador i satíric envers aquesta pràctica. 

L’escriptora i activista Bell Hooks denominava “la invisibilitat del privilegi” el mecanisme de poder que oculta la posició dominant de certs grups i la presenta com la norma universal. Aquest concepte és el que uneix les obres de Pintó, Cao i Kastillejof en el Programa de Residències 2025. A través d’imatges, maquetes i objectes, el Centre Cívic Sant Andreu recull múltiples dinàmiques de control social i privilegi que sostenen aquest món que suposadament hem de deixar fer, deixar passar.