Tot i que aquest inici de tardor és atípic per les temperatures estiuenques que encara no deixen aparcar del tot les sandàlies, a Barcelona hi ha un esdeveniment inamovible els últims dies de setembre. Aquest any no és cap excepció, i de camí a la plaça Sant Jaume, la ciutat ja presumeix de cartells que anuncien música, cultura popular, arts de carrer i altres activitats obertes a tothom que a hores d’ara els barcelonins ja tenen apuntades als seus calendaris. La Mercè ja torna a ser aquí, i com és habitual, el tret de sortida es dona al Saló de Cent de l’Ajuntament, l'espai encarregat d'acollir el pregó inaugural.

Els darrers anys, la capital catalana ha comptat amb grans personalitats que han pronunciat aquest discurs: l’actriu Emma Vilarasau (2025), l’escriptora Najat el Hachmi (2023) o la cineasta Carla Simón (2022) en són alguns exemples.

Enguany, però, Barcelona ha triat com a pregoners l’Antoni i la Meritxell Falgueres, un pare i una filla que regenten el centenari Celler de Gelida al barri de Sants. Amb aquesta aposta, la ciutat preté fer valdre el comerç local tradicional, o com diu Antoni Falgueres, “aquelles botigues que et donen un tracte a mida i et diuen ‘bon dia’ i ‘passi-ho bé’”. 

El comerç tradicional, "un monument de Barcelona"

En una conversa amb el Diari de Barcelona uns dies abans del pregó, l’Antoni i la Meritxell explicaven que, més enllà de ser la quarta i cinquena generació del celler, se senten profundament vinculats a una manera de fer ciutat. Pare i filla reivindiquen la Barcelona dels barris i dels negocis familiars que resisteixen amb esforç i que, per l’Antoni, són “com un monument de Barcelona”.

Després d’una introducció a càrrec de l’alcalde Jaume Collboni on ha fet un triple brindis pel progrés, el respecte i la pau, ha començat un pregó on pare i filla han volgut deixar clar des del primer moment que el discurs no era només seu, sinó “el de tots els botiguers i botigueres”. La reivindicació del comerç de proximitat, per ells, va més enllà: és una manera de fer barri, crear xarxa i, també, construir ciutat. “Som el que mengem, el que bevem i també som on comprem”, han defensat, en un any en què Barcelona és Capital Europea del Comerç Local.

Canviant l'aparador del Celler de Gelida per la tribuna del Saló de Cent, els Falgueres han repassat més de 130 anys d’història familiar i els canvis que ha viscut el comerç barceloní en aquest temps. Durant el repàs, el pare ha adoptat el rol de memòria viva i la filla el de memòria transmesa: han parlat de la Guerra Civil, les dificultats econòmiques, les botigues que han anat desapareixent davant la competència de grans superfícies o els actuals preus dels lloguers, elements que, per ells, també formen part del relat de la ciutat. 

El discurs també reivindicat allò que, segons els pregoners, ni internet ni la intel·ligència artificial poden substituir: el tracte humà. Escoltar, conèixer el client i saber què necessita són, per a Meritxell Falgueres, elements que converteixen una tenda en alguna cosa més que un lloc on comprar. “No és simplement tenir una botiga al costat de casa. És crear comunitat”, han afegit.

“No és simplement tenir una botiga al costat de casa. És crear comunitat”

Tot i que representin la tradició, també han volgut posar la mirada en el futur. Els Falgueres han defensat el relleu generacional, han reivindicat el paper sovint invisible de les dones que han sostingut els negocis familiars i han reclamat una Barcelona que protegeixi els seus barris, la seva cultura i els seus comerços. No han volgut oblidar-se del seu sector, el del vi, i de la necessitat de donar més valor als productes de proximitat i a la feina de qui tenen “negocis kilòmetre 0”.

“No tant plorar quan tanquen i més fer que no tanquin”

Els Falgueres han tancat amb una crida a mirar els comerços de barri des d’un altre angle: entrar-hi, preguntar, escoltar i deixar-se recomanar. En aquesta línea, han acabat amb un to ferm, denunciant que cal anar més enllà amb les botigues de tota la vida i “no plorar tant quan tanquen i fer més perquè no tanquin”.

Un discurs que ha estat un homenatge a aquells qui, obrint una persiana cada matí, aconsegueixen mantenir viu el carrer. I és que, darrere d'un parlament nostàlgic, reivindicatiu i entranyable, hi ha hagut dues persones amb el segell més important a l’hora de fer el pregó de La Mercè: el de ser dos barcelonins de cap a peus.