Antoni Falgueras (Barcelona, 1948) és mestre cellerer i la quarta generació del centenari Celler de Gelida. Des del barri de Sants, ha transformat el negoci familiar en un temple del vi de referència internacional, una trajectòria reconeguda amb la Medalla del Mèrit Agrícola de França.

Meritxell Falgueras (Barcelona, 1981), representa la cinquena generació com a sommelier, comunicadora i fundadora del col·lectiu Dones del Vi. Amb una trajectòria de prestigi mundial, ha estat guardonada als Gourmand Awards pel millor llibre d'educació vinícola del món, amb #DiVInament.

Plegats, pare i filla s'enfronten a un dels encàrrecs més peculiars de la seva trajectòria: ser els pregoners de la Mercè 2026. En aquesta conversa a quatre mans, reivindiquen la feina feta des del gaudi, la defensa del comerç de proximitat com un "monument de Barcelona" i la cultura de beure millor, amb coneixement i moderació.

Rebre l'encàrrec del pregó de la Mercè no passa cada dia. Com vau viure aquell moment?
A: Sí, home, ha sigut una satisfacció que no m'esperava. Crec que Barcelona es mereixia més. Primer em va venir a proposar-ho el Xavier Mercè, de Festejos, presencialment a la botiga: "T'he de dir una cosa…" De primeres vaig pensar que, com que era client, no li havia agradat el vi. Quan em va dir de què anava, li vaig contestar: "M'has fet molt satisfet, però no puc fer-ho, no m'atreveixo, no és la meva feina." Ell no es va donar per vençut; va marxar dient-me que ja em trucaria. I quan ho vaig explicar a casa, es va muntar una revolució...

M: Clar, imagina't! 130 anys de celler lluitant perquè tingués reconeixement, i ara ens proposen el pregó, i ell dient que no! Mai se t'acudeix, això, no ho poses a la carta als Reis! Els deia als nets que fossin valents per l'espectacle de final de curs, i ell no s'atrevia...

A: És que només de pensar en el que hauria de dir, ja no podia dormir. I al cap de 4 o 5 dies em truca l'alcalde, el Jaume Collboni. Ens havíem conegut aquí mateix, quan ell encara era funcionari i teníem reunions amb els eixos comercials dels districtes. Em diu: "Escolta, Antoni, t'he demanat mai alguna cosa? Doncs et demano això." I no vaig poder dir que no.

Fer-lo junts rebaixa la por escènica?
A: Sí, jo sol no ho podia fer pas, la meva feina és ser botiguer. Ara, amb la Meritxell, que és comunicadora, que té els dots de parlar… Amb ella encara m'atreveixo. Ho van trobar bona idea, perquè a més, soc la quarta generació del celler i ella la cinquena.

​

Cinc generacions han portat el celler al llarg de 130 anys d'història

 Cinc generacions negoci familiar carreguen molta història. Quin és el secret per mantenir-lo tants anys?
A: La clau, per mi, és que la feina s'ha transformat en un plaer. Jo no vaig a treballar; vaig a passar-m'ho bé. I ara que m'he retirat, moltes vegades passo per la botiga, i si algú em demana una recomanació, m'hi enganxo. M'ha donat moltes alegries i satisfaccions veure gent que t'agraeix allò que els has recomanat. Intentem fer-ho fàcil, el vi o t'agrada o no t'agrada, sense complicacions.

Sempre ho heu vist així?
A: Sí, perquè ens ho estimem, Barcelona i Sants. Fixa't, jo he nascut a la botiga. El meu pare ja va néixer a la botiga. Vaig anar a l'escola aquí a 30 metres, vaig arribar a una acadèmia aquí al davant i em vaig casar amb la veïna. I ara m'han posat un tanatori aquí darrere, al Carrer dels Comtes. Els negocis familiars són un tema de vida!  

Què destaca del celler?
A: El millor que tenim son els clients. I sempre parlo de clients que ja han traspassat, per no assenyalar els actuals, no? Ha vingut Alberto Oliveras, Leopoldo Rodés, el Pascual Iranzo, que era el perruquer del rei i fill de Sants, el Jordi Estadella, Pere Mir, Ignasi Riera… Els clients ajuden molt a avançar. 

​

Antoni Falgueras està jubilat, però continua fent vida a la botiga

Com es viu la Mercè dels d’un Celler de barri?
M: Al celler es noten molt totes les festivitats, és una mica com les pastisseries. El vi fa festa!

La gent encara us ve a buscar el vi de festa major, com 50 anys enrere?
A: Hem tingut sempre sort de la clientela del barri, però ara el que ha canviat és que amb les fires i les festes també ve gent de fora. Dona molta satisfacció és que, per exemple, gent que ve del Japó o del Perú ens ve a visitar perquè li vam descobrir algun vi. Si respecten el vi i el celler també és gent nostra. 

A més de clients, també teniu vins d’arreu del món…
A: Sí, no parlo cap idioma, però universitat ha sigut voltar. I soc d'aquells que vaig a un país o vaig a un bar i, quan veig una ampolla que no he provat mai, dic, posi'm una copa d'això per provar-ho. Per això tenim vins i licors de tot el món. Però també tenim l'Aigua de Nòdes de la Vall d'Aran, el resolís del Vendrell, la ratafia d'Olot, la ratafia de Sant Quirze de Besora, la ratafia de Santa Coloma de Gramenet, la malvasia de Sitges, el vi ranci de la Serra de Tarragona, o la mistela… Cal valorar els licors d’aquí.

M: I portar els vins i licors catalans arreu del món, que també és el que interessa! Som un celler de barri, però estem venent a Bèlgica, a Suïssa, Singapur… És un prestigi.

​

El celler té una gran col·lecció de vins i licors catalans

Com a pregoners, quin és el vostre somni per a Barcelona?
A: Que ens hagin triat a nosaltres per fer el pregó ja s'hi posa llum: l'important seria mostrar la importància de les botigues especialitzades. Aquelles que et donen un tracte a mida, botigues especials que et diuen “bon dia” i “passi-ho bé”, i venen ciris, cinturons, articles de pesca… Que la gent les conegui hi vagi i les ensenyi. És molt difícil tirar-les endavant, demana molt de sacrifici. Però el comerç de proximitat és com un monument de Barcelona.

​

Interior del Celler de Gelida, al barri de Sants

Tu Meritxell, també has reivindicat molt el paper de la dona al món del comerç i el vi…
M: Sí, Volem donar veu als botiguers, però per part meva també a les botigueres, a les dones del vi. Molts cops no són a la foto i han pencat igual.

Algun consell per les festes?

A: El vi, poc, i bo! Com a celler tenim una feina de divulgació, que la gent surti amb un producte que val la pena, de qualitat, per beure amb consciència, per gaudir, no per l’alcohol i per destrossar-se el fetge. A la família, amb moderació, el vi sempre ens ha tractat molt bé.

Per últim, si haguéssiu de maridar la Festa Major amb un vi de la botiga, quin faríeu?
A: Quan anaves a casa la tieta per Festa Major, et donava les galetes i un vi bo. El vi bo era un moscatell, una mistela, és un clàssic, mai falla. Però també faríem una copa del Vinyes de Barcelona, l'únic vi elaborat amb raïm collit aquí, a la serra de Collserola, per posar en valor la ciutat

​

Les recomanacions de Festa Major del Celler de Gelida