El cinema català tornarà a tenir enguany una presència destacada al Festival de Sant Sebastià. S’hi projectaran fins a 28 produccions amb segell català, la mateixa xifra de l’any passat, i dos títols es presenten a la secció oficial competint per la Concha d’Or. Són Sants, de Mikel Gurrea, i 5 minutos más, de Javier Ruiz Caldera. En seccions fora de concurs s’hi presenten produccions catalanes com Ruega por nosotras, de Daniel Monzón, el documental Jaleos / Flamenco Sketches, d’Isaki Lacuesta i Lejos de los árboles de Meritxell Colell, estrenat a Locarno. També s’hi exhibiran films ja estrenats en sales, com El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen, Viva, d’Aina Clotet o Pizza movies, de Carlo Padial.

Entre el 18 i el 26 de setembre es projectaran al festival de cinema donostiarra 28 títols de producció catalana, una xifra que iguala el rècord de l’any passat (28), i consolida l’elevada presència dels darrers anys, després de la pandèmia. Des del 2020 i comptant l’edició d’enguany s’hauran projectat al Festival de Sant Sebastià un centenar llarg de títols catalans, aproximadament els mateixos que en tota la dècada anterior (2011-2020).

Més enllà de la quantitat de pel·lícules que s’hi projecten, enguany n’hi torna a haver dues a la secció oficial, que competiran per la Concha d’Or, com l’any passat. D’una banda, Sants, el nou film rodat en català de Mikel Gurrea (Suro), coproducció de Lastor Media i Nocturna Pictures amb la italiana Kino Produzioni. I de l’altra, 5 minutos más, obra de Javier Ruiz Caldera (Wolfgang, Superlópez, 3 bodas de más), d’El Terrat (The Mediapro Studio) en coproducció amb Ikiru Films i Movistar+.

També a la secció oficial del festival, però fora de concurs, s’hi projectarà Ruega por nosotras, del director Daniel Monzón (Celda 211), de la gironina Arcadia Motion Pictures amb Noodles Production i Amalur Pictures AIE.

Isaki Lacuesta, rei de les seleccions al SSIFF

Isaki Lacuesta és el director de produccions catalanes amb més participacions en la història del festival donostiarra, i enguany fa una mica més gran aquesta condició amb la projecció del seu documental Jaleos / Flamenco Sketches, una coproducció íntegrament catalana per l’aliança de Goroka, Lastor Media i La Termita Films (la productora de Lacuesta i Isa Campo). En total, els seus films sumen nou seleccions en les diverses edicions en què ha estat present.

Isabel Coixet (sis participacions amb produccions catalanes, amb la d’aquesta edició) enguany pren el segon lloc a Cesc Gay (cinc produccions), ja que el festival projectarà Tres adioses (estrenada el febrer d’aquest any) a la secció no competitiva Made in Spain. Coixet, a més, és la protagonista d'un documental de Borja Zausen, El coraje del matiz (Todas las vidas de Isabel Coixet), i d’una exposició organitzada pel festival en col·laboració amb el Museu San Telmo (La disciplina del caos), amb una selecció de collages creats per la mateixa directora catalana. La mostra es pot visitar gratuïtament de l’11 de setembre a l’1 de novembre.

D’altra banda, a la secció Made in Spain es podran veure altres films ja estrenats en sales, alguns dels quals actualment en cartellera. Entre aquests, El ser querido (Rodrigo Sorogoyen), la comèdia de Carlo Padial Pizza Movies, el debut com a directora cinematogràfica d’Aina Clotet (Viva), i l’èxit de taquilla Balandrau, vent salvatge, de Fernando Trullols.

Productores amb més presències

Mediapro també continua eixamplant la seva cartera de participacions en el festival, enguany amb 5 minutos más, i ja en suma un total de 17 com a productora principal. Arcadia Motion Pictures, en segona posició, també en suma una altra (per Ruega por nosotras) i ja en són 13. Altres productores habituals al cartell són A Contracorriente Films, que enguany produeix Life is Verdi i en suma vuit en total com a productora principal; Inicia Films, que enguany coprodueix Ashes, de Diego Luna, i en suma set. Lastor Media també hi ha dut almenys cinc de les seves produccions (o coproduccions), i enguany ho fa amb un dels dos títols catalans que competiran per la Concha d’Or, Sants, de Mikel Gurrea.

Homenatge a Pere Portabella i debut de Júlia Coldwell

La secció de clàssics del festival (Klasikoak) dedicarà una sessió al veterà realitzador català Pere Portabella, de qui es projectarà Pont de Varsòvia (de 1989). D’altra banda, dins de la secció-trobada internacional d’escoles de cinema (Nest), s’hi projectarà el curtmetratge d’ESCAC Films Ningú Borda, el projecte amb el qual es va graduar del màster d’especialitat de Direcció la jove realitzadora Júlia Coldwell Serra (Valls, 1998). També en el marc del festival, però projectada en l’àmbit d’altres activitats, 3Cat presentarà la minisèrie de dos episodis Gènesi, de David Pujol (Emulsió Films AIE, Minoria Absoluta i Fishcorb Media), una ficció basada en la revolució d’El Bulli de Ferran Adrià.

Més talent català al festival

Més enllà de les produccions i coproduccions participants amb DO catalana, el talent català impregnarà el festival també a través d'intèrprets i directors d’altres films participants. Destaca la presència d’Eduard Fernández, que protagonitza el film El mal padre, de Roberto Bueso, a la secció oficial de l’esdeveniment. També tindrà protagonisme l’actriu i directora Elena Martin, que codirigeix la sèrie El castillo, un altre títol de la secció oficial.

D’altra banda, JA Bayona i Carlos Torres presenten, també a la secció oficial, la sèrie documental Más allá de la sociedad, sobre la vida després de la tragèdia aèria que van retratar a La societat de la neu.

Al seu torn, els actors Oriol Pla i Marina Salas protagonitzen l’òpera prima de Javier Giner Esta soledad, a la secció dedicada als nous directors; i Greta Fernández coprotagonitza el film Los invitados, codirigit per la catalana Cristina Díz, a la secció Made in Spain.

La diversitat i internacionalització del cinema català 

José Luis Rebordinos afronta aquest any el seu últim Festival de Sant Sebastià després de 15 anys al capdavant de la cita cinematogràfica basca. El director del festival assegura, però, que la preparació d'enguany no ha estat diferent de les anteriors i que serà a partir del 31 de desembre, quan deixi oficialment el càrrec, que començarà una nova etapa. "Tinc ganes de fer altres coses, fa molt de temps que faig el mateix", explica, i avança que aprofitarà el canvi per dedicar-se a altres activitats i viure "una mica més tranquil".

En fer balanç dels seus anys a la direcció del festival, Rebordinos considera que la majoria dels objectius que s’havien fixat s’han complert "al 90 %". Entre les assignatures pendents, assenyala l’augment de la presència de premsa internacional que, malgrat haver crescut progressivament any rere any, no ha assolit les dimensions que esperaven. El director admet que aquesta és "una espineta clavada", en part per la forta competència que suposa el calendari internacional, amb grans festivals concentrats en només quatre mesos, entre Venècia, Toronto o Sant Sebastià, entre d’altres.

Quant al cinema espanyol, Rebordinos destaca el canvi que ha experimentat la relació amb el festival. "Quan vaig arribar amb el meu equip, ens costava que el cinema espanyol volgués estar a Sant Sebastià. En aquest moment el problema és dir que no", reconeix. En aquest sentit, lloa que el sector s'hagi incorporat progressivament a més seccions, com també ha passat amb el cas del cinema català, que ha guanyat pes, especialment els últims cinc o sis anys. En aquest sentit, la presència de produccions catalanes s’ha multiplicat en els darrers anys i recorda que les últimes Conchas d'Or han estat per a coproduccions o directors catalans.

Rebordinos atribueix aquest creixement a la combinació de diversos factors. D'una banda, al talent, al costat de les polítiques públiques de suport a l’audiovisual i a una indústria organitzada, amb associacions de productors "molt poderoses". També destaca l’aposta creixent dels principals festivals espanyols pel cinema del país. Com a prova de la projecció internacional, cita la presència de tres pel·lícules espanyoles a la competició de Cannes, una situació que, segons recorda, no s’havia produït mai abans. "La presència en festivals del cinema espanyol i català mai ha estat tan rica i tan variada", precisa.

El director del Festival de Sant Sebastià reivindica, a més, la diversitat del cinema espanyol, català i basc com un dels indicadors de la fortalesa de la indústria. Al seu entendre, una indústria no és forta només si té un "cinema d’autor meravellós", defensa, sinó el que fa conviure propostes comercials i d’autor. Rebordinos també ha destacat la presència en el festival de la cineasta Isabel Coixet, que a més de presidir el jurat de Culinary Zinema i protagonitzar diverses activitats del festival, entre elles una exposició de collages al Museu San Telmo, té un documental dedicat.

Text de Pau Cortina i Violeta Gumà