2008 va ser l’últim any en què Telecinco va retransmetre la gala de Miss Espanya, després de disset anys sent la cadena oficial que se n’encarregava. Encara que Antena 3 va prendre el seu llegat dos anys després i el certamen buscava desesperadament noves vies de difusió. A partir d'aleshores, els concursos de bellesa van començar a tenir menys ressò. Tanmateix, aquests continuen existint i són més populars del que es creu, fins i tot a Catalunya. 

Miss & Mister World Spain a Catalunya és l'encarregat de seleccionar les representants de les quatre províncies catalanes, que més endavant concursen pel títol de Miss World Spain. Fa vuit anys que existeix aquesta franquícia, i el seu delegat José Antonio Giovinco defensa al Diari de Barcelona la continuïtat d’aquests certàmens, tot i les crítiques a què s’han vist sotmesos en els darrers anys. “Som una delegació amb una estructura ben formada, on tenim la capacitat de poder transformar a una noia qualsevol en una reina de la bellesa”, explica. 

Les guanyadores del Miss World Catalunya 2020, d'esquerra a dreta: Laura Mora Oviedo, Nuria Gombau, Elisabeth Borne, Sabela Álvarez. Foto: Miss & Mister World Spain a Catalunya. 

Requisits: no estar casada i no tenir fills

Considerar-se atractiu o atractiva és bàsic per presentar-se a un concurs de bellesa, com també complir amb uns certs estàndards de bellesa que varien depenent del certamen. “Em van demanar que fes més d’1,70 metres d’altura i que tingués entre 18 i 29 anys”, afirma l’Ainara Sánchez, una de les candidates a la nova edició del Miss International Catalunya. 

En el cas de la Carla Olivares, els requisits van anar més enllà. Explica que totes les noies de la seva edició, la del 2017, havien de tenir un aspecte físic concret: “jo tenia el cabell molt llis i recordo que cada matí passava un munt de temps per fer-me ondulacions, perquè és el que deien que quedava bonic".

Un dels requisits per presentar-se a aquest certamen és no estar casada, no tenir fills i no estar embarassada

Però hi ha altres requisits que no tothom coneix. “Per al cas que la participant estigués lligada per cap vincle matrimonial, tingués algun fill/filla, o es trobés en estat de gestació, declara conèixer expressament que no podrà concórrer als Certàmens Internacionals al fet que pogués tenir dret, per no complir-se els requisits exigibles per a la seva participació en aquests”, es descriu a les bases de Miss & Mister World Spain a Catalunya. Per tant, teòricament cap dona ni home casat pot presentar-se a aquests certàmens. 

Quantificar la bellesa de la dona

El delegat de Miss & Mister World Spain a Catalunya explica que les bases del concurs es regeixen a nivell internacional i que ells no tenen el poder de canviar-les. Tot i això, defensa que el concurs ha evolucionat molt i que, per exemple, s'ha eliminat la passarel·la de vestit de bany. En efecte, en 2014, Julia Morley, presidenta de l’organització Miss World, va decidir eliminar aquesta competència en considerar que “no fa res per la dona”.

Júlia Barceló: “Per guanyar has de complir els cànons estètics que et marca el patriarcat i el capitalisme a partir de premisses misògines, racistes, gordofòbiques, classistes, gerontofòbiques i capacitistes”

Des d’alguns moviments feministes opinen que aquests canvis no són suficients. “Són concursos on per guanyar-los has de complir els cànons estètics que et marca el patriarcat i el capitalisme a partir de premisses misògines, racistes, gordofòbiques, classistes, gerontofòbiques i capacitistes”, opina l’actriu i directora Júlia Barceló, qui recentment ha publicat un llibre sobre la pressió estètica, Operación Bikini. 

Afegeix que no només es cosifica les concursants, sinó que dona un missatge terrible a la resta de dones: la bellesa és una cosa mesurable, quantificable i dogmàtica. “Això és mentida, la bellesa no és un concepte objectiu”, diu. 

Què passa amb les persones trans? 

Ángela Ponce va fer història l’any 2018 en convertir-se en la primera dona transsexual a guanyar el títol de Miss Universe Spain. Tres anys abans es va coronar Miss Cadis i va competir al Miss World Spain, però no va aconseguir guanyar perquè els organitzadors del certamen van vetar la seva participació al·ludint a la seva identitat sexual. No havia nascut dona, i aquest era un requisit assenyalat a les regles del concurs.

Ángela Ponce a la gala de Miss Universe Spain. Foto: Miss Universe Spain. 

A les bases de Miss & Mister World Spain a Catalunya també s’especifica aquest requeriment. Així, qualsevol candidata ha de “ser legal i morfològicament dona, reservant-se Crescencio Gómez Olmo el dret a sol·licitar i obtenir de la participant el corresponent certificat mèdic oficial amb el qual s’acrediti la concordança entre el sexe i el tipus de certamen al qual es presenta d’idoneïtat”. Queda, doncs, el dubte de si les candidates s’han de sotmetre a una reassignació de sexe per poder participar. 

Exigències físiques i psicològiques

Malgrat aquests aparents avenços, els certàmens de bellesa continuen sent molt exigents. La Carla Olivares explica que les seves companyes i ella havien de comportar-se de manera exemplar: “A l’hotel on ens allotjàvem havíem d’anar a esmorzar en texans i no podíem menjar segons quines coses en públic com, per exemple, un plàtan. No quedava bé que estiguessis ben vestida, maquillada i et fiquessis un plàtan a la boca”. 

Carla Olivares, Miss World Barcelona 2017: “A l’hotel on ens allotjàvem havíem d’anar a esmorzar en texans i no podíem menjar segons quines coses en públic com, per exemple, un plàtan”

El tema de l’alimentació també el tenen en compte, ja que les participants han de seguir uns estàndards concrets. L’Anna Aznar, Miss World Tarragona 2018, confessa que a ella no la van pressionar excessivament amb aquest tema perquè la seva constitució ja és prima, però a altres companyes seves sí. En canvi, Liliana Turizzo, directora d’imatge de Miss World Catalunya afirma que “els nois han de donar una imatge saludable, que no inciti a no menjar”, i és per això que no se’ls demana que treballin el seu físic de manera excessiva. 

Com que a aquests certàmens encara es demana el pes i la talla i no totes les participants tenen el mateix físic, s’han creat altres concursos com el Miss Curvy. Sobre això, Barceló opina que ja de per si el concepte curvy és terrible. “Primer perquè no s’atreveixen a dir Miss Gorda, perquè no busquen una gorda qualsevol, busquen algú que continuï tenint un cos normatiu amb més quilos que el que estem acostumades a veure amb passarel·les. Però sense cel·lulitis, amb la cintura estreta, pell sense taques o pèls…”, defensa. 

La Liliana Turizzo també explica que l’equip del Miss World Catalunya compta amb tallers i professionals per fer teràpia amb els candidats i candidates per millorar l’autoestima. A part, hi ha un equip de cirurgia estètica: “Si hi ha una candidata, per exemple, que és atractiva, però no té una bona dentadura, se li proposa veure un ortodoncista. Si guanya, serà ambaixadora i, per tant, haurà de somriure molt perquè ha de donar una imatge simpàtica”.   

L’equip del Miss World Catalunya compta amb tallers i professionals per fer teràpia amb els candidats i candidates, i també amb cirurgians estètics 

Més que una cara bonica 

Als atributs físics que demanen aquests certàmens s’hi ha d’afegir unes exigències personals; perquè de cares boniques n’hi ha moltes, i ja no és això l’única cosa que es busca. El delegat del concurs, José Antonio Giovinco, assegura que no busquen només una noia atractiva, “sinó una ambaixadora que a més tingui uns atributs a nivell de sensibilitat amb la comunitat on viu. I, sobretot, com utilitza aquest títol per ajudar els altres”. 

És per això que la guanyadora del certamen s’ha d’encarregar d’una tasca social en col·laboració amb alguna fundació. “Hem passat per fundacions per ajudar a nens amb càncer, a nens amb discapacitats, d'inserció laboral, a dones que sofreixen violència domèstica…”, explica Giovinco.

Barceló no veu la part positiva dels concursos i fins i tot es qüestiona si haurien de rebre subvencions i cobertura mediàtica: “Si en parlem, deixem de banda espais que tenen més influència en el dia a dia, com els comentaris sobre altres cossos, els anuncis sobre cosmètica i dietètica, i la poca representació en el món audiovisual de cossos no normatius”. L’afectació dels certàmens de bellesa, per a ella, és obsolet en comparació amb aquestes situacions que, com a mínim al nostre país, són molt habituals.