El 27 de juliol comença el torneig olímpic de bàsquet, la competició més prestigiosa d’aquest esport en l’àmbit de seleccions. Per descobrir com arriben tots els participants a la cita olímpica analitzarem aquestes setmanes els 12 equips, repartits en 3 grups, que hi ha en aquest torneig.

Aquesta setmana comencem amb el grup A, també conegut com a grup de la mort. Format per Espanya, Grècia, Austràlia i Canadà, es preveu com el grup on la classificació es pagarà més cara i on un mal partit pot deixar fora a qualsevol. Per saber-ne més coneixem com arriben, quines són les estrelles i que s’espera de cada selecció.

Espanya

La Familia ha plorat molts comiats en els últims anys. Després dels JJOO de Tòquio 2020 (21) els germans Gasol deien adeu a la selecció i a Ricky, qui semblava recollir el testimoni dels de Sant Boi. La salut mental li ha apagat la seva llum sobre el parquet. La selecció espanyola no ha pogut suplir el talent que ha perdut darrerament, però l’ha substituït amb ordre, intel·ligència i unió. Els Hernangómez no són els Gasols, Lorenzo Brown no és Ricky, Llull i Rudy ja no són el que eren. Però Scariolo aconsegueix treure el millor d’un equip minvat torneig rere torneig. A la memòria recent encara tenim el fracàs del Mundial de l’estiu passat, però no es pot oblidar la victòria a l'Eurobasket 2022 amb un equip en qui ningú confiava, o l’or mundialista el 2019 amb l’exhibició de Ricky Rubio. 

Ara, la gran estrella del combinat nacional és sens dubte l’entrenador, un Sergio Scariola que ha estat present en totes les grans fites de la història recent de la selecció i que ha aconseguit mitjançant un bàsquet funcional i pragmàtic colar Espanya als JJOO de París. Santi Aldama i Willy Hernangómez hauran de posar en marxa la màgia ofensiva, però el seleccionador italià ja s’ha encarregat de construir un sistema ofensiu on els seus majors talents se senten còmodes i poden explotar les seves virtuts. El principal problema, més enllà de la falta de talent, és la falta de defensa. Lorenzo Brown, Aldama i Willy són un colador. I Garuba o Xabi López-Arostegui, dos dels millors defensors de l’equip, tenen poca capacitat ofensiva.

Veurem com Scariola equilibra quintets i soluciona aquest problema. De moment s’està evidenciant una Rudydependència a causa d'aquesta necessitat de balancejar defensa-atac, cosa que no sembla gaire positiu tenint en compte que el capità té ja 39 anys.

Al grup de la mort, Espanya haurà de fer valer l’ordre, la intel·ligència i la unió que abanderen per aconseguir la classificació a la següent fase. El combinat nacional no cau a fase de grups des de l’Angolazo a Barcelona 1992. Llavors va suposar un fracàs absolut, però aquest any, tenint en compte el context, seria quelcom esperable. Tot i això, res és descartable, i si a alguna cosa ens ha acostumat La Familia és a les sorpreses. 

Grècia

Pequín 2008, Grècia cau als quarts de final contra Argentina amb una actuació discreta de Vassilis Spanoulis, el líder de l'equip. Setze anys més tard, la selecció balcànica torna a uns Jocs Olímpics amb Spanoulis al capdavant, aquest cop com a entrenador, i amb una plantilla que vol tocar metall.

Antetokoumpo arriba a la cita en plena maduresa esportiva i amb un equip curosament endreçat al seu voltant. La defensa, el domini interior, el tir exterior i la generació perimetral van ser les claus que van portar els Bucks a guanyar un anell NBA amb Giannis com estrella principal. Ara, sembla que Spanoulis persegueix una medalla olímpica amb la mateixa fórmula.

Larentzakis i Toilopoulos seran claus per obrir el camp; Walkup i Calathes seran els bases de l'equip, portaran la batuta i s'espera que donin dinamisme a un joc exterior grec sense grans noms. Papagiannis aportarà el tamany i la capacitat anotadora al pal baix, però també caldrà que tregui la seva millor versió sota els taulells en l'àmbit defensiu i de rebot: Spanoulis no ha dubtat a fer jugar a Giannis o Mitoglou de pivots quan Papagiannis no responia defensivament.

Precisament, la defensa és una de les claus del combinat hel·lè: Papanikolaou, Walkup i Giannis són tres animals defensius que poden rotar i defensar qualsevol posició. Spanoulis ha creat una estructura defensiva al voltant d'ells que ha brillat al preolímpic, deixant a l'Eslovènia de Luka Dončić i la Croàcia de Zubac i Šarić per sota dels 70 punts.

Els principals punts febles dels grecs són el 1x1 ofensiu, una faceta on els calen generadors amb recursos per desembussar l'atac quan s'encalli i la manca de tir de Calathes, que no ha sigut un problema als pre-Olímpics, però dificulta la convivència a pista amb Antetokoumpo.

Grècia sovint ha fallat en els partits crítics de la fase eliminatòria dels tornejos internacionals. El seu últim èxit significatiu va ser a l'EuroBasket 2005, on van guanyar la medalla d'or. Antetokoumpo ha remarcat aquesta setmana el caràcter "competitiu i guanyador" d'Spanoulis, qui va guanyar aquella medalla, veurem si amb ell a la banqueta Grècia torna a pujar al podi.

Austràlia

El destí d’Austràlia està lligat a Patty Mills: jugador de rol a l’NBA, superestrella al bàsquet FIBA. Mills ha sigut el líder indiscutible dels australians en les últimes tres olimpíades, amb una mitjana de més de 21 punts. A Tòquio va portar els Boomers a la seva primera medalla olímpica amb una actuació descomunal en el partit pel bronze contra Eslovènia, on el base de Canberra va anotar 42 punts i va repartir 9 assistències.

Quan Mills rendeix, Austràlia competeix, però als 35 anys el canoner de Canberra ja no pot suportar tot sol el pes ofensiu de l’equip. Per ajudar-lo, arriba sàvia fresca: Josh Green, Dyson Daniels i, especialment, Josh Giddey, que hauran d’agafar les regnes de l’equip. Tots tres van participar en la copa del món de l’any passat, però l’únic que va brillar va ser Giddey. El base-aler dels Chicago Bulls va rellevar el seu actual company d’equip, Patty Mills, com a màxim anotador de l’equip, però Daniels i Green no van gaudir de prou oportunitats. Veurem si ​​Brian Goorjian, entrenador principal del combinat australià, encara confia en la vella guàrdia (Joe Ingles i Nick Kay), o si dona una oportunitat a un grup de joves que, juntament amb Dante Exum, poden aportar molta versatilitat defensiva.

Per dins, Austràlia fa temps que troba a faltar la presència d’Andrew Bogut, però Duop Reath i Jock Landale són dos interiors moderns preparats per qualsevol situació del joc: són durs, rebotegen bé, tenen bona mà des del triple i poden jugar de fora a dins. Duop Reath, el pivot dels Portland Trail Blazers, ha fet un salt qualitatiu aquesta temporada i disposa d’eines atlètiques per jugar per sobre de la cistella que Landale no té, però sembla poc probable que Goorjian li doni la titularitat.

Aquesta, però, no és la decisió més criticada de Goorjian, que deixarà a terra Matisse Thybulle i Xavier Cooks per emportar-se al mític -i vell- Dellavedova o a Jack McVeigh, qui haurà d’assumir un rol de tirador que sembla més adient per Chris Goulding. En qualsevol cas, la federació australiana no rebutjarà els mètodes d’un home que els va fer tocar metall per primer cop fa tres estius; Goorjian els va portar a la glòria a Tokio, i de París marxaran gloriosos o abatuts, però amb ell al capdavant.

Canadà

Bryan Adams, de la ciutat canadenca de Kingston, cantava sobre aquell estiu inoblidable del 69 que li agradaria reviure sempre. L’equip espera convertir aquest estiu en el seu Summer of 69. Després d'un meritori bronze aconseguit en la Copa del Món del 2023, on van guanyar als seus veïns del sud en el partit pel tercer lloc, els Red Maples busquen l’or. 

Shai Gilgeous-Alexander (2n a les votacions per l’MVP de l’NBA) i Jamal Murray són les dues grans estrelles de l’equip. Murray és un base amb un ampli ventall de recursos ofensius i SGA és una talent incontenible que se'n va als 30 punts nit rere nit. Als dos bases els acompanya una vasta col·lecció d’escuders: Luguentz Dort, Dillon Brooks i Nickeil Alexander-Walker seran els encarregats d’obrir la pista per fer efectives les penetracions de Murray i SGA i apujaran el to defensiu de l’equip.

En la línia exterior és un luxe comptar amb dues superestrelles i tres jugadors de rol d’un nivell tan alt. I per si no n'hi hagués prou, Jordi Fernández suma més pólvora a un equip de gatell fàcil amb la convocatòria d’Andrew Nembhard com a microones ofensiu, una millora considerable respecte a Philip Scrubb, qui completava la rotació exterior canadenca en el passat Mundial.

Amb els noms que hem vist fins ara no sembla tan improbable l’or, però el joc interior canadenc és un desert. Kelly Olynyk, el capità, és un gran jugador de bàsquet, molt intel·ligent i amb una gran visió de joc, però sembla al·lèrgic a la pintura; Trey Lyles pateix de la mateixa afecció i compta amb molt menys talent i Dwight Powell ha estat un pivot inoperant aquest any als Dallas Mavericks. L’absència de Zach Edey, el pivot de 2 metres 24 centímetres seleccionat a l'últim draft pels Memphis Grizzlies, que ha decidit no anar als Jocs per tal de preparar-se per a la temporada NBA, ha agreujat encara més el problema de presència interior dels canadencs.

Jordi Fernández, l’entrenador de Badalona recentment fitxat pels Nets de Brooklyn, tornarà a jugar amb R.J. Barret de quatre, com ja va fer a l'últim mundial, i intentarà suplir el tamany interior amb l'atletisme i l’empenta dels seus alers; perquè si d’alguna cosa va sobrat aquest equip, és d’empenta.

El bàsquet el va inventar un canadenc -James Naismith- fa 135 anys, però han sigut els estatunidencs, els veïns del sud, els dominadors històrics en aquesta disciplina. A París, Canadà, vol fer honor al pare fundador de l’esport de la pilota rugosa, pujar al calaix més alt del podi i fer d’aquests Summer of 24 un estiu inoblidable.