El carrer de Casp bullia de trànsit com de costum, però en travessar les portes del Teatre Tívoli va ser com creuar una frontera invisible. Barcelona va frenar el ritme accelerat per rendir-se a la bellesa de El llac dels cignes, que s'estrenava ahir al vespre, i des del moment en què la llum de la sala es va anar apagant, el soroll exterior va desaparèixer per complet. De cop i volta, et trobaves immers en una tranquil·litat absoluta i un silenci impecable. 

La posada en escena va ser un dels grans encerts de la nit. Els fons i els decorats anaven canviant amb una fluïdesa encisadora: vam passar d'un jardí lluminós i senyorial a la foscor majestuosa de l'interior del castell. Tot plegat venia embolcallat pel so impecable d'una orquestra en directe que feia vibrar les peces de Txaikovski a cada compàs, donant una profunditat a l'espectacle que cap música gravada podria aconseguir mai.

Aquesta obra és, sense cap dubte, el gran pilar del ballet clàssic. Des de la seva complicada estrena el 1877 a Moscou, la història del príncep Sígfrid i la princesa Odette —condemnada a ser un cigne de dia per culpa d'un malèfic conjur— ha travessat generacions. És una tragèdia sobre l'amor pur i la traïció que ha esdevingut una icona universal.

​

Però el que realment manté viva aquesta llegenda és la interpretació. El treball de les ballarines i els ballarins sobre l'escenari del Tívoli va ser senzillament impecable. Tenen una tècnica tan acurada i una lleugeresa tan natural que fan que els moviments més complexos semblin fets sense cap esforç. Aquest ballet té alguna cosa magètica, un "no sé què" hipnòtic que fa que no puguis treure els ulls de sobre de la representació ni un sol segon.

És una recomanació absoluta i un pla diferent que pot arribar a enganxar a qualsevol, fins i tot a qui no ha vist mai dansa en directe. La bellesa dels moviments combinada amb la música atrapa des del primer minut.

El tancament de la vetllada no va poder ser més càlid: quan va caure el darrer teló, la sala sencera va regalar als artistes una ovació de cinc minuts llargs d'aplaudiments sincers i merescuts. Una nit rodona on la dansa va aconseguir, almenys per unes hores, aturar el temps a Barcelona.