Problemes amb les pantalles: “Les persones se senten culpables, quan són les víctimes de la indústria” - Diari de Barcelona
Detectar una addicció a les pantalles continua sent un repte molt més complex que identificar altres dependències més visibles. Així ho assegura Txus Carilla, coordinador del Centre de Tractament d'Addiccions Comportamentals de Barcelona (CTAC), que destaca que "és molt més fàcil detectar, per acceptació, un alcohòlic que no pas una persona que pot tenir un problema amb les pantalles, els mòbils, les xarxes socials o els videojocs". Entre altres motius, l’ús excessiu de pantalles respon a una qüestió d’accessibilitat: “A diferència d’altres addiccions, tenim el mòbil a la mà cada dia i el seu ús està molt normalitzat. A Espanya la mitjana diària són unes sis hores”, explica Carilla.
Les dades avalen la preocupació dels especialistes. Segons el darrer informe de benestar digital impulsat per UNICEF, el 92,5% dels adolescents estan registrats en almenys una xarxa social i un 75,8% ho estan en tres o més plataformes. Un 20% dels menors assegura que hi passa més de cinc hores diàries durant el cap de setmana. Així, gairebé un 6% presenta un ús problemàtic de les tecnologies. De fet, aquesta xifra augmenta amb l’edat, arribant a un 7,7% en el cas dels estudiants de batxillerat.
Carilla defensa que qualsevol intervenció ha d'anar acompanyada d'alternatives saludables que permetin reconstruir els hàbits de la persona afectada. Segons l'expert, la resposta no pot limitar-se simplement a retirar l'accés als dispositius. "Si nosaltres ens limitem a: 'Et trec el mòbil', queda una intervenció molt pobra", afirma. En aquest sentit, considera imprescindible "incorporar alguna alternativa compensatòria, saludable, adaptativa i positiva" que ajudi a reduir la dependència i a construir un entorn vital més equilibrat.
A més, el coordinador del CTAC adverteix que no s'ha de valorar exclusivament el nombre d'hores d'ús de les pantalles. Factors com el rendiment escolar, l'estat d'ànim, les hores de son, l'aïllament o les relacions interpersonals poden oferir senyals d'alerta més fiables. "La millor prevenció és la que es fa abans que el problema exploti", remarca. També recorda que moltes plataformes i aplicacions estan dissenyades per fomentar l'ús continuat i lamenta que "les persones que acaben venint aquí són les que se senten culpables, quan moltes vegades són les víctimes".
Aquest vídeo forma part del projecte Ocell de Foc, concretament del nucli del districte barceloní de Sant Martí, que té com a objectiu fomentar el benestar emocional dels joves a través de la formació, l’emprenedoria, el foment de les primeres experiències laborals i la implicació i la relació amb la comunitat.
Dins del projecte, el Diari de Barcelona col·labora amb la Fundació Joia i un conjunt d'entitats del districte en la producció i difusió d’una sèrie de vídeos per fomentar la sensibilització i la visibilització dels problemes de salut mental que pateix el jovent.






