El documental Sunu Gaal (El nostre cayuco), òpera prima del director i guionista Josep T. París, competirà a la Secció Oficial de documentals del 28è Festival de Cinema de Màlaga. La pel·lícula, produïda per Karavan Films i Acció Solidària i Logística, amb la participació de l’ICEC i 3Cat, farà la seva estrena mundial el divendres 14 de març a les 21:30h al Centre Cultural Mª Victoria Atencia.

Sunu Gaal (El nostre cayuco) retrata l’origen de tot procés migratori: el moment en què es pren la decisió de marxar de casa, potser per sempre. Un instant ple d'incertesa i esperança que la pel·lícula ens permet viure des d’una perspectiva inèdita a través dels ulls de diferents joves del Senegal.

La migració femenina, molt poc explicada fins ara, és la protagonista d’aquesta cinta que retrata una nova generació de noies que reclama el dret a migrar i a tenir veu pròpia. Ho fa a través de la història de la Marietu, una noia de 18 anys que somia viatjar a Europa, encara que això impliqui arriscar la vida al mar. Juntament amb les seves companyes d'institut, s'ha inscrit en una formació que revela com el racisme, el colonialisme i el feminisme han deixat una empremta profunda en les seves vides.

Sunu Gaal ens acosta també a la mirada de l'Àrfa, un noi de 14 anys que no assisteix a l’escola, sinó que aprèn l’ofici de pescador en un petit cayuco. El documental ens embarca amb els pescadors locals en la seva lluita diària per trobar peixos, enfrontant-se als grans vaixells europeus que esgoten els recursos del seu mar. I del mar, s’endinsa al bosc, on coneixem l’Aliou, un jove que fa apostes esportives en línia amb l’esperança de guanyar prou diners per poder migrar algun dia.

En paraules del director Josep T. París, “per Occident, la migració només comença quan les persones arriben a les seves fronteres, com si no tinguessin passat”. Per això “en una societat cada vegada més amenaçada pels discursos d’odi i el racisme", aquest documental vol oferir una mirada que expliqui el món amb rigor i humanitat. "He volgut construir una pel·lícula teixida de paraules, on els protagonistes parlen, s’interpel·len i discuteixen sense descans, creant un diàleg viu i apassionat", ha afegit el director. 

El projecte va començar fa més de tres anys, amb trobades i recerca de protagonistes al Senegal, i ha acabat amb més de 100 hores de metratge cinematogràfic. Es tracta d’un documental que vol trencar amb els clixés visuals i narratius sobre el continent africà, abandonant les imatges tòpiques i genèriques que només busquen l’exotisme i la tragèdia.

L'any 2024, segons Caminando Fronteras, 10.454 persones van perdre la vida intentant arribar a Espanya. La ruta atlàntica, considerada la més letal del món, es va endur 9.757 vides, incloent-hi 1.538 nens i nenes, convertint la travessia en una de les majors tragèdies humanitàries del nostre temps.

Un director compromès amb les migracions

Josep T. París és un director, guionista de cinema documental i periodista amb una trajectòria dedicada als moviments migratoris i al racisme. El 2024, va guanyar el premi d’investigació Montserrat Roig per un projecte sobre el Centre d’Internament d’Estrangers de Barcelona. En els seus documentals, treballa estretament amb els protagonistes perquè el procés creatiu es comparteixi i reflecteixi les seves vides amb dignitat.

El 2020, va codirigir el reportatge Mama Congo sobre la lluita feminista al R.D. Congo i el 2018 va dirigir Menors lluny de casa sobre l’arribada de menors migrants per TV3. Format com a guionista i dramaturg, ha guanyat diversos premis. Va ser finalista al Premi Frederic Roda amb La família de Silicona i el 2019 va guanyar el premi Ciutat de Manacor amb Piròmans.