Els programes electorals, cara a cara: Què proposa cada partit? - Diari de Barcelona
Els programes electorals són part del repertori clàssic de la campanya: un full de ruta que deixa per escrit les prioritats i propostes de les formacions de cara a les eleccions. El Diari de Barcelona en compara els punts clau per entendre què diu cada partit.
Les eleccions de l’habitatge
Tal com informa l’últim baròmetre del CIS, l’habitatge (55,7%) és la principal preocupació de la ciutadania de cara a aquestes eleccions, seguida de la immigració (20,9%) i la crisi econòmica (20,3%). Per això, és la temàtica amb més desenvolupament específic transversal als programes.
Sobre el paper el Partit Popular aposta per derogar la llei d’habitatge i augmentar l’oferta amb la construcció d’“un milió de domicilis". També busca derogar el decret d’habitatge que la Diputació Permanent del Congrés va aprovar fa uns dies. De fet, promet que es reservaran el decret llei “a situacions verdaderament extraordinàries”.
Vox coincideix en l’eliminació d’aquesta nova legislació, i creu que la solució passa per “la prioritat nacional” i “el control acèrrim de les fronteres” per assegurar “cases per als espanyols”.
D’altra banda, el model proposat pel PSOE es focalitza en habitatge públic. La llista encapçalada per Pedro Sánchez promet destinar l’1% del PIB en aquest àmbit i l’1% de la licitació anual d’obra pública a construir fons d’habitatge protegit. Els socialistes també es comprometen a ampliar la duració dels contractes d’arrendament i prioritzar l’ús residencial a través d’impostos contra l’especulació i els fons voltor.
L'habitatge és la temàtica amb més desenvolupament específic transversal als programes
El Front Ampli obre el programa amb les propostes d’habitatge, i de fet, Colau ha acusat Sánchez de copiar-n’hi moltes. Algunes de les recollides són la construcció d’1,5 milions d’habitatge públic en 12 anys, expropiacions a grans tenidors, la promoció de les cooperatives de cessió d’ús o la creació d’una Agència Estatal d’Habitatge i el Registre Estatal d'Arrendaments per penalitzar infraccions immobiliàries.
Des d’Esquerra Republicana exigeixen dotar la Generalitat de competències per al desplegament d’una llei d’arrendaments urbans. També demanen un increment de l’IVA als pisos turístics i un augment d'aquest impost per aquelles compres d’habitatge no usual.
En aquesta línia, Junts reclama una deducció del 15% a l’IRPF pel lloguer de l’habitatge habitual i una reducció del 10% al 5% de l’IVA per a determinades compres d’habitatge nou. La llista encapçalada per Míriam Nogueras també es compromet ampliar l’aval públic per a l’entrada del primer habitatge dels menors de 35 anys, gestionat des de la Generalitat.
PP i Vox demanen “recuperar Ceuta per als ceutins”
En termes de defensa, el PP i Vox remarquen el compromís amb Ceuta i prometen retornar la ciutat autonòmica a la “normalitat”. En aquest sentit, Vox es compromet a “prohibir les regularitzacions massives” i la deportació d’aquelles persones migrants amb infraccions penals greus o d’aquells “qui vulguin imposar costums, hàbits o cultures alienes”.
En contraposició, el PSOE aposta per la creació d’una Unitat de Suport a la Infància Migrant, especialitzada en la protecció infantil en situacions d’emergència. Pel que fa a seguretat ferroviària, la candidatura de Pedro Sánchez vol impulsar un pacte d’estat i una atenció especialitzada a les víctimes a través de la creació de la figura del Defensor de Víctimes d’Accidents Col·lectius.
A Catalunya, Esquerra Republicana demana transferir les competències integrals en matèria de migració i asil i la creació d’un Consell de Justícia de Catalunya, i també la culminació del traspàs integral de Rodalies. En la mateixa línia, Junts exigeix aquest traspàs a la Generalitat de manera immediata i la gestió des de l’executiu català de les entrades, permisos de residència i també una llei contra la multireincidència a Catalunya.
Pel que fa a seguretat ferroviària el PSOE vol impulsar un pacte d’estat i una atenció especialitzada a les víctimes
El model de les autonomies
Pel que fa al model autonòmic, ERC i Junts tenen la independència de Catalunya com a horitzó a aconseguir. Mentrestant, però, els de Nogueras reclamen un concert econòmic català fora del règim comú i des d’Esquerra es comprometen a impulsar el finançament singular acordat amb el partit socialista. Tanmateix, tots dos partits coincideixen en la condonació efectiva dels més de 17.100 milions d’euros de deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
El PSOE recull part de les receptes d'Esquerra promovent la pluralitat lingüística, acceptar el finançament singular i la condonació del deute del FLA que estén a la resta d'autonomies. Busca l’equilibri, però asseguren que no vol “recentralitzar ni fragmentar” i que l'ampliació de l'autogovern es farà dins el marc constitucional. En canvi, PP és contundent amb la defensa d’una Espanya autonòmica unida, i els d’Abascal proposen, fins i tot, recentralitzar les competències per caminar cap a un Estat unitari.
ERC i Junts demanen la condonació efectiva dels 17.100 milions d'euros de deute del FLA
Llengua, cultura i educació
ERC i Junts tanquen files en la defensa de la immersió lingüística i de l'escola catalana com a eix vertebrador de la cohesió social, considerant la defensa de la llengua catalana com una línia vermella innegociable davant de les sentències judicials i les interferències de l'Estat. Ambdós partits reclamen que el català sigui un requisit obligatori per a tot el personal de l'Administració General de l'Estat, la justícia i els cossos de seguretat a Catalunya, alhora que n'exigeixen l'oficialitat a la Unió Europea, quotes garantides en l'audiovisual i el reconeixement oficial de les seleccions esportives catalanes en competicions internacionals.
En matèria de memòria i patrimoni, coincideixen a reclamar la cessió de la comissaria de Via Laietana per convertir-la en un centre de memòria, el manteniment de les pintures de Sixena al MNAC i l'ampliació de les reparacions a totes les víctimes del franquisme.
Per la seva banda, el PSOE aposta per un model de pluralitat lingüística que reconeix el multilingüisme com un valor de l'Estat, consolidant l'ús de les llengües cooficials a les Corts i a l'atenció de l'Administració central, a més de continuar promovent-ne la seva oficialitat a les institucions europees.
PP i Vox proposen derogar la llei de memòria democràtica
En l'àmbit educatiu, els socialistes centren la seva agenda a enfortir l'escola pública mitjançant l'ampliació de beques, la universalització de l'etapa de 0 a 3 anys, l'aprovació d'un Estatut del Docent i la reducció de les ràtios per aula. Així mateix, defensen fermament la llei de memòria democràtica, donant continuïtat al pla estatal d'exhumacions, la gestió del Banc Estatal d'ADN i la ressignificació del Valle de Cuelgamuros.
En canvi, PP i Vox proposen derogar la llei de memòria democràtica i centralitzar la llengua i la cultura. En l'àmbit educatiu amb una prova d'accés a la Universitat (PAU/EVAU) única a tot l'Estat; i en el lingüístic, blindant per llei l'educació en castellà a tot Espanya i prioritzant-lo com a llengua oficial de treball a les institucions públiques.
En aquest terreny, el programa del PP va un pas més enllà: planteja reformar el reglament del Congrés per eliminar la possibilitat d'usar el català, l'euskera i el gallec en l'activitat parlamentària, i desfer així el canvi que fa uns tres anys que permet fer-los servir als debats. La proposta contrasta amb la posició del candidat del PP per Barcelona, Xavier García Albiol, que ja havia defensat no prohibir les llengües cooficials a la cambra.
Els serveis públics centren el debat
En l'àmbit dels drets socials, Front Ampli, PSOE i Esquerra situen l'atenció a les llars i la sanitat pública com a prioritats compartides, tot i que amb matisos propis. Front Ampli destaca per exemple, la Prestació Universal per Criança de 200€ mensuals per menor, el reconeixement de les «famílies escollides» per a permisos de cura, la gratuïtat del menjador escolar i el blindatge del 8% del PIB per a l'ampliació de la sanitat pública.
Al seu torn, ERC coincideix amb la prestació universal de 200€ per menor adaptada al cost de la vida i l'ampliació de la sanitat pública amb atenció bucodental, visual i psicològica gratuïta, però des del traspàs de recursos a Catalunya.
Per la seva banda, el PSOE aposta per una prestació de criança redistributiva finançada amb grans fortunes, la incorporació de la «unió d'amistat» al Codi civil per a vincles d'afectivitat o convivència i l'extensió de la cartera sanitària amb el Plan Sonríe i el Plan Veo.
Front Ampli, ERC i PSOE prometen estendre la cartera de la sanitat pública
PP, Vox i Junts coincideixen en la prohibició del burca i el niqab a l’espai públic. La proposta no prohibeix el hijab (vel no integral). És la primera vegada que Junts inclou aquest punt al seu programa electoral.
Un punt polèmic dels programes és la intenció de la dreta de revisar i derogar les lleis de gènere. PP assegura que no aborden “els problemes reals” i Vox que ha portat a la proliferació de “denúncies falses”. Tots dos proposen a revisar la llei trans per “garantir el criteri biològic” a les competicions esportives.
Vox també se situa en contra de l’avortament i l'eutanàsia reivindicant “el dret a la vida des de la concepció fins a la mort natural”. El PP també hi passa de puntetes proposant una Llei nacional de cures pal·liatives “amb la finalitat que ningú es vegi empès a l’acceleració de la mort”.
PP, Vox i Junts coincideixen en la prohibició del burca i el niqab a l’espai públic
La jornada laboral i el salari mínim, bastions de l’esquerra
En matèria laboral, tant Front Ampli com el PSOE coincideixen a impulsar la reducció immediata de la jornada legal a les 37,5 hores setmanals sense pèrdua salarial, així com a blindar per llei un salari mínim interprofessional (SMI) equivalent almenys al 60% del salari mitjà i a prohibir explícitament que aquests increments siguin absorbits o compensats per complements salarials. A llarg termini, però Front Ampli aposta per una reducció progressiva cap a les 32 hores setmanals i el PSOE limita la meta fins a les 35 hores setmanals.
Els de Feijóo no mostren cap intenció de blindar l’SMI o reduir la jornada laboral i aposten, en canvi, per l'acceleració de les grans inversions industrials i el turisme.
Els programes dibuixen els potencials i perills de la IA
Junts, ERC, PSOE i front ampli inclouen propostes que vetllen per desplegar el potencial de la intel·ligència artificial fent èmfasi també en els possibles perills. PP i Vox també se sumen al desenvolupament de la IA, i els d’Abascal són els únics que no n’assenyalen els perills.
Mirant al futur, la dreta i l’esquerra coincideixen en la protecció dels menors a les xarxes socials: PSOE i Front Ampli les volen prohibir pels de menys de 16 anys i el PP situa el llindar als 14 anys, amb l'obligació de l’autorització de les famílies pels menors de 16.
La dreta i l’esquerra coincideixen en la protecció dels menors a les xarxes socials
PSOE, Front Ampli i ERC situen la lluita contra el canvi climàtic i la transició ecològica com un eix central en els programes electorals, cada un des de la seva òptica. Entre les mesures destaquen la inversió del 3,5 % del PIB i les tres hores diàries de llum gratuïta de Front Ampli, l'objectiu d'assolir un 81 % d'electricitat renovable el 2030 del PSOE i la gestió pública de les centrals hidroelèctriques d'ERC.
Junts i PP prometen abordar el canvi climàtic vetllant alhora pel benestar empresarial, mentre que Vox és l’únic partit que no reconeix l’emergència climàtica. Els d’Abascal prometen fins i tot desvincular-se de les normatives europees com l’Agenda 30 i el Pacte Verd “que ataquen frontalment la indústria nacional”.






