El Projecte 2025, impulsat per la Heritage Foundation, es va presentar com una estratègia de reforma radical per a una possible administració republicana el 2025. Aquest document consta de més de 800 pàgines, on ofereix un pla per recentralitzar el poder executiu, promovent una agenda social i econòmica de valors conservadors. Segons explica al Diari de Barcelona el politòleg Ricard Hernández, “aquesta fundació té una llarga trajectòria d'influència en administracions republicanes, des de Reagan fins a Trump”. Mònica Clua Losada, politòloga, defineix aquest projecte com “neoliberalisme autoritari i de supremacisme blanc”, destacant la seva visió ideològica de ruptura amb avenços progressistes.

En l’elaboració d’aquest projecte han col·laborat més de 100 organitzacions conservadores. A més a més, també s’inclouen antics col·laboradors de la primera administració de Trump. Tot i això, el president republicà es va distanciar inicialment del Projecte 2025, qualificant algunes de les seves propostes com a "ridícules". Per a Hernández aquest distanciament es tractava d’una estratègia política: “Trump intentava evitar que les propostes més radicals alienessin el votant moderat durant la campanya, però les coincidències amb la seva agenda són evidents”. Per la seva banda, Clua apunta que, malgrat aquest distanciament inicial, “Trump ha integrat figures clau del projecte al seu gabinet, demostrant que hi ha una continuïtat estratègica entre el projecte i les seves prioritats polítiques”.

Centralització del poder executiu

Un dels pilars del projecte és la teoria de “l’executiu unitari”, que busca posar agències independents, com el Departament de Justícia i l’FBI, sota control presidencial i així eliminar els obstacles derivats de la independència d’aquestes. Com explica Clua, aquesta idea sorgeix de l’experiència de Trump durant el seu primer mandat, en què sovint es trobava amb resistència burocràtica a les seves propostes: “La burocràcia als Estats Units, tradicionalment tècnica i apolítica, va actuar com un fre a les seves polítiques”. Per solucionar-ho, el projecte pretén eliminar la independència burocràtica, substituint-la per una estructura políticament afí. El document oficial introdueix el concepte “personnel is policy”, que destaca la importància de comptar amb una administració integrada per personal totalment alineat amb els objectius conservadors.
 
Hernández considera que “aquest model posa en risc el sistema de checks & balances fonamental per a la democràcia nord-americana”, mentre que Clua apunta que aquesta estratègia a curt termini podria beneficiar els republicans, però també podria facilitar el control del partit opositor en futurs mandats. Tot i el seu potencial avantatge inicial per als conservadors, aquesta concentració de poder presenta un risc estructural per al futur democràtic del país, reforçant la figura presidencial per sobre dels mecanismes tradicionals.

Desmantellament de l'estat administratiu

 El desmantellament de l'estat administratiu és un altre pilar clau del Projecte 2025. Aquesta proposta inclou mesures com la supressió del Departament d’Educació, amb l’objectiu de descentralitzar les polítiques públiques i transferir el control als estats i les famílies. Aquesta mesura busca facilitar polítiques locals més conservadores, inclosa la privatització educativa.

Clua assenyala que aquesta descentralització forma part d’una estratègia més gran per consolidar el control republicà als estats: “Eliminar el poder federal permetria als republicans implementar les seves polítiques en nivells on tenen majoria”. Hernández adverteix que “això podria desarticular polítiques federals essencials, amb greus conseqüències per a sectors com l’educació pública i la igualtat d’oportunitats”. Aquesta estratègia, segons l’expert, podria augmentar les desigualtats regionals, deixant les comunitats més vulnerables sense recursos educatius adequats.
Els promotors del projecte també defensen una visió més gran de reducció del poder federal en altres sectors, afavorint una societat on els estats prenguin les decisions de manera independent. Tot i això, aquesta fragmentació podria debilitar encara més la cohesió social.

Propostes socials conservadores

Aquest projecte suposaria un profund impacte en la societat estatunidenca, unint elements relacionats amb migració, drets humans i diversitat en un pla que podria transformar no només la política, sinó també el teixit social dels Estats Units. En matèria de migració el projecte inclou polítiques dràstiques com la creació de camps de detenció. També contempla l’eliminació de mecanismes que protegien grups vulnerables, com el programa DACA, el qual es va crear durant l’administració d’Obama, i protegia els anomenats Dreamers, joves indocumentats que havien crescut als EUA sense connexió amb els seus països d’origen, oferint-los protecció contra la deportació i permisos de treball.

Clua alerta: “Aquestes mesures podrien deshumanitzar milers de persones, especialment aquelles amb situacions familiars mixtes, on alguns membres tenen ciutadania i altres no”. Això no només destrueix famílies, sinó que també legitima una narrativa que fomenta el rebuig a comunitats immigrants establertes. A més, aquestes polítiques tindrien un impacte devastador en la cohesió social, creant divisions racialitzades que perpetuen el discurs de "nosaltres contra ells". Aquesta retòrica, com subratlla Clua, reforça la idea d’un “supremacisme blanc inherent al projecte”.
 
Paral·lelament, les restriccions als drets reproductius i a l’accés a tractaments hormonals representen un atac directe a les dones i les persones LGBTQ+, per Clua. La proposta de retirar del mercat medicaments avortius, com la mifepristona, i d’impedir-ne l’enviament per correu entre estats. Clua subratlla que aquesta proposta es basa en una llei del segle XIX, el Comstock Act, que “es va crear per censurar materials considerats obscens i ara s’està reinterpretant per limitar els drets reproductius”.

No només limita les opcions de les dones per exercir els seus drets reproductius, sinó que també infringeix sobre la seva privacitat i llibertat personal. “Aquesta perspectiva es veu agreujada per les mesures que restringirien l’accés a teràpies hormonals, tant per a dones cisgènere com per a persones trans, posant en risc la salut de milions de ciutadanes”, remarca Clua. Aquestes polítiques tenen com a objectiu central la imposició de valors tradicionals basats en una visió bíblica de la família, les quals es complementen amb la intenció de suprimir programes de diversitat i inclusió, cosa que dificultaria encara més l’accés a l’educació i al mercat laboral per a col·lectius minoritaris.

Polítiques econòmiques i climàtiques

En l’àmbit econòmic, el projecte aposta per un retorn a polítiques neoliberals, incloent-hi la reducció d’impostos i una major explotació de recursos naturals com el petroli i el gas. S’alinea amb les polítiques de Reagan, un president que també va suposar una ruptura amb el passat. Clua assenyala que Trump representa una expansió d’aquest model cap al “neoliberalisme autoritari”. 

A escala climàtica, el projecte ignora la transició energètica. És més, segons un article de la BBC, aquest proposa augmentar la producció de petroli i gas natural mentre es redueix el finançament federal destinat a la investigació en energies renovables. Aquesta estratègia també inclou desmantellar les regulacions mediambientals amb l’objectiu de fomentar el creixement econòmic. La BBC destaca que aquestes mesures podrien provocar un retrocés significatiu en els compromisos globals per combatre el canvi climàtic.

Influència internacional 

Com comenta Clua, la influència de la Heritage Foundation s’ha estès més enllà dels EUA, exercint un impacte significatiu en governs conservadors d’altres països, com la Gran Bretanya sota Margaret Thatcher. Aquest patró de col·laboració amb líders conservadors a escala internacional planteja la possibilitat que el Projecte 2025 serveixi de model per a moviments polítics similars a Europa, “especialment en àmbits com la migració, la identitat cultural i la seguretat”, assevera Clua.

Això mostra com el conservadorisme nord-americà actua com a referent per a la dreta global, fent ressò de temàtiques com la seguretat fronterera i la lluita contra el que qualifiquen d'ideologia “woke”. Clua conclou que aquesta interconnexió ideològica “podria consolidar un front conservador transnacional”, redefinint l’escenari polític en les democràcies occidentals.