Dotze de febrer del 2012. Sheldon Adelson, magnat multimilionari de Las Vegas, surt del Palau de la Generalitat després reunir-se amb el president Artur Mas. S'ha especulat sobre una inversió mil-milionària. Després de dues hores no s'ha arribat a cap acord concret, i sembla qüestió de temps que el senyor Adelson, qui té al cap un macrocomplex d'oci i joc a Europa, provi sort a Madrid. Allà no hi hauria tants problemes amb la potencial vulneració de drets laborals i regulacions europees, i el projecte original es traslladaria, eventualment, a Alcorcón.

Pel que fa a Catalunya, l'ara conegut com a 'Eurovegas' va deixar un buit al govern dels convergents, que va posar a funcionar la maquinària institucional per substituir el projecte amb un de dimensions similars. En qüestió d'uns mesos es va arribar a un acord amb el grup d'inversió immobiliària Veremonte, amb què es va considerar la compra d'uns terrenys adjacents a Port Aventura, propietat de La Caixa. La macroconstrucció d'hotels i casinos rebria el nom de 'BCN World', disposaria de 12.000 habitacions a sis parcs temàtics multiequipats, amb la previsió d'uns 10 milions de turistes anuals.

D'aleshores ençà el Camp de Tarragona esdevindria l'epicentre d'un espectacle esperpèntic i, aparentment, interminable. En aquesta ocasió, les dificultats que van truncar les previsions originals van tenir a veure amb la sortida del grup immobiliari Veremonte, que va desentendre-se'n mesos abans de desaparèixer com a entitat. Enrique Bañuelos, responsable de la firma, va haver de declarar la bancarrota com anys abans ho havia fet amb 'Astroc', deixant sense inversors el polèmic projecte.

Una dèria convergent

Amb Carles Puigdemont ja investit com a president de la Generalitat, 'BCN World' va revisar-se per tal de vendre's a potencials inversors. Es va dur a terme un estudi de la mà de la Universitat Rovira i Virgili per avaluar la viabilitat del projecte inicial. Les retallades que es durien a terme reduirien les pretensions de l'Eurovegas original fins a gairebé la meitat, amb 3 complexos turístics i una previsió d'entre 3 i 5 milions de turistes anuals. A més a més, la inversió i creació de llocs de treball contemplats en primera instància es van reduir fins a la meitat. El producte final es va reanomenar 'Centre Recreatiu Turístic' sota les sigles CRT, i en qüestió d'un any va sorgir com a inversor el grup multinacional Hard Rock, que presentaria el seu projecte definitiu: Hard Rock Entertainment World.

Pere Segura, alcalde de Vila-seca, assegura que el projecte és beneficiós pel territori, fent èmfasi en els 10.000 llocs de treball promesos amb el projecte. Destaca igualment el model de dotze mesos, preferible al model de temporada de Portaventura, que causa tres mesos d'atur. Segura afegeix que el projecte és beneficiós perquè a part dels llocs de treball directes, crearà llocs de feina indirectes i beneficiarà els negocis dels pobles veïns, ja que la gent sortirà del recinte a fer turisme per la zona. Aquesta visió, però, xoca amb les veus contràries al complex d'oci i joc. Eloi Redon, portaveu de l'associació 'Aturem el Hard Rock', lamenta que alhora que els turistes han augmentat "de 2 a 5 milions en deu anys el poder adquisitiu s'hagi reduit un 3% i que els municipis turístics siguin els més pobres de la Costa Daurada". Salou és el cinquè municipi amb més places d'allotjament turístic de tot l'estat espanyol i el primer en percentatge de presència del turisme. El model present al Camp de Tarragona comporta assumir certs riscos en l'àmbit social i de territori que, més enllà dels resultats macroeconòmics, no garanteix necessàriament una millora en la qualitat de vida dels seus habitants.

Desenvolupament "sostenible"

Una qüestió igualment preocupant entorn del projecte és el seu impacte mediambiental. En aquest aspecte, Pere Segura se centra en les mesures correctores, com la del connector biològic o la millora de la permeabilitat i el transport de fauna de la C-31, amb voluntat de fer una connexió cap al sud de la xarxa natura 2000. "És un projecte que, al contrari del que la gent es pensa, té en compte el medi ambient", afirma. Tot i això, l'activista Sara Ribes explica que el desenvolupament sostenible no existeix amb aquest tipus de model de projecte, i que "les dades sobre la perjudicació del medi ambient hi són, és ciència i no es pot negar encara que hi hagi gent que no ho vulgui veure".

Aigua per al Hard Rock, però no per als habitants de Tarragona

Teresa Jordà, exconsellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ha afirmat, aquest passat mes de juny, que el projecte Hard Rock utilitzarà 1.086.000 metres cúbics d'aigua anuals. Un estadi de futbol estàndard té capacitat per 7.000-10.000 metres cúbics, per tant, l'ús d'aigua que es farà servir cada any al macrocasino equival a 100-143 estadis de futbol. Catalunya es troba en un estat de sequera que ha provocat que diferents municipis apliquin mesures a causa de la declaració d'alerta per sequera hidrològica, com és el cas de Tarragona: l'ús de l'aigua en activitats ramaderes es redueix un 10%, i el reg agrícola un 25%. També s'apliquen restriccions als habitants de Tarragona, com la prohibició de l'ús de dutxes i rentapeus a la platja o la prohibició del reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular de 8 h a 20 h, entre d'altres.

Sara Ribes afirma: "els que patirem les conseqüències de la sequera serem els ciutadans de carrer, no el Hard Rock". Pere Segura explica que "tot i que les xifres sobre la quantitat d'aigua semblen exagerades, no ho són tan comparades amb les que gasten els canals de regadiu". Aquesta és una resposta similar a la de Roger Montañola, candidat de PdeCat a les eleccions del 23-J, en una roda de premsa organitzada per ACN. Des del Diari de Barcelona li vam preguntar si estava a favor del projecte Hard Rock tenint en compte l'aigua que requereix, fent èmfasi en la piscina. La seva resposta va ser: "Una piscina no acabarà amb el canvi climàtic", i va explicar que a Lagos (Nigèria) els nens beuen aigua amb bosses de plàstic que després tiren a terra, i "això també contamina perquè el canvi climàtic és global".

Ningú recorda "La Gran Explosió"?

S'ha posat en dubte la localització del Hard Rock a causa de la indústria petroquímica que es troba just al costat, i el perill que podria comportar en cas d'accident. El 14 de gener de 2020, va haver-hi una explosió a l'empresa IQOSE. Van morir tres persones: dos treballadors i un home que era a a casa seva quan una planxa d'acer va sortir disparada 2,5km i va impactar contra el seu habitatge al barri de Torreforta a Tarragona. El periodista Rafa Marrasé, coautor del llibre La Gran Explosió explica en una entrevista per 20minutos que el projecte Hard Rock està a una distància equivalent o menor del lloc on va morir l'home de Torreforta, i afegeix: "no només no hem après res, sinó que estem posant més recintes turístics al costat d'empreses amb riscos potencialment elevats".

La polèmica de la ludopatia: és un perill?

La setmana passada, Manel Balcells, conseller de Salut va fer unes declaracions a Catalunya Ràdio que van fer esclatar de nou la polèmica sobre el projecte Hard Rock, en aquest cas, parlant sobre la ludopatia: "el joc és un problema gran, des del punt de vista de salut només podem posicionar-nos en contra". A més, confessa que "el tema de Hard Rock va ser una imposició per als pressupostos". Aquestes declaracions arriben la mateixa setmana que Barcelona ha anunciat que acollirà la fira més gran del món de casinos i apostes a partir de 2025. Es preveu que el macroprojecte sigui el setè casino més gran del món, i diferents associacions ja fa temps que alerten sobre el perill que el joc comporta per la salut. Tot i això, Pere Segura afirma que "el tema de ludopatia és hipocresia absoluta", i afegeix que "als bars de Vila-seca i Salou també hi ha màquines i ningú no diu res. El joc és només un 15% del projecte, també hi haurà concerts, actuacions, etc.". Sobre el perill del joc, l'alcalde explica: "he anat de creuer amb nens i he passat per casinos sense problema".