D'entre tot el sector o col·lectiu feminista existeixen diversos pensaments sobre la prostitució. Les feministes abolicionistes estan en contra de considerar-la com una professió, ja que creuen que menysprea la dona o inclús que "és una escola de desigualtat humana que reforça enormement la idea que les dones són cossos, objectes o coses, que estan al servei del plaer dels homes que vulguin disposar d'elles". Segons ho apunta Ana de Miguel, actual dirigent del curs de "Historia de Teoría Feminista" de l'Institut d'Investigacions Feministes de la Complutense de Madrid, en un article de El País.

Tanmateix, d'altres no aspiren a posar fi a la prostitució, ni tan sols "regular-la", sinó que demanen llibertat, dret laboral, dret a cotitzar i assegurar-se d'una jubilació digna i suficient per viure. Moltes dones creuen que la prostitució és un dels grans factors pels quals no avancem com a societat feminista, lliure i revolucionària, però una gran part del col·lectiu opta pel treball sexual considerant-lo així, una opció legítima en el qual es necessiten drets i l'eliminació de les sancions penals de tot exercici de prostitució.

El passat dijous es van reunir a la plaça de Salvador Seguí del barri del Raval, Georgina Orellano, Janet i Itzíar Ziga, tres feministes a favor dels drets laborals de les treballadores sexuals.

Georgina Orellano, prostituta de carrer, feminista, activista pels drets de les treballadores sexuals i secretaria del sindicat d'AMMAR, es defineix com "puta feminista i peronista". Busca la despenalització del treball sexual, s'oposa als abusos de poder policial contra les treballadores sexuals i a més creu que les feministes trans-excloents i abolicionistes no poden formar part del moviment feminista, ja que en el moment que hi ha una "exclusió", l'essència del feminisme es perd, el feminisme ha de cercar la igualtat, no ha de ser una lluita entre persones.

Orellano es va presentar al Raval per a representar les dones del barri i a "Putas Libertarias" i "Putes Indignades", dues associacions que tenen com a portaveus a Janet i Aura, dues prostitutes del mateix barri. S'oposen a qualsevol moviment capitalista, patriarcal i colonial, que consideren que són tres factors protagonistes a Europa. A més, demanen que no s'observi les prostitutes com a "pobretes" o com a "víctimes", sinó com a participants i integrants de la classe obrera, ja que treballen igual que altres per a mantenir una família, alimentar-la i conservar un habitatge per a poder viure.

També, Orellano va visitar la capital catalana per donar veu al reconeixement de la prostitució com una feina com qualsevol altra i deixar clar que el feixisme, el racisme i el capitalisme són el gran desencert de tota la societat europea. Durant la xerrada, també va assistir Itzíar Ziga, activista feminista i periodista basca, que es considera a ella mateixa com a "aliada" dels moviments que van a favor de les treballadores sexuals i d'exercir la prostitució de manera lliure i legalitzada.

Les treballadores sexuals prenen el carrer

Vam arribar quinze minuts abans que comencés l'acte, i les cadires de plàstic es van omplir de mica en mica de dones de totes les edats, vestides de moltes maneres diferents. Georgina era asseguda a primera fila, saludant i donant la benvinguda a velles amistats.

Hi havia un petit escenari amb una gran bandera vermella al darrere on es veia escrit en negre i en majúscules la paraula "puta". A la seva esquerra, una modesta parada de llibres de Puta Feminista. Historias de una trabajadora sexual, escrit per Orellanos i a càrrec de l'editorial Virus. La gent se sentia còmode: els que venien llibres xerraven i fumaven, i la gent que anava arribant bevia cervesa de llauna amb coneguts. 

Venda del llibre "Puta Feminista" de Orellano

El parlament no va començar fins a dos quarts de nou, i es van disculpar amb: "no som Alemanya, així que no passa res si no comencem aviat". Janet, portaveu de Putas Libertarias del Raval, va deixar clara la seva posició des del principi, que es poden resumir amb unes declaracions que va fer per Catalunya Plural l'any 2021: "Som antisistema, antiracistes i antifeixistes, i no volem pertànyer a un sistema capitalista, patriarcal i colonial, que és l'eix de la pobresa estructural en què vivim. Nosaltres no som víctimes, som classe obrera i, igual que qualsevol persona, treballem per sostre i menjar".

Janet: “Governi qui governi, som ingovernables”

Janet portava una samarreta en la qual es podia llegir: "Barrio Chino canalla y rebelde", i va explicar com els polítics canvien els noms dels barris i els carrers per oblidar la seva essència original. La treballadora sexual va explicar que "el Regne d'Espanya" està expulsant dels barris les prostitutes, els manters i la diversitat, una expulsió que s'assimila a la de 1942.

La portaveu va deixar clara la seva posició antifeixista criticant el govern i criticant que es culpi a la classe obrera de l'èxit de la ultradreta. "Els polítics conviuen amb els feixistes a la cambra, comparteixen el seu mateix oxigen i no fan res. Ara, si puja la ultradreta serà perquè els hem votat. Conviuen amb feixistes i ens diuen com lluitar contra el feixisme?". Va denunciar que "les feministes blanques del poder" les infantilitzen i diuen a les treballadores sexuals com viure la seva vida. Per argumentar-ho, va explicar que cap treball és digne, que cap treball mereix que dediquem quaranta anys de la nostra vida, sacrificant el nostre cos i les nostres emocions per aconseguir una pensió. "Les persones que treballen en una fàbrica o netejant, sacrifiquen el seu cos també. No és diferent del que fem nosaltres".

També va exposar que "no utilitzaran les eines del govern per derrocar-lo, i va criticar la UGT, la CNT, i CCOO. Per tancar la seva part, va afirmar: "Governi qui governi, som ingovernables. Encara que faci calor, mai va malament una mica de gasolina per cremar el sistema patriarcal".

Itziar: “Si m’han de violar, almenys aniré vestida com em doni la gana”

Itziar Ziga va destacar el costat més reivindicatiu del sector: "Les putes anem de la cantonada al sindicat, del sindicat tornem a la cantonada, i després cap a casa". Va parlar sobre la presència policial als barris i sobre com ha perjudicat l'Ordenança de Civisme a les prostitutes amb humiliació, degradació i control constant. La comunicadora parla sobre la creença que un barri digne equival a un barri sense prostitutes, i afirma que els privilegiats que defensen aquesta idea són els qui exploten la classe treballadora. Ziga va acabar explicant que sempre ha vestit com ha volgut. No pensa modificar la seva manera de funcionar per evitar la violència patriarcal: "Em deien que no ensenyés carn perquè em violarien, però cada dia violen noies i dones en portals sense importar la roba que duien. Si m'han de violar, almenys aniré vestida com em dona la gana".

Georgina: “sota el capitalisme, no hi ha cap feina digne”

Finalment, va arribar el torn de la gran convidada: Georgina Orellano. Primer de tot, va fer referència al seu llibre Puta feminista. Historias de una trabajadora sexual: "No el vaig escriure perquè fos un best-seller, el vaig escriure perquè fos una eina política".

El seu discurs es va centrar en les abolicionistes, a les quals va anomenar "feixistes". Va criticar el feminisme blanc institucional, i va explicar que en comptes d'ajudar a les treballadores sexuals amb la regulació i l'abolició, les estan perjudicant. "No hi ha ningú amb potestat de dir qui és treballadora digna. No volem que l'estat ens digui on, quan ni com fer la nostra feina", va explicar. A més, va afegir que: "quan l'estat regula, es genera un control de l'espai públic sobre les treballadores sexuals. Això genera l'expulsió de treballadores es crea un nou estigma. Ens consideren subjectes de perillositat".

L'estigma es veu reflectit als barris. Va explicar: "Els del barri no ens consideren iguals: 'La puta no és veïna, la puta és puta'. Doncs aquestes putes van al mateix supermercat que tu, i van al mateix bar i prenen la mateixa cervesa que tu. Potser serem putes veïnes, però feixistes mai. I acostumeu-vos, que no marxarem dels barris".

A més, relata com les treballadores sexuals estan esgotades d'explicar que són molt més que prostitutes, i torna a la narrativa sobre la feina que ha introduït Janet: "Digueu-me una sola feina en la qual no hagis d'involucrar el teu cos ni les teves emocions. Sota el capitalisme, no hi ha cap feina digna".

Segons Orellano la manera d'ajudar a les prostitutes és a través del sindicalisme i de les aliances: han de ser elles qui alcin la seva pròpia veu. "Quan ens agermanem, ens adonem que no estem soles, que el que li passa a una, ens passa a totes. Quan posen a una a la presó, anem totes a treure-la. Quan a una la volen fer fora de casa, anem totes a defensar-la"

El missatge final que va deixar l'escriptora va ser que les prostitutes no demanen "ajudes", demanen solidaritat. Va demanar a les dones d'altres classes, races i sectors que no "passin" d'elles quan acabi aquesta onada feminista. "No som una moda, som un subjecte polític".