Al Si pogués parlar d’avui rebem la visita del cendrer d’un bar, l’amic incondicional dels fumadors, amb qui es desfoga la gent quan està trista o l’oient de totes les converses. Amb les noves restriccions per la covid-19 s’ha sentit marginat i desplaçat, està ple de pols o li donen altres usos. 

Bon dia senyor cendrer

Bon dia periolista 

Periolista?

Sí, em fa gràcia que em facis una entrevista amb jo a sota la teva mà, se't nota el teu costum d'escriure articles queixant-te de la societat amb paraules que ningú entén mentre fumes un cigar i et fas la interessant en una terrassa. És una entrevista, he d'estar al teu davant.

Tens tota la raó, quina vergonya. El mal costum...

No et preocupis, t'entenc, segur que em voldries utilitzar. Una putada això de no poder fumar al carrer o a les terrasses. Un cafè o un suquet. Un croissant o unes braves. Una birra i unes olivetes. Sembla impossible sense un cigar. Molt bé, els metges han advertit que fumar i expulsar fum del tabac, o altres dispositius, augmenta les partícules de saliva i és més fàcil que es propagui el virus. Però estic cansat que em demanin i no em treguin de l'armari o em donin altres usos, jo sóc un cendrer!

Què vols dir amb altres usos?

Doncs que m'estic cansant de no fer honor al meu nom, cendr-er, no costa gaire, ve de cendra. És tan difícil? Ara mateix, com que no es pot fumar em fiquen de tot menys cendra. Prou de posar-me els pinyols de les olives, clips, monedes o fer com si fos una simple pongo.

Una mica exquisit, no t'agraden els canvis.

No és que sigui exquisit, però si em volen donar una altra utilitat que canviïn el meu nom i llestos.

A més, ara la gent fuma molt menys. 

Cert. Fa molts anys em fumava inclús el Popeye, anaves al metge i et mirava la tos amb el cigar sobre meu i el paquet de Ducados sobre la taula. Fumar era com passar a l'edat adulta. A partir dels anys 90 la legislació antitabac va començar a reduir el meu vincle d'aliats. Ara, amb l'estúpid covid diuen que podria ser còmplice d'infectar de coronavirus. Fer aquestes acusacions és un delicte de calúmnia.

Per què a tu t'agrada que et cremin a sobre?

A veure és una mica dolorós, em claven la seva cendra, esclafen el cigar contra mi i em fan xines constantment. Una tortura en tota regla. Però no sé, al principi no m'agradava, gens ni mica, anava al metge i em queixava i l'única solució que em donaven és que els meus amos em fiquessin aigua. Però no donava bons resultats, a la gent li agrada esclafar-me allà i deixar anar les seves penes i ràbies. Ara, a mi també m'agrada, de fet aquest patiment m'encanta i fa que em senti estimat i valorat.

Això té tots els números de què t'agradi sadomasoquisme. 

Quina mania en ficar noms a tots aquests humans. Diga-ho com vulguis. Jo només sé que era feliç i ara m'ho han tret. 

Què és el que més t'agradava?

Quan algú es desfogava amb mi. Una persona, després d'una ruptura quan arribava a fumar dos paquets al dia, o més, i es passava el dia davant meu explicant les seves penes a un amic al bar de la cantonada o sol, explicant-me-les a mi, que molts cops sóc molt millor que un amic perquè a vegades val més no dir res i només escoltar. Al final, tots els problemes cauen en un cendrer i en un bar hi ha molta vida. Per exemple, jo vaig ser el cendrer de la taula on Messi va firmar amb el Barça amb aquell tovalló. M'agradaria ser-hi també quan rescindeixi finalment el seu contracte.

Això és un punt fort dels cendrers.

Ep, no de tots els cendrers, ho és pels de bar, com jo. Ser un cendrer municipal, d'aquells que allargats que estan al carrer és una merda. La gent no t'explica coses, no es fiquen a parlar al teu costat, només passen de passada, et mulles amb la pluja, et fan servir com una paperera, però no ara, sempre, i se't caguen coloms. Tot i això, aquests no fan massa feina i cobren molt i molt bé. Al cap i a la fi, són cendrers funcionaris, i ja sabem com va aquest món...

No hi pensava que hi havia diferents tipus de cendrers, jo us ficava tots al mateix sac.

Sí, som una família molt gran. Després hi ha aquests de disseny que intenten ser tan bonics que no poden ni aguantar el tabac. Pobres.

Tu no estàs oi en contra el tabac?

Jo potser no seria fumador i m'han sentenciat a conviure amb ells de per vida. Ara ja estic acostumat, és la meva feina i m'encanta. Potser si l'estat no cobrés una dinerada d'impostos del tabac, no fumaria ningú i seria un aguanta papers, ja des del principi. Però ni que hi hagi aquesta restricció no crec que s'acabi fumar, sincerament, jo crec que sóc imprescindible. Si no, mira't la cara amb què em mires, tens moltes ganes de devorar-me. No podreu aguantar molt així.