El PSC guanyaria les eleccions al Parlament amb entre 36 i 38 escons, un resultat lleugerament inferior als 42 del 12-M, segons el primer baròmetre de l'any del Centre d'Estudis d'Opinió, presentat aquest dijous. L'estudi també remarca que l'accés a l'habitatge torna a ser el principal problema percebut pel 28 % dels catalans, i que els partidaris del sí a la independència pugen sis punts fins al 45 %, el màxim en sis anys.

Respecte a les eleccions catalanes, Esquerra aniria a l'alça i es faria amb el segon lloc (24-26), mentre que Aliança Catalana es dispararia fins als 23-25 diputats, una tendència que superaria fins i tot l'anterior enquesta.

Això aniria en detriment de Junts, que es desplomaria gairebé vint diputats (16-18) i perdria pràcticament la meitat dels vots obtinguts fa dos anys. El baròmetre reflecteix també un empat entre Vox i el PP, amb 12-13 representants cadascun, mentre que els comuns perdrien entre un i dos escons fins als 4-5, els mateixos que aconseguiria la CUP.

Respecte a l'últim baròmetre, publicat el novembre passat, el PSC ha anat lleugerament a la baixa, caient dos diputats, amb una estimació de vot del 23-25 % i una lleugera fuga de votants cap a ERC. Mentrestant, els republicans continuarien una dinàmica alcista —en l'última enquesta, se'ls atorgaven 22-23— i arribarien a percentatges d'entre el 17 i el 19 %. De la mateixa manera, Aliança, que ara té dos escons, ja veia disparades les seves expectatives fa mig any (19-20), i ara continua la seva escalada fins al 14-16 % dels sufragis. La tendència és inversament proporcional a la de Junts, que torna a davallar en una enquesta més, dels 19-20 de l'última als 16-18 d'ara.

El 28 % de votants de Junts marxarien a Aliança

De fet, els de Sílvia Orriols guanyarien aproximadament deu punts percentuals respecte a les eleccions del 12-M, més o menys la mateixa proporció que cau Junts, que ara es quedaria amb l'11-13 % dels suports. Els de Carles Puigdemont veurien com només la meitat dels qui els van fer costat fa dos anys els continuarien votant, mentre que el 28 % marxarien a Aliança. Això demostraria la caiguda "estructural" de la formació, en paraules del director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, durant la presentació de la projecció. A més, també ha destacat la "diversificació" de l'origen dels votants d'AC, ja que el 23 % dels simpatitzants de Vox del 2024 ara canviarien i apostarien per Orriols.

De fet, el partit d'Ignacio Garriga veu les seves expectatives "estancades", segons Rodríguez Teruel, baixant un escó respecte a l'anterior baròmetre i assolint el 9-11 % dels sufragis. El sorpasso al PP ja no és tan probable com a l'enquesta prèvia, ja que els d'Alejandro Fernández clavarien el mateix percentatge de vot i d'escons. Un de cada deu votants populars anirien a Vox, i un 8 % a AC.

D'altra banda, els comuns farien un pas enrere i dels sis escons actuals, que també els donava l'enquesta de novembre del 2025, passarien als 4-5 actuals (4-6 % de vots), amb una fuga notable cap a ERC. La CUP continuaria amb els resultats signats fa dos anys i aconseguiria entre 4 i 5 representants, amb el 4-6 % dels suports.

Orriols, segona candidata preferida per a la presidència de la Generalitat

Pel que fa a la preferència com a president de la Generalitat, Salvador Illa continuaria liderant el rànquing amb el 18 % dels suports, però per primera vegada, Sílvia Orriols se situaria en segon lloc (8 %). Gabriel Rufián pujaria fins al tercer lloc (7 %), mentre que Oriol Junqueras se situaria quart (5 %). Al seu torn, Carles Puigdemont cauria del 8 % de l'últim baròmetre al 5 % actual.

Pel que fa a la valoració de líders, tots suspenen, amb Salvador Illa i Oriol Junqueras en primer lloc amb una nota de 4,8 sobre 10. Jéssica Albiach, dels comuns, seria tercera (4,4), per davant de la cupaire Pilar Castillejo (3,9), Sílvia Orriols (3,8) i Carles Puigdemont (3,5). Tanquen el rànquing Alejandro Fernández (2,7) i Ignacio Garriga (1,8).

L'estat propi, model de relació entre Catalunya i Espanya preferit després de tres anys

La diferència entre els partidaris del "no" i del "sí" a la independència s'estreny. Els contraris a la plena sobirania fa set anys que són majoria, però ara cauen dos punts fins al 51 %, mentre que els favorables pugen sis punts fins al 45 %, segons el nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), publicat aquest dijous. L'independentisme arriba així al seu nivell més alt de suport en sis anys. En la mateixa línia, preguntats pel model de relació preferit entre Catalunya i Espanya, el 36 % aposta per l'estat independent, el nivell més alt en set anys. Aquesta opció torna a ser la líder per primera vegada des del 2023. Els partidaris de continuar sent una comunitat autònoma cauen fins al 30 % i l'Espanya federal continua al 22 %.

En la disjuntiva binària sobre la independència, el 45 % dels enquestats aposta pel "sí", un canvi de tendència, ja que es tracta de sis punts més que la tardor passada i el valor més alt des del 2020. Al seu torn, el "no" baixa del 53 % al 51 %, així que continua sent l'opció preferent de la ciutadania, però en el seu mínim nivell en més de dos anys.

L'accés a l'habitatge, gairebé dos anys com a principal problema percebut pels catalans

El poder accedir a un habitatge torna a ser el principal problema percebut pels catalans. Ho és al 28 % dels ciutadans, tres punts menys que en l'anterior enquesta, però en qualsevol cas molt lluny dels altres principals neguits, la immigració i la inseguretat ciutadana, amb un 10 % cadascun. L'habitatge ja acumula gairebé dos anys com a principal problema dels catalans. D'altra banda, també segons el baròmetre, dos de cada tres ciutadans no donen massa o gens d'importància a l'opinió del papa Lleó XIV. Amb tot, el 59 % dels enquestats fan una valoració positiva del pontífex. L'enquesta es va fer del 21 de maig al 25 de juny a 2.000 persones.

L'habitatge va sorgir com a principal preocupació dels ciutadans el 2024, i des de llavors ho continua sent, liderant el rànquing per al 31 % dels enquestats la tardor passada, i baixant al 28 % en l'últim baròmetre. Ho és per als votants de la majoria de partits, en especial, per als simpatitzants de la CUP (62 %) i els dels comuns (53 %). Amb tot, Vox i Aliança Catalana tenen la immigració com a principal neguit i el PP, la inseguretat ciutadana. L'habitatge se situa en primer lloc en totes les franges d'edat, sobretot per als joves de 25 a 34 anys (48 %) i per als de 18 a 24 anys (35 %). El tema és també el que genera més interès quan surt als mitjans, per davant de l'economia o la seguretat ciutadana.

Guifré Jordan (text) / Pau Cortina (visualitzacions)