Llaç groc, cartells amunt i la Cançó dels indignats. L’escena es repeteix cada vespre al Raval de Montserrat de Terrassa des de fa gairebé nou anys. A dos quarts de vuit, davant de l’ajuntament, els participants dels Cants de Llibertat mantenen una convocatòria que va començar el 14 de novembre del 2017 per reclamar la llibertat dels empresonats i el retorn dels exiliats del Procés. Aquest dimecres, Lluís Puig ha tornat a la seva ciutat per participar en la cantada i agrair-los personalment la perseverança.

Els primers a rebre l’exconseller han estat els seus companys de Junts, amb qui s’ha retrobat en arribar a peu al Raval. Des d’allà, s’ha obert pas cap a l’ajuntament entre estelades, crits de benvinguda i reivindicacions d’independència que recordaven les mobilitzacions del procés. Davant del consistori l’esperaven els familiars. Després de retrobar-s’hi, Puig s’ha aturat a mirar la plaça plena de gent, amb els ulls entelats.

 Puig es retroba amb els seus familiars davant de l'Ajuntament de Terrassa. (Aina Piñeiro)

"Catalunya 2, estat espanyol 0"

Davant dels assistents, Puig ha reclamat mantenir la mobilització fins que l’amnistia arribi a tots els encausats. “Fins que això no acabi, no podem afluixar. Hem d’estar tots amnistiats”, ha afirmat. El retorn, ha defensat, "és una victòria davant d’una judicatura que ha acusat de voler “fer política sense presentar-se a les urnes”. Ho ha expressat amb un marcador: “Avui és Catalunya 2, estat espanyol 0”.

L’exconseller ha tornat a creuar la frontera aquest dimecres, després de gairebé nou anys vivint a l’exili. Ho ha fet l’endemà que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ratifiqués l’aixecament de les ordres de detenció contra ell, Carles Puigdemont i Toni Comín. El magistrat va rebutjar el recurs de Vox contra la resolució del 6 d’octubre, adoptada arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’aplicació de l’amnistia a la malversació. La retirada de les ordres permet el retorn, però la sala penal del Suprem encara ha de resoldre l’extinció definitiva de la responsabilitat penal.

A Terrassa l’han acompanyat el secretari general de Junts, Jordi Turull; el president del Parlament, Josep Rull; els vicepresidents del partit Miriam Nogueras, Antoni Castellà, Mònica Sales i Josep Rius; el portaveu parlamentari, Salvador Vergés, i l’exconseller Joaquim Forn. Puig els ha agraït el suport durant aquests anys: “Mai no m’han deixat sol”.

Nou anys a peu de canó

“És un retrobament”, deia poc abans de l’acte Albert Grau, un dels organitzadors dels Cants de Llibertat. Durant l’exili, havien mantingut el contacte amb Puig i organitzat autocars per visitar-lo a la Catalunya Nord. Poder rebre’l a Terrassa era “una gran alegria” per a aquest grup que ha continuat trobant-se mentre es reduïa l’assistència: de les 300 persones dels inicis a les trenta o seixanta que, segons Grau, hi van habitualment.

La cita s’ha mantingut fins i tot durant el confinament, quan les cantades es van traslladar a Zoom. “Tothom participa en tota l’organització, perquè som una família”, explica Grau. En aquests anys han compartit notícies familiars i amistats, però també la mort d’alguns companys. Entre els qui hi són des del 2017 hi ha Heide, també implicada en l’organització. Va néixer a Alemanya, però als vint anys va marxar a Catalunya. "Ara és casa meva. És el meu país d’adopció”, explicava abans de la trobada.

Els membres de Cants de Llibertat han repartit els llibrets del seu repertori, abans de l'acte. (Aina Piñeiro)

De Terrassa al Parlament

Dijous té previst tornar presencialment al ple del Parlament i retirar el llaç groc del seu escó. El seu retorn precedeix el de Comín, que ha anunciat que travessarà la frontera a peu diumenge, mentre que Puigdemont preveu fer-ho després de les eleccions espanyoles del 29 de novembre. Al Raval, però, la tornada dels exiliats encara no posa data al final de les cantades.

Grau recorda que hi ha persones amb processos judicials pendents, a l’espera de l’aplicació de l’amnistia. "En principi continuarem fins que tot estigui arreglat", assegura. Després hauran de decidir si mantenen una trobada setmanal per reclamar la independència. Puig ha acabat el discurs amb una crida a continuar “ferms” i “resilients”. Els qui han sostingut la cita des del 2017 ja expressaven, abans de rebre’l, la voluntat de tornar-se a trobar: “No ho volem deixar”.