La Comissió Europea afirma que correspon al Tribunal de Comptes i a l'Audiència Nacional aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va avalar la llei d'amnistia. En un comunicat, un portaveu de l'executiu comunitari ha confirmat que Brussel·les ha rebut la denúncia presentada per l'advocat de l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, contra Espanya per no aplicar la llei. Tot i això, ha evitat pronunciar-se sobre el contingut de la demanda. Ara, Brussel·les examinarà la denúncia abans de prendre una decisió, tal com estableix el procediment.

"Quan es presenten queixes, es gestionen d'acord amb el procediment habitual de la Comissió Europea: en rebre's, les queixes se seleccionen, es registren i s'examinen abans de prendre una decisió. No tenim cap altre comentari en aquesta fase", ha indicat el portaveu comunitari.

En relació amb la sentència del TJUE, el portaveu de la Comissió Europea ha reiterat que tenen constància de la decisió del tribunal europeu i ha subratllat que "correspon als tribunals de remissió aplicar les sentències" del TJUE.

Puigdemont ha denunciat Espanya davant la Comissió Europea juntament amb els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. L'escrit reacciona a la decisió del Tribunal de Comptes espanyol de no aplicar la mesura de gràcia i de donar deu dies a les parts per aportar nova informació, malgrat haver estat aquest tribunal el que va presentar les qüestions prejudicials al TJUE que han donat la raó a Puigdemont i a la trentena d'ex alts càrrecs investigats per l'1-O. 

En la denúncia, Puigdemont, Comín i Puig expliquen que han sol·licitat al Tribunal de Comptes l'aplicació "immediata" de l'amnistia. També han adreçat un escrit al TJUE per posar en coneixement els fets.

L'expresident i els exconsellers recorden en la demanda que la sentència del TJUE clarifica que no hi va haver malversació de fons de la UE. Per això reclamen que s'obri un procediment d'infracció contra Espanya per "l'incompliment, imputable al Tribunal de Comptes, de la sentència del Tribunal de Justícia". També reclamen que s'enviï "amb caràcter urgent" la carta d'emplaçament corresponent a Espanya, "atesa la naturalesa de l'incompliment i la incidència sobre mesures cautelars que graven els denunciants en més de 9,5 milions d'euros".

En paral·lel, en la denúncia, recorden que la Comissió Europea va "presentar observacions" en la causa de les qüestions prejudicials resolta pel TJUE, per la qual cosa, "disposa de ple coneixement del litigi".

L'escrit presentat davant la Comissió Europea s'acompanya de la mateixa sentència del TJUE i de la providència del Tribunal de Comptes del 20 de juliol, així com de la nota de premsa del mateix tribunal feta pública també el 20 de juliol sobre la decisió entorn de la demora de l'aplicació de l'amnistia i de l'escrit dirigit al TJUE de la mateixa data.

Procediment d'infracció contra Espanya

Ara com ara la denúncia de Puigdemont encara no ha estat registrada formalment, però fonts comunitàries confirmen que és qüestió de temps que l'executiu comunitari la tramiti -un cop ja n'ha comprovat l'admissibilitat- i iniciï el procés per determinar si cal obrir un procediment d'infracció contra Espanya per vulnerar el dret de la UE.

Després de registrar la denúncia, Brussel·les farà una avaluació basada principalment en la informació aportada pel denunciant i, un cop examinada la demanda, podrà arxivar el cas, obrir un diàleg informal amb el govern espanyol per intentar aclarir o corregir la situació, o bé podrà iniciar un procediment formal d'infracció si considera que hi ha indicis d'incompliment del dret comunitari.

Si finalment s'obre un procediment d'infracció contra Espanya, aquest podria culminar amb un recurs de la Comissió Europea davant el TJUE si les autoritats espanyoles no corregeixen la situació. En cas que el tribunal de Luxemburg dictaminés que Espanya ha vulnerat el dret europeu, la Comissió Europea podria demanar al TJUE sancions econòmiques contra Espanya.

D'acord amb el procediment establert, Brussel·les es dona un termini d'un any des del registre de la denúncia per adoptar una decisió i resoldre el cas, tot i que aquest termini no és vinculant.

L'objectiu del procediment és garantir que els estats membres apliquin correctament el dret de la UE, però no resoldre casos individuals ni oferir cap compensació als denunciants. Per tant, encara que la Comissió Europea decidís en última instància actuar contra Espanya, això no comportaria automàticament cap reparació personal per a Puigdemont.

Text de Marta Vidal Vilalta