El diari en paper és segurament un dels "imperis romans" de molts periodistes que encara l’hem conegut a la tauleta del menjador. Quan des de primera hora del matí, prop del cafè de l’esmorzar, era l’objecte estrella d’aquelles cases que l’han llegit amb calma i que han sabut donar-li un segon servei quan els ha calgut. De desplegar-lo pels passadissos després de fregar, a fer-lo servir de paperina per a les castanyes o per encendre el foc. Els diaris en paper han tingut durant molt de temps més d’una vida i ara sembla que la van perdent a costa d’un univers infinit de scroll, vídeos virals i informació a totes hores.

Un escenari que, malgrat que pugui semblar desolador i melancòlic, la periodista de 3Cat Ariadna Oltra escull rememorar des de la reflexió i no des de la crítica a Una casa sense diaris. A partir d’un seguit de relats costumistes de quan era petita —precisament quan començar a tafanejar les notícies en paper era apropar-se al món dels adults—, Oltra recorda com hi va haver un temps en què el diari era el primer que llegia la gent quan s’aixecava. Una informació que, a més, no es recuperaria fins més tard, al migdia o al vespre, amb el telenotícies. 

'Una casa sense diaris', d'Ariadna Oltra (La Campana)

Ara, en canvi, entremig de l’esmorzar i l’hora de dinar duem un aparell a la butxaca que constantment ens actualitza en allò que pot ser del nostre interès. Ja no hi ha espera. Fa gràcia llegir una de les anècdotes que Oltra explica de quan tan sols era una nena i li preocupava saber que el dia 1 de gener no sortiria cap diari en paper. “Per què no sortien els diaris si era el dia que era festa?”, es preguntava una Oltra en miniatura. És el que té que sigui un dels festius més assenyalats de l’any: periodistes i impremtes també fem vacances. Una preocupació que, malgrat que neix de la innocència, segurament ara tindria poca gent. Si, en canvi, Tik Tok no oferís servei durant un dia sencer, de ben segur que el grau de preocupació seria un altre.

El cuquet de les xarxes i la IA

Reflexionant sobre el poder d’atracció de les xarxes socials, Oltra aconsegueix captar l’atenció de qui la llegeix fent esment a l’addició al TikTok: poder passar-se una hora sencera fent scroll al nou mitjà que molta gent —joves i no tan joves— ja té de referència a l’hora d’informar-se. Una manera com una altra que Oltra aprofita per poder ensenyar que els periodistes també sucumbim a les xarxes. I això no vol dir que ens deixin de preocupar.

Com bé assenyala la periodista, anar en contra del digital i les noves plataformes des de la professió seria absurd. Seria negar una realitat que ja ens és imminent cada dia que trepitgem les redaccions: els professionals ens reinventem amb multimèdia, contingut audiovisual i interacció perquè és la manera de mantenir un públic mínimament fidel. No obstant, Oltra hi afegeix una reflexió interessant. A partir de conceptes com la fatiga informativa o la immediatesa planteja l'impacte que té en la nostra salut mental la manera i el lloc des d'on ens informem. Més val saber destriar bona i més limitada informació, que no pas atiborrar-nos de sucre ràpid i a base de clics.