Tenir feina no sempre vol dir tenir estabilitat. El treball dona ingressos, però també ordena el temps, les expectatives i el sentiment de pertinença. Quan aquest vincle s’afebleix, les conseqüències poden anar més enllà del mercat laboral: perdre la feina, mantenir-se a l’atur o encadenar una trajectòria laboral incerta també alteren la manera com les persones es relacionen amb la política.

El 2025, la taxa mitjana d’atur a Catalunya es va situar en el 8,4%, mentre que entre els menors de 25 anys arribava al 19,1%, segons dades de l’Enquesta de població activa recollides per l’Idescat. Entre el 2023 i el 2025, les dades del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) mostren diferències en l’abstenció, la indecisió i el canvi de vot segons les trajectòries laborals a Catalunya. Les xifres no demostren que la situació laboral determini per si sola el comportament electoral, però sí que apunten a una relació entre inseguretat laboral i inestabilitat política. Els experts consultats sostenen que la clau no és només si una persona treballa o no, sinó fins a quin punt se sent segura respecte al seu futur econòmic i personal.

Entre l’estabilitat laboral i la volatilitat electoral

La situació laboral no sempre es manté fixa entre unes eleccions i les següents. El 2023, a Catalunya es van celebrar els comicis generals a l’Estat, mentre que els mesos de maig i juny del 2024 hi va haver eleccions al Parlament català i l’europeu. Segons les dades del CEO, entre els dos períodes hi ha un clar canvi de vot entre les persones enquestades. La variació més notable està entre les persones desocupades que troben feina, on la volatilitat electoral disminueix un 12,2%. Per contra, entre les persones que continuen a l’atur la volatilitat incrementa un 8,9%.

Luis Ortiz, doctor pel Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales (CEACS) de la Fundación Juan March, situa aquest patró en un marc social més ampli. “Tenir feina és molt important en les nostres societats”, afirma, perquè genera “un sentiment de pertinença i d’integració a la vida”. Més enllà del sentiment de comunitat, Matteo Gamalerio, economista aplicat a la UB School of Economics i a l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), desplaça el focus cap a la inseguretat econòmica. “El factor fonamental no és només treballar o no treballar”, assenyala. Per a l’economista, el que pesa és la percepció d’amenaça o “vulnerabilitat”, especialment entre els perfils que continuen sense feina o passen de treballar a no treballar.

Per a Ortiz, la relació entre feina i política no és només material. La manca d’ocupació provoca “una desestructuració en la vida de les persones”, amb efectes sobre la salut mental, l’estabilitat familiar i les relacions socials. El sociòleg explica que aquest procés genera “una sensació d’anomia o de desconnexió amb la comunitat”, és a dir, una pèrdua de vincles o referències col·lectives que pot traduir-se en una relació més distant amb la política. Això deriva en “una caiguda de la participació”, no només política, sinó també social.

Ortiz incorpora un matís important: una part de la volatilitat podria estar vinculada a l’edat, ja que “una edat més jove podria coincidir amb una incertesa laboral més gran”. Això porta a atribuir a la situació laboral allò que en part és “un efecte de maduració política”, que és la tendència a consolidar les preferències electorals a mesura que augmenten l’edat i l’estabilitat vital. Per tant, el patró no només parla de feina, sinó també de trajectòries vitals i expectatives de futur.

I és que factors com les dificultats d’accés a l’habitatge, la sensació d’inseguretat respecte al futur o la dificultat per emancipar-se influeixen especialment en les generacions més joves. “Tinc una feina estable, tinc una feina bona, però no tinc prou recursos”, indica. La precarietat no només afecta les condicions de vida, sinó també la manera com les persones se senten integrades dins la societat i la seva vinculació amb la política. El sociòleg situa aquest malestar en una trajectòria vital bloquejada: “La societat no m’està donant l’oportunitat de poder establir-me amb la meva parella i poder tenir fills”.

La prolongació de la desafecció

La relació entre inseguretat laboral es veu reflectida en els nivells d’abstenció i d’indecisió electoral. Els experts asseguren que les situacions d’inestabilitat econòmica augmenten la distància amb el sistema polític, la qual provoca una menor participació. 

Tot i que les tendències no són completament homogènies, els patrons generals indiquen que la variació més notable es troba en el grup de les persones que passen de treballar a l’atur. Concretament, entre el 2023 i el 2024, hi ha un augment del 3,58% d’abstenció. Tanmateix, aquesta es redueix un 5,72% en el 2025. Això mostra com la incertesa laboral afebleix la participació política. 

Ara bé, la volatilitat electoral no és l’única dimensió afectada per la inseguretat econòmica. Més enllà de la recuperació d’una feina, la incorporació al mercat laboral no sempre comporta una sensació real d’estabilitat. Contractes temporals, salaris baixos o dificultats d’emancipació poden mantenir una percepció d’inseguretat laboral fins i tot entre les persones ocupades. 
 

Roger Soler, doctor en Ciència Política per la Universitat Autònoma de Barcelona, apunta que l’atur prolongat pot generar el que s’anomena “efecte cicatriu”, el qual fa referència a l’impacte durador que poden tenir les experiències prolongades de precarietat o atur sobre la relació de les persones amb la política i les institucions. Segons Soler, les persones que passen per llargs períodes d’inseguretat laboral “tendeixen a votar menys” i desenvolupen una desafecció política que s’allarga en el temps. Això és especialment rellevant perquè “pot afectar sobretot a les generacions que se socialitzen políticament en períodes de crisi”, assenyala Soler, remarcant la importància del context econòmic i social.

Per a Soler, la inseguretat econòmica no només afecta la participació electoral, sinó també la relació quotidiana amb la política. “Quan tu tens unes preocupacions vinculades amb elements molt primaris de les teves necessitats bàsiques, pot ser que tinguis menys preocupació per assumptes polítics”, apunta el politòleg. Soler destaca que la feina funciona com un espai de socialització política: compartir temps i experiències amb companys/es de feina afavoreix les converses polítiques i el sentiment de participació col·lectiva. 

El dubte electoral davant la inseguretat laboral

La indecisió electoral també s’interpreta com un senyal d’una menor identificació política estable. La variació principal es troba entre els anys 2024 i 2025. En part, la diferència està vinculada a què en el 2024 va haver-hi dues eleccions a Catalunya: al Parlament català i al Parlament Europeu. Les dades mostren que en el grup de les persones aturades que troben feina, la indecisió decau un total de 6,55%.

Ortiz apunta que quan una persona consolida la seva trajectòria laboral i vital, també acostuma a consolidar una “sèrie d’interessos”, fent que “les teves opcions polítiques es vagin consolidant”. Això és especialment visible entre les persones que entren i surten del mercat laboral o que encadenen situacions d’inestabilitat. Assenyala que la precarietat “pot provocar una reacció de greuge” davant les institucions i el sistema polític. 

Tanmateix, les experiències laborals marcades per la incertesa provoquen identificacions polítiques més febles i volàtils. Això s’exemplifica amb la pujada del 2,35% de la indecisió entre les persones que es mantenen desocupades entre els dos anys. Segons Ortiz, “la precarietat laboral, la privació material, l’atur, la incertesa” poden fer anar “per opcions no moderades dins del ventall d’opcions polítiques”.