El cas de Lindsay Clancy ha convertit una qüestió de salut mental en el centre d’un dels judicis més seguits dels Estats Units. Clancy, de 36 anys, va assassinar els seus tres fills —Cora, de 5 anys, Dawson, de 3, i Callan, de 8 mesos— el gener de 2023 a casa seva, a Duxbury, Massachusetts. Uns fets pels quals la fiscalia demana condemnar-la a cadena perpètua per tres delictes d'assassinat en primer grau.

La gran qüestió que ha d’aclarir el jurat no és només què va passar, sinó quin era el seu estat mental en el moment dels fets i fins a quin punt era conscient dels seus actes. La defensa sosté que Clancy, que va ser descrita pels testimonis com una mare exemplar fins que tot va succeir, patia una psicosi postpart i que no era penalment responsable dels seus actes. La fiscalia, en canvi, defensa que, malgrat els seus problemes de salut mental, era conscient del que feia i que els fets van ser planificats.

El judici, que encara s'està duent a terme, després de quatre dies de deliberació, ha reobert un debat que va més enllà del cas concret: què és una psicosi postpart i fins a quin punt una malaltia mental pot alterar la percepció de la realitat? 

Per Luis Miguel Martín López, responsable de la línia assistencial de salut mental de l’Hospital del Mar-Parc de Salut Mar, la primera distinció és fonamental: “La diferència entre l’ansietat, la depressió i la psicosi és, bàsicament, la ruptura amb la realitat”. En els dos primers casos, explica, la persona pot sentir tristesa, por o preocupació, però manté el contacte amb el seu entorn. En una psicosi, en canvi, aquesta percepció es pot trencar.

Un deteriorament pot ser ràpid, però rarament té una única explicació

“La psicosi es caracteritza per deliris i al·lucinacions”, explica el psiquiatra. “La persona pot començar a interpretar els estímuls o el seu entorn d’una manera distorsionada, veure coses que no existeixen o sentir-se amenaçada”. Aquesta és, precisament, una de les qüestions centrals en el cas Clancy. La defensa ha intentat demostrar que, en el moment dels fets, patia una greu alteració mental: incloent pensaments suïcides o al·lucinacions auditives en forma de veu d’home que l’incitava a fer mal als nens.

D'altra banda, els experts de l’acusació han qüestionat que hagués perdut el contacte amb la realitat i defensaven la premeditació dels fets. El judici s’ha convertit així en un xoc entre dues interpretacions psiquiàtriques sobre el mateix comportament. 

  Kevin Reddington, advocat de Clancy, al judici. Captura del directe de NDTV

Una altra de les qüestions que ha aparegut al voltant del cas és fins a quin punt una persona que està rebent tractament pot empitjorar de manera sobtada. “No és l’habitual, però pot passar que en 24 o 48 hores hi hagi un canvi radical”, explica el psiquiatre. Aquest deteriorament, però, no respon necessàriament a una sola causa.

López parla d’una combinació de factors biològics, psicològics i contextuals. Aquesta complexitat és especialment rellevant en el judici de Lindsay Clancy, on la seva salut mental i el tractament farmacològic que rebia —amb més de 12 medicaments psiquiàtrics diferents—  han estat objecte de debat. 

El risc d’explicar un cas extrem

El cas de Lindsay Clancy també ha generat un enorme debat públic sobre la salut mental materna. Als mitjans, però també a les xarxes socials, milers d’usuaris han compartit opinions, interpretacions i judicis sobre el cas i sobre el seu estat mental. Martín López, però, evita aplicar un diagnòstic al cas concret.

“El context d’aquest crim, vist des de la distància, és molt difícil d’avaluar”, adverteix el professional de l'Hospital del Mar. Sense accés a tota la història clínica i a l’evolució de la pacient, diu, és difícil treure conclusions. També comenta que els casos més extrems poden acabar alimentant una associació que no es correspon amb la realitat. "Quan es produeix una conducta extrema, els mitjans de comunicació ho focalitzen tot en aquell cas", afirma.

@atm_news_daily Actress #LisaRinna and other women standing up for #LindsayClancy are facing backlash for shifting the blame onto #PatrickClancy ♬ original sound - atm_news_daily

“Que una persona tingui un trastorn mental no vol dir que sigui una persona violenta o agressiva”, assenyala el psiquiatra. El repte, doncs, és explicar un cas excepcional sense convertir-lo en la norma. Una depressió postpart no és una psicosi postpart, i una persona amb un trastorn mental no és, per definició, una persona perillosa.

El jurat, format per nou dones i tres homes —que han seguit els testimonis de familiars i psiquiatres des de fa més de 20 dies—, ha de decidir si Lindsay Clancy és penalment responsable d’haver assassinat els seus tres fills. La sessió d'aquest dimarts es va aixecar sense que el jurat aconseguís arribar a una decisió unànime, i continuaran deliberant aquest dimecres per arribar a un acord. Però, malgrat el possible veredicte, el cas ja ha traslladat als tribunals —i als mitjans de comunicació de mig món— una discussió molt més àmplia sobre la salut mental de les mares.